La música del BAM tindrà acords polítics

Una programació inclusiva, arrelada en el seu context i plural. Aquests són els eixos principals amb què defineixen Arthur Estrada i Sergi Egea el treball que a partir d’aquest any i per espai de quatre realitzarà la cooperativa L’Afluent, de la qual formen part, programant el BAM (Barcelona Acció Musical). La seva estrena en el càrrec es completarà l’any que ve amb la incorporació de la persona que substituirà Jordi Turtós al capdavant de la programació musical de la Mercè, tasca que el periodista i programador ha realitzat durant els últims 11 anys. En espera d’aquest nomenament i tenint en compte els condicionants imposats per la pandèmia, tant Sergi com Arthur reconeixen que aquest any no hi ha hagut ruptura: “Volíem abraçar i reconèixer la història del BAM, li tenim molt respecte com per ignorar la seva herència. Ha estat el punt de partida. L’evolució es notarà l’any que ve”, afirmen.

L’ideari dels programadors té un marcat accent que ells accepten: “Estem fent política, això és molt clar”, afirmen, però desmenteixen que la seva programació es basi només en una calculada barreja entre equilibris de gènere, estils, component social i compromís ètic amb les bones pràctiques: “De vegades oblidem ressenyar la part passional de la nostra discussió, de la nostra comesa”, assenyala Estrada, que va ser programador de l’Heilogàbal juntament amb Sergi, que apunta: “Hem escoltat molta música, hem vist molts vídeos, hem investigat molt i hem debatut fins a aconseguir consensos entre els cinc que programem”. Aquestes decisions no han atès criteris només musicals, “ja que en ocasions”, indica Estrada, “la selecció d’un artista es va acabar prenent pel que representa, no tan sols per raons estètiques”. Del que es tracta, en paraules d’Egea, “és de trencar la uniformitat d’un cartell tradicionalment bastant homogeni quant a gènere, procedència o classe social dels components”.

Els dos programadors, que, com a membres de L’Afluent, programen la sala Vol, a la Fabra i Coats, i el cicle Els Vespres de la UB, són conscients que el terme indie que va veure la llum al BAM el 1993 ha perdut sentit: “Ens quedem amb el concepte alternatiu, que per a nosaltres representa allò que genera preguntes al sistema més enllà d’una opció estètica, com es va arribar a considerar l’indie”, puntualitza Egea. En aquest sentit, i diluïdes les fronteres estilístiques per la mateixa realitat musical, la intenció de L’Afluent és “que tot tingui un sentit més enllà dels dies de festa, que tot estigui més relacionat, l’escenari i la seva ubicació, qui actua abans i després.

Es tracta d’enllaçar diferents històries per explicar diferents realitats i establir itineraris, que en el futur podran confluir amb la programació de la Mercè i de Cultura Viva, les altres dues potes de la música a les festes”, apunta Egea. D’altra banda, Estrada aventura: “En el futur ens agradaria comptar amb sales per realitzar activitats complementàries, que ampliïn el paper que els artistes tindran en un festival en què no necessàriament actuaran i després marxaran immediatament”.

Un altre fet distintiu serà la mirada al panorama musical no només anglosaxó: “Jordi Turtós ens va alertar sobra la importància dels països veïns, i ja que la música anglosaxona ja està molt representada en l’oferta privada, volem fixar-nos en aquestes altres realitats”, van indicar Sergi i Arthur. Per a ells, un exemple del que hauria de ser el paper de la música a les festes el marca la progressió d’una artista com Queralt Lahoz ,“que va començar al Cultura Viva, després va passar pel BAM i aquest any actua a la Mercè”. Tres festivals germans, tres festivals complementaris en una ciutat en festes.

CINC CITES IMPRESCINDIBLES

CARIÑO: Els millors caramels solen portar una mica de verí. Cariño té un embolcall dolç però les lletres no tenen res d’ingènues. (dia 23. Moll Fusta/Besòs. 22.30 hores).

HIDROGENESSE: Agosarats, intel·ligents, irònics i precisos en les seves lletres i en la seva aproximació a un pop que només és seu. (dia 24. Moll Fusta/Besòs. 22.30 hores).

VIVA BELGRADO: Power pop de guitarres tenses i terses. Derivacions hardcores. Lletres que reflecteixen el desconcert dels joves. Melodies irreprotxables. (dia 24. Plaça Joan Coromines. 23.30 hores).

JUICY BAE: Una nova fera de “la cosa” urbana. Trapera amb derivacions r&b, veus filtrades, ritmes sintètics i una presència nascuda per a l’escena. (dia 24. Moll Fusta/Llobregat. 21.30 hores).

KAI LANDRE: Els cíborgs, o els que s’hi acosten, ja estan entre nosaltres.Kai  Landre n’és un i ho explica amb electrònica. (dia 25. Plaça Joan Coromines. 22.10 hores).