‘Delicades’ congela el temps en els 30 anys de T de Teatre

Un comentari sobre Facebook, ara ho és sobre TikTok. Aquest és l'únic canvi que hi ha entre l'obra Delicades que van estrenar les T de Teatre el 2010 al Grec i la que, per celebrar els seus 30 anys sobre els escenaris, han tornat a muntar al mateix festival (a la cartellera al Goya, encara, fins diumenge). “És una obra que aguanta perfectament el pas del temps”, explica Carme Pla, una de les intèrprets, juntament amb Àgata Roca, Mamen Duch i Marta Pérez (la companyia T de Teatre) i els “còmplices” Albert Ribalta i Jordi Rico.

L'obra, una sèrie d'escenes curtes basades en records familiars del director, Alfredo Sanzol (actual responsable del Centre Dramàtic Nacional), i plenes d'humor, és un homenatge a les històries de la seva àvia (de Quintanavides, a Navarra) i a una generació trencada per la Guerra Civil. En aquests breus episodis que van i venen es perfila un cert feminisme que, segons Pla, els manté vigents: “El pas dels anys juga a favor de l'obra, perquè en ella les dones porten la veu cantant. Les protagonistes són les dones d'aquella època que, de portes endins, tallaven el bacallà”, afegeix l'actriu.

Altres obres cèlebres de la companyia no haurien resistit tan bé el pas del temps: "Petits contes misògins i Homes! [els seus dos primers espectacles, el 1991 i el 1994, que ironitzaven sobre les dones i sobre els homes], sens dubte, ara no encaixarien i les quatre coincidim a recuperar Delicades, que, de fet, mai hem arribat a abandonar, perquè l'hem anat representant al llarg d'aquests anys, més de 200 vegades”. De fet, a més de gira per Espanya, l'obra les va portar a Colòmbia i a l'Equador el 2013 i a Buenos Aires el 2018.

Malgrat que l'obra és del seu “fons d'armari”, l'actriu no nega que van sentir un cert déjà vu quan van reprendre els assajos: “Primer treballem els actors sols per recuperar el text, centrar-nos i confirmar que, efectivament, ens sentíem molt còmodes”, explica Pla. “Després, ja amb Alfredo Sanzol, vam incidir en detalls molt concrets de cada escena.”

La relació del director amb la companyia ve des d'abans d'aquesta obra. Sanzol es va enamorar de l'estil d'escenes curtes, independents i amb humor que van exhibir elles a Homes!. N'hi va haver prou que, cinc anys més tard (el 2000), elles coneguessin el director navarrès quan va presentar al Lliure, a Barcelona, Sí, pero no lo soy. La connexió va ser total i Sanzol va escriure per a elles –i per a la seva àvia del poble– Delicades. Posteriorment van repetir la combinació (els mateixos sis intèrprets) a Aventura!, estrenada al Lliure de Gràcia el 2012, ja com una obra de text llarga (amb plantejament, nus i desenllaç) que parlava de la crisi econòmica. “És un director molt precís, el coneixem bé i sabem que és un home tranquil i distès, però que és molt pencaire. Dona gust treballar amb ell”, l’elogia Carme Pla.

L'atmosfera en què Sanzol submergeix Delicades no és estranya als actors: “Nosaltres també hem sentit històries similars de les nostres àvies”, diu Pla. I aquestes històries són plenes de detalls que es poden reconèixer: des de la crema Nivea fins a referències a Pedro i Pablo Picapiedra o a Epi i Blas (comenten ells: Jordi Rico, baixet i ros, i Albert Ribalda, més alt i morè...), passant per l'aviador enamorat de la jove de poble, els milicians que intenten arrencar un crucifix de la casa de dues germanes o el jove músic que es presenta davant de les germanes de la xicota per mostrar-los com toca el seu instrument (... uns platerets!). Amb detalls com una llauna de Coca-cola, per exemple, o l'esmentat comentari de TikTok n'hi ha prou per ubicar cada història en el temps. No es necessita més, ni tan sols la sortida o l'entrada d'una actriu o actor en escena.

Després de més de dues setmanes de representacions al Goya (van reestrenar el 15 de juliol), Delicades ha estat una de les triomfadores del Grec. “Des de l'escenari es nota que el públic l'ha rebut amb entusiasme”, revela Carme Pla. “Probablement, en part, pel que diem: aguanta el pas dels anys”.