A TV-3, un altre fals experiment sociològic

A Canvi de xip, TV-3 aparella joves i persones grans perquè els primers expliquin als segons les beceroles de l’instrumental digital: que si enviar un whatsapp, que si cercar a Google... Si la sintonia entre els dos i l’amabilitat presideixen el contacte, oli en un llum. Això va passar, per exemple, en el primer capítol, entre Rosa Bou, poetessa, i el músic Lildami. Ell la va aconsellar i ajudar a obrir un compte d’Instagram per poder publicar la seva poesia. Un compte que, a principis d’aquesta mateixa setmana, ja superava els cinc mil seguidors. I ell va interessar-se amb ànima de raper per la lírica de l’amfitriona.

En canvi, al segon episodi, la youtuber Belena, de rialla molt fàcil, va fer passar un autèntic viacrucis a l’Eloi, que durant 18 anys havia estat el Jesucrist de la Passió d’Esparreguera. L’Eloi ho desconeixia quasi tot, però sembla que per voluntat pròpia, perquè durant el programa va donar tota la sensació que la seva esposa no era precisament una ignorant d’aquest món binari. No calien ajudes externes, ni alimentar un programa en què la seva partenaire, suposo que sense voler, hi havia moments que el denigrava, no li donava estímuls positius i li feia preguntes tan pretensioses com si sabia què era un swipe up, un coneixement innecessari per a la majoria d’indígenes digitals. L’Eloi va demostrar una bonhomia admirable, qualitat molt més important que la de saber enviar un missatge de veu.

El programa és un format que ja s’ha testejat a Finlàndia i el Regne Unit. Es presenta, per cert, fent una sèrie de trampetes. D’entrada, diu de si mateix que és un “experiment social revelador”. L’etiqueta d’experiment sociològic està particularment feta malbé a la televisió. Qui l’empra amb més desvergonyiment sempre són els programes menys treballats en aquest sentit. No n’hi ha prou, sembla, amb voler ser un entreteniment i cal empolainar-se amb grans conceptes. Cal recordar que Gran Hermano va ser qui amb més insistència es presentava com un esdeveniment sociològic. Ganes de donar gat per llebre.

Al segon capítol de Canvi de xip es va donar un cas encara més demolidor. Resulta que les ocurrències de la noia per explicar la nova frontera digital a l’Eloi eren recursos pedagògics tronadíssims, incompatibles amb la suposada modernitat del temari. Així, la youtuber donava lliçons, posava deures i feia exàmens on hi havia proves tan concloents com identificar l’emoji del cagarro!

Sempre, un onliner educa digitalment un oldtimer, segons la mateixa terminologia del programa. D’acord que hi ha una població adulta que viu al marge dels estris digitals —segurament, a més d’un no li calen—, però la bretxa digital no està solament aquí. També hi és entre gent jove amb contactes difícils amb la institució escolar, que, per exemple, no saben complimentar telemàticament un tràmit de matriculació. Això és bretxa digital i, també, l’evidència que, en molts casos —que, pel que sembla, TV-3 ignora—, acompanya la marginació social, de la qual és conseqüència.

En fi, si hi ha sort, a Canvi de xip veurem avis i àvies simpàtiques i espavilades debutant, o no tant, en el món digital. I jovent que també hauria de veure que hi ha moltes coses que pot aprendre d’aquests oldtimers. No sé si sempre es presentarà aquesta reciprocitat o es trobaran exemples d’una mínima alçada. No va ser el cas del segon capítol.