Pel·lícules diferents, amb segell d’autor

L'onzena edició del D’A Film Festival, el certamen de cinema d'autor de Barcelona, ja coneix als seus guanyadors (Poppy Field, del romanès Eugen Jebeleanu, ha guanyat el Premi Talents i Karen, de María Pérez Sanz, el guardó Un Impuls Col·lectiu). Però el festival dura fins diumenge i, en el cas que no es puguin veure al CCCB, la Filmoteca, els Renoir Floridablanca o el Zumzeig, a través de Filmin encara és possible veure alguns dels 62 llargmetratges i 26 curts presentats. Recomanem cinc títols de diferents formats i estils que donen una idea del que ofereix aquest festival de cinema d'autor que se celebra a la capital catalana.

Más información

Ai, aquest blau

El cine independent se cita a Barcelona al D’A Film Festival

En la secció Talents del festival, l'única pel·lícula espanyola a concurs era Mía y Moi, òpera prima de Borja de la Vega, que s'estrenarà als cinemes el 21 de maig. Explica la fugida de dos germans (interpretats per Bruna Cusí i Ricardo Gómez) que, després de la mort de la seva mare, es refugien a l'atrotinada casa familiar, enmig del no-res, amb el Biel, la parella d'ell. No han tingut ni els espera una vida fàcil, en una família en què el pare abusava de la mare i pretenen tancar les ferides. L'arribada del nòvio d'ella complicarà la relació entre cadascun dels personatges i la tensió anirà pujant fins a límits insospitats. “Quatre personatges aïllats donen lloc a tantes combinacions com persones hi ha a la casa”, explica el director i guionista. “L'obsessió del Mikel amb el germà de la seva nòvia, l'amistat naixent entre el Biel i el Mikel, exclosos del cercle fraternal, l'odi del Moi cap al Mikel… són sentiments subjacents que amenacen a sortir a la superfície”.

Adiós, idiotas va obrir el festival el 29 d'abril. Una dona greument malalta a la recerca del seu fill, que va abandonar quan tenia 15 anys. El plantejament és dramàtic, el desenvolupament és una pel·lícula que va del drama a la comèdia en un viatge trepidant en el qual la dona es veurà acompanyada per un paio depressiu i suïcida i per un cec… arxiver. Una eixelebrada cursa que ha estat èxit de taquilla a França i ha estat premiada amb set premis César. Poc a veure amb Nos vemos allí arriba, la pel·lícula amb la qual Albert Dupontel es va endur cinc premis César.

Barcelona és l'escenari de ¡Corten!, l'última pel·lícula de Marc Ferrer, un director que ja va estrenar el seu primer llargmetratge (Ens semblava impossible) el 2016 al D’A i que està encara més lligat a aquest festival perquè hi han passat els seus anteriors títols: La maldita primavera, Puta y amada i El corazón rojo. Aquesta vegada, Ferrer neda entre el terror (el giallo, italià) i la comèdia, en una atmosfera queer, a través d'un director de cinema fracassat que està rodant una pel·lícula quan a la ciutat es produeixen uns assassinats que, pel que sembla, tenen a veure amb ell. Una pel·lícula underground, amb molta música, moltes dives i actuacions, en la línia del cinema de Ferrer.

El sud-coreà Hong Sang-soo, un nom imprescindible al cinema del seu país, Concha de plata al millor director a Sant Sebastià el 2016 per Lo tuyo y tú, presenta a Film D’A The Woman Who Ran, la seva penúltima pel·lícula, per la qual va obtenir el premi a la millor direcció l'última Berlinale. Narra l'experiència d'una dona que, per primera vegada, se separa del seu marit, que ha de viatjar per negocis. La protagonista visitarà tres antigues amigues amb les quals comparteix inquietuds, il·lusions… i en les quals els homes no apareixen, o ho fan d'una manera absolutament supèrflua, inútil. Sang-soo es manté fidel al seu estil minimalista amb aquesta pel·lícula lleugera, tranquil·la, que traspua humanisme.

La pel·lícula que tancarà el festival és Miss Marx, de la italiana Susanna Nicchiarelli, que dona veu a Eleanor Marx, la filla petita del filòsof alemany Karl Marx, que va ser una de les primeres dones a unir feminisme i lluita obrera i que va batallar pels drets dels nens. La pel·lícula se centra en les contradiccions en les quals es trobarà la dona quan conegui el que va creure que seria l'amor de la seva vida. L'Eleanor, que no ho va tenir fàcil per sortir de l'ombra del seu pare, va mantenir una relació turmentada i desgraciada amb la seva parella, també activista socialista.