Una Barcelona metropolitana més intel·ligent amb la plataforma Smart AMB

Sembla evident que si un banc del carrer, una cadira, una parada de bus o una jardinera es malmeten, algú ha d’anar a arreglar-los. En canvi, no és tan evident el procés perquè aquest manteniment es faci de manera ràpida i eficaç. Posem el cas d’una parada d’autobús: hi ha molts elements que la conformen: la marquesina, el banc per seure-hi, la pantalla informativa –si n’hi ha– amb el panell solar que hi dona l’energia, el plafó publicitari... A la metròpoli de Barcelona hi ha milers de parades de bus, i totes són susceptibles de ser vandalitzades o de patir l’erosió del pas del temps i el clima. També pot passar que una parada de bus que era molt útil en el moment d’instal·lar-la, perquè per exemple donava servei a una escola o a una sèrie d’oficines de la zona, al cap d’uns anys, i pels canvis demogràfics i urbanístics, ja no tingui tanta demanda. Tenir prou dades i tenir-les ben organitzades perquè el sistema de parades de bus sigui el més òptim possible i estigui en el millor estat possible és una tasca en què la digitalització pot aportar moltes solucions.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) compta des del 2014 amb una eina digital que permet agilitar la comunicació i els tràmits entre els tècnics metropolitans i els dels 36 municipis que formen part de l’òrgan supramunicipal. És la plataforma Smart AMB, l’eina amb què els tècnics registren incidències per tal que la seva resolució sigui el més ràpida possible i l’element malmès torni a ser útil per a la ciutadania. A la plataforma, els tècnics poden veure com està la xarxa de les parades de bus. Però no només això. Smart AMB, un projecte que s’ha finançat amb una inversió de 5,2 milions d’euros (2,15 milions dels quals provenen del fons europeu Feder) serveix per gestionar també les incidències de les platges i parcs metropolitans i per a la gestió de residus. El projecte està en continu creixement, i l’AMB ja en prepara nous usos.

Una de les tasques de l’AMB és gestionar aquells elements sobre els quals té competència, i per a això és necessària una important coordinació amb els Ajuntaments que conformen l’àmbit metropolità. Fins a l’arribada de la digitalització dels processos, aquesta coordinació era molt més costosa: trucades, tràmits i paperassa eren necessaris per obtenir un resultat. Urgia optimitzar temps i recursos, i per fer-ho era imperatiu tenir una estratègia digital adequada a les necessitats de l’AMB. Per convertir-la en el que, en paraules dels seus responsables, ha de ser una “ciutat de ciutats smart”. La metròpoli barcelonina, que des de fa anys acull l’Smart City Expo World Congress per mostrar al món les solucions tecnològiques i digitals que milloren les ciutats, havia de trobar la manera d’agilitar la coordinació també entre els consistoris. El 2014 es va llançar la plataforma Smart AMB, amb l’objectiu de prestar serveis digitalitzats als 36 municipis metropolitans. “La plataforma permet al tècnic tenir una idea clara de totes les incidències, i permet als Ajuntaments controlar les tasques del dia a dia que fan els tècnics metropolitans”, explica Txus Cruz, editor de continguts digitals de l’AMB.

La ciutadania no té accés al gruix dels que gestiona aquesta plataforma, però aquesta eina és cada vegada més indispensable perquè els ciutadans percebin en el seu dia a dia les millores als municipis. Són els tècnics municipals i de l’AMB, i els tècnics de les empreses que gestionen els serveis municipals, els que poden entrar a la plataforma i, o bé donar constància d’una incidència perquè se solucioni, o bé conèixer i analitzar les dades dels elements públics que es gestionen. “És una manera de controlar els projectes i facilitar la vida als Ajuntaments, perquè anem més ràpid compartint informació”, destaca Cruz. Un dels exemples que posa és la gestió dels parcs, en què, si es detecta una incidència recurrent en una espècie de planta, l’anàlisi d’aquestes incidències ben organitzades pot permetre millorar la planificació dels parcs. “Les dades ajuden a prendre decisions, i això ajuda a millorar les coses per a la ciutadania”, afegeix.

Actualment, des d’aquesta plataforma es dona servei a parcs i platges metropolitanes, detalls de la mobilitat urbana (en concret, l’estat de les parades de bus) i gestió i tractament de residus (per resoldre incidències com les queixes per pudor). L’AMB ja treballa per incloure més àmbits competencials en aquesta plataforma, i gestionar des de Smart AMB temes com l’actualització de mapes, l’estat de projectes d’obra pública, la gestió de les rondes metropolitanes i les incidències als rius (àmbit que en part ja es pot gestionar des de la plataforma, però que s’ha d’ampliar). Per exemple, en l’àmbit de les rondes, pròximament se n’haurà de canviar la il·luminació, i les incidències que pugui generar aquesta transformació, també a la ciutat de Barcelona, es podran registrar a la plataforma.

“La idea és que la plataforma arribi a totes les àrees que són competència de l’AMB”, assenyala Cruz. El gestor de projectes de sistemes d’informació de l’AMB, Jordi Pi, explica el benefici d’aquesta plataforma per a la ciutadania: “Smart AMB és la intranet que té l’AMB amb els Ajuntaments. Gràcies a aquest sistema, les persones involucrades, com els inspectors i els tècnics, disposen de tota la informació, poden consultar els documents relacionats que hi ha i conèixer en quin moment del procés es troba un cas: si ja s’ha solucionat, com s’ha fet, o si encara està pendent”. I afegeix: “Els inspectors poden veure sobre el mapa les incidències i decidir la ruta per resoldre-les, fet que permet optimitzar temps i recursos”.

Aquest projecte s’emmarca en el Conveni Feder que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van firmar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació Feder Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les ‘smart cities’, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural. Aquest projecte de digitalització està finançat amb 5.200.000 euros, dels quals 2.150.000 corresponen a l’esmentat conveni Feder, i la resta, 3.050.000 euros, a la inversió aportada per l’AMB. El finançament correspon al període que va del 2014 al 2020, i encara s’està executant, en espera que es firmi un nou conveni Feder per continuar ampliant el projecte.

Des del 2014, s’han resolt 250.000 incidències en els diferents àmbits en què la plataforma Smart AMB és operativa. Però, com funciona? El procés és senzill, atès que les parts implicades són a la plataforma. Inspectors i tècnics municipals i de l’AMB registren la informació de les incidències en unes tauletes específicament configurades per a aquest programa; la plataforma s’alimenta, a més, de dades que venen de sistemes de sensors tecnològics, com per exemple els que controlen el reg als parcs, l’energia elèctrica a les parades de bus que tenen un plafó informatiu, o diferents espais on els sensors emmagatzemen informació, com poden ser aparcaments i gestió de residus. Aquestes dades es creuen amb altres sistemes d’informació, per exemple en el cas dels residus, amb la informació meteorològica i les trajectòries dels vents que poden transportar la pudor. Després d’aquesta gestió de la informació, la plataforma es posa en contacte amb un tècnic metropolità o amb un equip especialitzat perquè vagin a resoldre la incidència, que, una vegada solucionada, es registra a Smart AMB i passa a ser una dada emmagatzemada.

En el cas de la gestió de la mobilitat, la plataforma permet monitorar totes les parades d’autobús metropolità i de TMB. Fins ara, s’han portat a terme 6.365 monitoratges sobre un total de 5.204 parades, és a dir que algunes tenen diverses inspeccions. El procés habitual és que un tècnic municipal entri a la plataforma Smart AMB i vagi al portal Ajuntaments, on podrà consultar en temps real la situació dels diferents serveis metropolitans, un dels quals, veure si les parades de bus funcionen correctament. Si un inspector havia registrat una incidència sobre una parada (per vandalisme, perquè ja no funciona el plafó informatiu o perquè s’ha espatllat algun element), al tècnic municipal li sortirà un avís. I la reparació o l’acció que s’hagi de portar a terme serà més eficient.

També pot passar que algunes parades d’autobús ja no tinguin tanta demanda com quan es van instal·lar al lloc on són. Les dades que consulten els ciutadans en aplicacions com la de Bus Metropolità permeten als tècnics de l’AMB estudiar millores en el servei i, arribat el cas, traslladar una parada a un altre lloc on hi ha més demanda, o instal·lar-ne una de nova, ordres que es gestionaran mitjançant la Smart AMB.

Al que sí que poden tenir accés els ciutadans és a la informació que apareix en les diferents aplicacions web, sistemes de visualització de dades, interactius o cercadors electrònics que s’engloben en el projecte SIAMB. Per accedir a aquests serveis, es pot fer mitjançant l’apartat “eines digitals” a la pàgina web de l’AMB. Allà hi ha la informació sobre aparcaments, mobilitat (les línies i les freqüències del transport públic), un portal sobre la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana, un portal d’informació sobre naus industrials i solars, i la informació sobre el servei metropolità de taxis.

Les diferents informacions i serveis estan disposats en aplicacions web, i l’usuari o ciutadà els pot consultar des de l’ordinador o descarregar-se’ls al mòbil. Aquestes aplicacions s’alimenten de part de la informació que es recull a Smart AMB, i que els tècnics consideren que pot ser útil o interessant per a la ciutadania. Per exemple, l’estat de les platges o, des que hi ha una pandèmia, el volum d’ocupació que tenen perquè el ciutadà pugui programar la seva visita.

També és en producció l’anomenada “carpeta ciutadana”, un espai digital personal que permet consultar l’estat de les cites prèvies, les subscripcions a productes digitals, informació sobre incidències que hagin registrat els mateixos ciutadans o diferents consultes. Aquesta carpeta ciutadana també s’inclourà a la plataforma SIAMB. “Aquesta plataforma, així com la carpeta ciutadana, són clau per millorar en l’administració electrònica, cada vegada més necessària”, destaca Cruz.

Des del gener del 2020, la plataforma SIAMB ha registrat mig milió de descàrregues d’alguna de les seves aplicacions o webapps. I s’han portat a terme 17.882.083 peticions de serveis de dades obertes sobre informació que pot aportar l’ens metropolità.