És possible enamorar-se d’un gegant?

A Granollers van reconvertir una antiga fàbrica tèxtil en una fàbrica cultural. Durant anys Roca Umbert va ser la indústria més important de la ciutat. Ara hi ha una biblioteca, productores audiovisuals, els estudis de Ràdio Granollers i de Vallès Oriental TV, un centre per a la cultura popular i tradicional, grups de teatre, sala de concerts... Quan a Roca Umbert han vingut escriptors per entrevistar-los en el pòdcast Domini màgic, que enregistrem a la ràdio, tots en queden encisats. Potser perquè s’hi aprecien els replecs del temps. Algun escriptor s’ha aturat a guaitar, de fora estant, el taller Saradanca. Aquest és un lloc meravellós, com un bosc encantat on trobessis follets i bruixes. Al Sarandaca les espècies màgiques són gegants, capgrossos, dracs i nans.

Com els pavellons esportius quan retiren les camisetes dels ídols, les prestatgeries del taller són plenes de motllos de capgrossos i altres éssers similars. Alguns, de coneguts i identificables. Alguns et miren de fit a fit i riuen. No es descarta que se n’enriguin de la fila que fem o de com s’ha capgirat el món des que se’l miren plàcidament —rostre viu i rialla esclatant i perenne— des dels prestatges del taller. Sembla que et vulguin parlar. Per això em fa l’efecte que un aquelarre artístic d’una nit, tancats tots al Sarandaca, hauria de produir per força una història formidable. De fet, la del taller ja és, en si mateixa, una història formidable i una petita fàbrica —familiar— de les arts, d’on surten espectacles d’arrel tradicional i d’animació, visites guiades per a les escoles, activitats didàctiques, carrosses de Reis... Amb l’escultor Ramon Aumedes al capdavant, amb els fills Pol i Mar (músic, actor i artista, ell; dissenyadora de moda i també música, ella), i la dona, Francina Morell, encarregada del vestuari, una tasca indispensable. Heu vist mai l’efecte curiós que fa un gegant —o geganta— mig nuet? I una pregunta encara més transcendental: us heu enamorat mai d’un gegant? Jo ara sé que sí. Visca l’amor lliure! Repasso la tirallonga de gegants que han sortit de les mans de Ramon Aumedes i dues parelles són els meus preferits: els gegants de Montmeló, una mena de senyor romà i una pubilla de galta rosada, i els de Montornès del Vallès, en Bartomeu i en Pere Anton, que s’inspiren en dos personatges històrics de la guerra dels remences.

Els gegants ens toquen un timbre de la memòria. De petits ens hi embadalim. De grans, ja sabem que el gegant sempre ens sobrepassarà però també sabem que hi volem creure. Ding-dong: fem aquest pacte, si em continueu alimentant el somni, la fe en la meravella que surt de la realitat atrotinada, Bartomeu, Pere Anton, senyor romà i pubilla de galta rosada, jo us declaro amor etern.