Barcelona: a l’avantguarda de la passarel·la digital

Diuen que, si no pots amb el teu enemic, millor que t’uneixis a ell. Però aquest no és el camí que ha pres la 080 Barcelona Fashion. Sinó que ho ha apostat tot a l’aparador digital. Quan la majoria de les passarel·les han tornat a la presencialitat o han ofert espectacles híbrids entre el digital i el físic, la setmana de la moda catalana continua apostant per les presentacions en vídeo (format que va elevar la pandèmia), però amb segell propi, ja que tots els dissenyadors i marques que participen en l’edició que comença aquest dilluns han rodat les seves col·leccions al mateix lloc, l’Espai XC de l’escultor Xavier Corberó, a Esplugues de Llobregat (Barcelona). Des de dilluns i fins dijous, 22 firmes presentaran les seves noves col·leccions a través del web de la plataforma de moda.

“Sempre es comparava Barcelona amb altres fashion weeks i, malgrat estar ben posicionada, era més modesta”, reconeix Marta Coca, directora de la 080, que ha fet aquest gir a la passarel·la. La pandèmia va ser el que va obligar a explorar el format digital, però sembla que ha resultat ser una bona alternativa per desmarcar-se i trobar un camí propi i singular dins d’aquest sector competitiu.

“Solucionem així un problema conjuntural, però ens hem adonat que podíem tenir un nou projecte amb una visió que ens permet sortir del calendari de les fashion weeks i muntar la nostra superlliga”, assegura Coca. Les dues últimes edicions, amb vídeos gravats al recinte modernista de Sant Pau i a la Pedrera, han servit per saltar més enllà de la pantalla fins a les revistes de moda d’altres països, a les quals no s’arribava quan la setmana de la moda era presencial perquè els seus focus estaven posats a les capitals que manen en l’espectacle de la moda, com París, Milà i Nova York.

La voluntat ara és treballar amb indicadors qualitatius i el posicionament de la plataforma, diu Coca, que assegura que en les dues últimes edicions s’ha arribat més lluny que mai, amb aparicions en revistes especialitzades del Japó, Alemanya, Itàlia i França. Aquest posicionament no significa que la 080 s’hagi de quedar en format estrictament digital, sinó que l’organització té al cap poder arribar a un model híbrid de característiques que encara no pot aventurar, perquè el principal és trobar la fórmula que embasti els dos mons, una cosa per a la qual cal el suport de patrocinadors.

La singularitat de la plataforma digital que ha creat la 080 és que totes les gravacions tenen el mateix escenari i qualitat com a carta de presentació. És l’organització la que escull un edifici emblemàtic de Barcelona i hi grava amb el seu equip els vídeos. En aquesta tercera edició digital, i 28a de la passarel·la, el lloc escollit trenca totalment amb l’estètica modernista explorada fins ara: és la monumental casa del desaparegut escultor Xavier Corberó, una obra racionalista en què el contingut és tan imponent com el continent, que acull 200 obres de l’artista.

Suport dels dissenyadors

Els dissenyadors se senten còmodes amb aquest model. Júlia G. Escribà, que desfila per segona vegada, n’està entusiasmada. “Ja volíem gravar alguna cosa a l’Espai XC de Xavier Corberó”, explica emocionada. Així que quan va veure que aquesta edició es gravava allà encara ho va tenir més clar. “La nostra col·lecció es diu Utopia i comparteix amb l’espai aquests valors de combinar el tradicional amb el nou, l’edifici té arrels mediterrànies, però és futurista i les nostres peces combinen les arrels amb la tecnologia”. Júlia G. Escribà treballa les seves peces amb un teixit tecnològic que llegeix la temperatura del cos i s’adapta per abrigar-lo més o menys gràcies a unes microcàpsules. Als seus 21 anys, el seu estil és atemporal i sense gènere, i espera poder comercialitzar la seva segona col·lecció el 2022. De moment, avança que ha fet una càpsula per a Lurdes Bergada que estarà a les botigues a l’abril. Confia en el cobranding com un camí per a les seves idees.

Per segona vegada també hi participa Álvaro Calafat. Amb la seva col·lecció Capítol 2: Records, creu que ha arribat a expressar el que vol. La seva peça audiovisual es presenta com un museu dels records en què cada peça explica alguna cosa de la seva vida, des del bullying que va patir a l’escola, amb una brusa de setí que porta al coll una mà que estreny, feta de plàstic reciclat impresa en 3D; fins a l’amor per la seva àvia, el rostre de la qual es barreja amb altres símbols de la seva biografia a l’estampat d’algunes peces. “Treballo l’artesania i la tecnologia alhora”, matisa. Ell és dels pocs dissenyadors que han muntat un esdeveniment físic coincidint amb la passarel·la digital. És per invitació i serà la porta d’entrada a aquest museu dels records, aparador amb 15 looks de la seva col·lecció a l’Hotel Pullitzer, la mateixa setmana en què posarà en marxa un sistema de prêt-à-porter a mida per encàrrec a través del seu web.

En la mateixa línia d’entusiasme pel format es mostra Carles Gràcia, director creatiu d’Escorpion, veterana de la setmana de la moda. Està a gust amb poder explicar més la filosofia de la col·lecció amb aquest tipus de presentació. Troba a faltar “l’adrenalina i el punch”, però se centra més en els avantatges. L’última edició els va reportar més repercussió a nivell internacional, una cosa important per a una firma que ven un 40% a fora. A més, destaca que la repercussió digital s’allarga més. Per a ell seria una bona opció combinar una edició digital amb una altra de presencial, encara que, si s’hagués de quedar amb una, seria la del núvol. “A la total presencialitat no hi tornaríem”, conclou, després de mostrar-se impressionat amb els vídeos gravats a l’Espai XC, on mostren una nova col·lecció de tons pedra i gris amb materials naturals que vol trencar estereotips amb el femení i el masculí amb el reclam My way.

“No hi ha cap altre model, la passarel·la amb el concepte tradicional ha de morir. No hi ha cap més remei que obrir-se al món”. Així de clar ho té Jose María Garcia-Planas, director creatiu de The (Real) Garcia, una marca amb menys d’un any de vida que es defineix “com a bàsica, atemporal i sostenible” i que té al darrere una família dedicada al tèxtil durant sis generacions. Per a ells, l’experiència de rodar a la 080 ha estat “fabulosa”. Garcia-Planas recorda una trobada amb l’escultor Xavier Corberó a casa seva, als anys vuitanta, i es rendeix davant del monument de l’artista mentre reconeix que, encara que havia estat crític amb les desfilades i el suport institucional a la passarel·la, la seva visió ha canviat amb aquest nou format. “Això és una altra història, ens interessa perquè creiem en el món digital i la comunicació que permet el fashion film”.