Els pulmons verds oxigenen la metròpoli de Barcelona

Tenir la possibilitat d’accedir amb regularitat a zones verdes no és un caprici, és una inversió en salut i benestar. Ho afirma l’oficina regional d’Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un informe en què proposa que, per millorar la seva qualitat de vida, els ciutadans haurien de tenir a mà un espai verd, d’un mínim de 0,5 hectàrees, on poder airejar-se. L’OMS fixa la proximitat idònia en una distància lineal de 300 metres des del domicili, l’equivalent a cinc minuts caminant.

El veredicte és clar i inapel·lable: les àrees verdes tenen beneficis per a la salut física i mental de les persones, segons han determinat diverses investigacions científiques. L’explicació rau en l’incentiu que ofereixen els espais naturals per fer exercici físic a l’aire lliure i interactuar socialment. A més, la presència d’una franja de densa vegetació a prop de les àrees residencials té un impacte mitigador de la contaminació. Més espai verd esmorteeix les emissions de gasos a l’atmosfera i ajuda a contenir els nivells de calor i soroll.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) gestiona una xarxa de 52 parcs metropolitans, repartits en 34 municipis. Sumen més de tres milions de metres quadrats de zona verda i possibiliten que un vigorós pulmó natural bombi aire a la metròpoli de Barcelona. Malgrat tractar-se d’una àrea urbana densament poblada, la superfície d’espais oberts i naturals suposa més de la meitat, concretament un 52%, del territori que engloba l’àrea metropolitana. L’AMB, d’acord amb els ajuntaments, és el responsable de la seva gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com la seva promoció, a través de la dinamització d’activitats i propostes educatives.

“La xarxa de parcs s’ha duplicat en els últims anys, però la superfície verda s’ha quadruplicat, pràcticament, perquè molts parcs s’han ampliat”, afirma Dina Alsawi, responsable del servei de parcs de l’AMB.

L’interès ciutadà per apropar-se als parcs es va disparar amb la pandèmia del coronavirus, i els obligats confinaments van alimentar l’afany per gaudir de l’entorn natural. La necessitat de sortir de casa i trobar zones espaioses, a l’aire lliure, on poder gaudir d’estones de lleure va multiplicar l’afluència als parcs. “El confinament ha sensibilitzat una part de la societat”, ratifica Dina Alsawi. Una sensibilitat que serveix d’esperó per afrontar noves actuacions en la infraestructura verda que envolta la gran Barcelona.

Davant aquest escenari, l’AMB ha fet front al desafiament de gestionar la vasta xarxa de parcs de l’àrea metropolitana. “Es busca un equilibri entre l’ús social i la preservació dels valors mediambientals”, insisteix Laura Cid, ambientòloga i tècnica de Coordinació General d'Innovació i  Infraestructures de l'AMB.

Una de les eines per fer-ho possible és el pla d’inversió, arrencat el 2016 i cofinançat pels ajuntaments, que preveu actuacions per valor de 40 milions d’euros en espais fluvials i rius de l’àrea metropolitana. El conjunt d’intervencions, cures i millores que es porten a terme als espais fluvials formen part del pla d’inversions PSG (Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans) i compten amb finançament FEDER. Aquestes actuacions tenen com objectiu consolidar, recuperar i millorar la infraestructura verda metropolitana. Es prioritzen quatre línies d’intervenció: espais fluvials metropolitans; recuperació de zones degradades; integració d’infraestructures viàries, energètiques i de serveis dins el paisatge metropolità i, finalment, millores de la connectivitat entre espais urbans i naturals i aplicació de solucions basades en la naturalesa a les ciutats.

Els rius Besòs i Llobregat, i els aiguamolls que els envolten, capitalitzen les actuacions que dissenya l’AMB per preservar l’ecosistema fluvial metropolità i, sempre, amb la mirada posada que siguin espais aprofitables per a la ciutadania. “El nostre interès és que els espais siguin accessibles per als visitants, excursionistes i ciclistes, però sense que aquesta afluència humana tingui una afectació ambiental”, manifesta l'arquitecta i tècnica de Coordinació General d'Innovación i Infraestructures de l' AMB, Eugènia Vidal. I ho sintetitza: “Hem de garantir l’acostament dels ciutadans a la naturalesa i, alhora, assegurar la recuperació dels ecosistemes”. En conjunt, els camins i rutes fluvials per als passejants i usuaris de la bicicleta sumen un recorregut de 60 quilòmetres.

L’aposta és dual: tenir cura de l’entorn i incentivar l’ús i gaudi dels visitants en aquest entorn natural. L’estratègia s’entén clau per preservar la qualitat de vida dels veïns de l’àrea metropolitana i, alhora, minimitzar l’empremta humana en un espai que permet esponjar una gran taca de sol urbà. “No es pot passar per alt que aquests són espais que juguen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic”, indica Laura Cid, i al·ludeix a la “resiliència” dels espais verds davant les emissions i l’escalfament global.

La motivació per intervenir a mitjans dels vuitanta al riu Besòs —de 18 quilòmetres i que neix a Montmeló (el Vallès Oriental)— i al Llobregat, el segon cabal de proveïment d’aigua a Barcelona després del Ter, de 175 quilòmetres i que neix a l'Alt Berguedà, va ser la qualitat de la seva aigua, que durant anys va estar enormement contaminada per la indústria i la població urbana. La recuperació d’espècies ha anat en paral·lel al desplegament de mesures orientades a propiciar el fàcil accés per als veïns. Els espais fluvials metropolitans del Llobregat i el Besòs són, per la seva singularitat, uns elements territorials intensament utilitzats per la població metropolitana i conformen els principals connectors ecològics i paisatgístics de la metròpoli.

Un cabal d’actuacions

Aquesta tardor han començat les actuacions de millora i transformació dels camins fluvials a Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Es tracta d’un conjunt d’actuacions al marge dret del riu Llobregat, que van començar a Pallejà, a començaments d’any. La inversió conjunta per als quatre municipis és d’1,9 milions d’euros. Les obres pretenen crear una xarxa bàsica d’accessos al riu, millorar camins secundaris i instal·lar equipaments en l’espai fluvial. L’objectiu principal és millorar la qualitat ambiental del Llobregat i fer compatible l’ús social, lúdic i agrícola amb la recuperació mediambiental.

L’AMB ha impulsat la construcció del primer refugi de biodiversitat al riu Besòs, a Santa Coloma de Gramenet. Aquest refugi permetrà el desenvolupament de la flora i la fauna i millorarà la qualitat paisatgística d’una conca fluvial que compleix les funcions de corredor ecològic imprescindible dins la infraestructura verda i blava de l’àrea metropolitana, ja que connecta els parcs naturals de la serra de Collserola i la sSerralada de Marina amb el litoral metropolità. El projecte incorporarà un programa d’educació ambiental i ciència ciutadana amb vocació metropolitana.

A Barberà del Vallès, l’AMB està executant les obres per construir una passarel·la penjant que connectarà els dos marges del riu Ripoll: el Molí Vermell i el nucli urbà al marge dret, i el castell de Barberà al marge esquerre. La passarel·la permetrà passar d’una banda a l’altra del riu i disposarà de rampes d’accés per salvar el desnivell existent, i aconseguir una accessibilitat completa.

A Ripollet, l’AMB té un projecte que té com a objectiu principal la construcció d’una passarel·la que permetrà travessar el riu Sec, des del parc del Massot fins al camí del marge dret o passatge de l’Ermita. Es busca promoure la mobilitat sostenible d’una riba a l’altra del riu i posar les bases per recuperar les àrees de ribera i els espais lliures vinculats al sistema fluvial per a l’ús i lleure dels vianants. Eren espais fins ara degradats i, amb la intervenció, es procura iniciar la recuperació mediambiental del curs fluvial.