La “veritat” sobre Franco arriba d’Alemanya

TV3 ha emès els cinc capítols d’una sèrie de la televisió pública alemanya (ZDF) sobre Franco. És de l’any 2017 i Netflix ja la tenia al seu catàleg. Es tracta d’un documental divulgatiu no gens excepcional on, lògicament, s’accentuen els episodis on Alemanya o els alemanys hi tenen un paper. El que més sobta és el títol: La veritat sobre la dictadura de Franco. Resulta un títol presumptuós i insultant per a una llarga tradició historiogràfica. És que no la sabíem, la veritat sobre Franco? Òbviament no és aquesta la intenció de TV3 ni dels autors, suposo, del documental, però sí que és una lectura que el títol permet. En tot cas aquest títol tan cridaner combina amb alguna construcció verbal de la narració en off on els guionistes fan hipèrboles (“l’any 56 el règim comença a patir les ràbies de les masses”) que ells mateixos refreden pocs minuts després (al capítol La majoria silenciosa es diu que molts espanyols continuaven llavors sent franquistes).

Al documental intervenen els historiadors britànics Paul Preston i Antony Beevor. Convidats espanyols com Àngel Viñas i Eduardo Foncillas van exercir tasques diplomàtiques, de més o menys envergadura, a Alemanya. També hi participen, naturalment, historiadors alemanys o hispano-alemanys i potser el convidat més sorprenent és el futbolista Paul Breitner que, entre 1974 i 1976, va jugar amb el Reial Madrid. Breitner relata com la màquina propagandista de Franco es va acostar als èxits del futbol, fent-los seus, i de l’esport en general per polir la seva imatge a l’estranger.

La sèrie, atenta a l’audiència domèstica, subratlla els episodis relacionats amb Alemanya. S’afirma més d’una vegada, que Franco no hauria guanyat la guerra sense l’ajuda de Hitler i Mussolini en l’organització del pont aeri des del Marroc i amb els criminals bombardejos de la Legió Còndor i l’aviació italiana. Es diu que Willy Brandt va ser corresponsal de guerra. També es comenta que Franco va resistir, acabada la II Guerra Mundial, les queixes aliades donant refugi a criminals de guerra nazi. El documental esmenta el fenomen de la migració a l’estranger com una de les primeres mercaderies que va exportar el règim per alleugerir la seva crisi econòmica. També es parla del turisme i de com els alemanys descobreixen Mallorca.

Mentre pràcticament no es parla de la política de la República, el documental subratlla el paper de l’Església i la seva connivència amb la dictadura i insisteix d’una manera que resulta estrident, si es compara amb la superficialitat d’altres aproximacions, amb el tema del massiu robatori de nens que una intervinent no explica solament com un negoci subterrani de xarxes religioses i famílies del règim sinó “per debilitar la descendència socialista”.

No s’esmenta cap partit de l’oposició franquista ni la UCD de Suárez. Es presenta el rei Joan Carles I com el principal artífex del desmantellament del franquisme i la consolidació de la democràcia... Amb les darreres imatges, sobre manifestacions independentistes a Catalunya, s’afirma que processar l’obscura era del franquisme i la divisió que ha deixat entre estat central i regions com Catalunya “li costarà a Espanya molta força i molt de temps”. El documental de la ZDF no contempla cap altre escenari de futur. Curiós veure-ho a TV3.