Les treballadores de les colònies tèxtils recuperen la veu

Maria Casellas va idear i interpreta 'El silenci dels telers', un recull ficcionat de testimonis de la vida a aquestes fàbriques del segle passat

Andrea Portella y Maria Casellas en un moment de la representació.
Andrea Portella y Maria Casellas en un moment de la representació.Clàudia Portús

Maria Casellas, de petita, jugava allà on van estar les antigues colònies fabrils al costat del seu poble, Gironella, al Berguedà. En aquells telers del segle passat hi van treballar la seva mare i, abans, les seves dues àvies. Ara cada nit torna a pujar a l'escenari del Maldà per donar testimoni de tot allò que passava en aquestes fàbriques en l'obra de teatre El silenci dels telers (que la temporada passada ja es va poder veure arreu de Catalunya i al Maldà, on ara s'estarà fins el 13 de febrer), amb Andrea Portella, sota la direcció de Ferran Utzet i amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Les dues actrius donen vida a la Carme i a la Pilar, dues treballadores anònimes que s'hi van passar la vida i es colen a la pell de diferents personatges d'aquest món que durant gairebé un segle, fins als anys 80 del XX, va ser el centre de tota una societat. Elles ens explicaran petites històries de dones de diferents generacions a través de les quals podem fer-nos una idea de la Història, amb majúscules.

Más información
La vida en una partida de Monopoly
Submergits en la simfonia de les pinzellades de Rothko
Carol López: “Visca la diversitat!”

"Sempre m'ha motivat aquest món. Però no sabia com dur-lo al teatre", reconeix Casella. "El llibre d'Assumpta Montellà, on recull els testimonis de moltes traballadores de les colònies, em va ajudar a deslligar-me". I Anna Maria Ricart, dramaturga i periodista, va escriure el text, inspirant-se en el llibre Montellà però també en treball de camp desenvolupat per ella mateixa i per la Maria. "Necessaitva el rigor dramatúrgic però també periodístic que podia aportar l'Anna Maria", diu Casellas. "Vam entrevistar dones –la meva mare, entre d'altres, esclar– que van treballar en aquelles fàbriques i que van viure en aquellles colònies".

Restava la dura i delicada tasca de convertir aquestes veus en una obra de teatre. "Tot és real, a l'obra, però de manera ficcionada: no és teatre documental, és teatre en format de ficció", explica l'actriu. "El que ha escrit Ricart és una obra de teatre en què els dos personatges, un més a favor de la colònia i l'altre més contrària a aquest pensament tan paternalista que es vivia, agafen diferents veus per narrar aquestes petites històries, situacions ficcionades però reals". Desfilaran un munt de moments, íntims, divertits, avorrits, esfereïdors de tot el que passava en aquesta miniatura de societat: veurem dues nenes estudiant per a l'escola el "manual de la buena esposa de la Falange", o dues dones parlant en un llenguatge gestual que es van inventar per tal de poder comunicar-se sense escoltar-se entre el terrible soroll de les màquines...

"Vam treballar amb memòria viva d'aquells temps", diu Maria Casella, "però estem parlant d'uns temps dels quals, a poco a poc, queden menys protagonistes vius". I recorda que una de les protagonistes (verídiques) de l'obra va arribar a veure una de les representacions de la temporada passada però va morir pocs dies després.

L'escenografia d'El silenci dels telers és molt crua. Hi juguen papers molt importnats el so, aquell soroll constant dels telers sense parar, que impregna un ritme intensíssim a la narració, i les llums i les projeccions (a vegades situant cronològicament l'escena, a vegadaes sobretitulant el que es diuen les traballadores...). Hi ha només el terra buit de la sala i al mig una maqueta d'una colònia: "Cap d'elles en concret, un model típic amb l'església, la casa de l'amo, la torre, la fàbrica, les cases dels treballadors i les treballadores, totes iguals...", especifica Casellas. "És una miniatura concentrada d'aquell microcosmos capitalista", descriur l'actriu.

La càrrega crítica de l'obra és molt forta. Ho ha de ser: mostra un model d'industraialització molt agressiu, "però des del pla emocional de com el vivien aquetses dones, veiem el conflicte en primera paersona". "En escoltar els testimonis és fàcil jutjar-les", admet la Maria. "Com acceptaven aquest sistema tan ordenat, tan obedient, tan jerarquitzat de les colònies? Doncs potser nosaltres, en ple segle XXI, també estem controlats pel sistema, vulll dir que tampoc sé si estem tan lluny daquestes dones de les colònies! Som tan diferents? Aquesta és la pregunta que ens podem fer contemplant-nos al mirall de les colònies", sentencia.

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica

Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Normas

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS