Lleis, tribunals i pactes

La matinada del 14 de novembre del 2016, la Rosa, de 81 anys, va morir a conseqüència d'un incendi al seu domicili a Reus. Des de feia dos mesos, li havien tallat la llum per un deute d'uns 200 euros. Feia dies que la dona, que vivia sola, s'il·luminava amb espelmes. Va tenir la mala fortuna que una va incendiar el matalàs en què dormia. La Rosa va morir. La Generalitat, en virtut de la llei 24/2015, va imposar una multa de 500.000 euros a Gas Natural Fenosa –ara Naturgy–, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –en sentència de 29 de desembre de l'any passat, que ara ha transcendit– ha decidit anul·lar la sanció.

El motiu argüit pel TSJC és que el reglament de la llei no estava desplegat. El tribunal, tanmateix, avala la constitucionalitat del text encara que passa de puntetes pel fet que especifiqui que, sense comunicació prèvia, no es pot tallar el subministrament d'aigua, gas o electricitat a ningú. Era com si ressuscitessin les malicioses paraules del comte de Romanones: “Vostè facin la llei i deixin-me a mi el reglament”. Romanones coneixia molt la importància de la lletra petita i també del clientelisme i corrupció que van caracteritzar la Restauració.

El cas és que des que es va aprovar la llei 24/2015 –per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica– fins a la mort de la Rosa, la Generalitat havia tingut més d'una vintena de reunions amb les companyies elèctriques sense aconseguir cap acord. El poder de la gran economia sobre la política es manifestava reiteradament. No s'aconseguia que les companyies fessin la preceptiva comunicació abans de procedir al tall de la llum. Segons un directiu d'una gran elèctrica, el problema no era la Rosa, sinó el precedent: “Deixes passar un cas i després et plouen les peticions”. Una amenaça per als bons i dividends –pensen alguns– no pot deixar-se a mercè de sentimentalismes que acaben conduint al caos i a poc menys que a la fallida de l'Estat de dret. El deute és el deute, però no tot s’hi val. El mes de març passat, la titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona va citar a declarar en qualitat d'investigats dos treballadors vinculats a l'empresa de recobraments DPS Consultoria per presumpte assetjament a una veïna de Cubelles, clienta d'Endesa. En la denúncia impulsada per l'Aliança contra la Pobresa Energètica, s'adjuntaven enregistraments d'una trucada a la ciutadana en situació de vulnerabilitat en què aquests empleats de la firma de recobrament es feien passar per personal judicial i amenaçaven d’embargar-li els comptes bancaris si no pagava en una setmana.

En els últims 15 anys –fins al 2020– el preu de la llum ha augmentat un 92%. Espanya és un dels països de la UE que paga més cara l'energia elèctrica. Només l'any passat, marcat per la pandèmia, Iberdrola i Endesa van obtenir uns beneficis de més de 5.000 milions d'euros. El debat entre beneficis i precarietat, grans companyies i precaris ciutadans, amb la justícia pel mig, sembla interminable. I hi ha coses que resulten difícils d'entendre. Naturgy, l'empresa que va deixar sense llum la Rosa, ha tingut sense subministrament durant diversos mesos –entre aquests els del període hivernal passat– els veïns madrilenys de La Cañada Real a causa de preses il·legals d'electricitat. El mes de gener passat el jutjat d'instrucció número 42 de Madrid va arxivar la denúncia interposada contra l'empresa i va atribuir el problema a les preses il·legals a la xarxa.

Amb tot, almenys a Catalunya, la mort de la Rosa va suposar un punt d'inflexió. Tant les grans companyies com la mateixa Generalitat es van agafar seriosament la llei 24/2015. Les primeres respectant les persones vulnerables, i els segons portant a terme inspeccions que fins aleshores només feien en cas de denúncia. A més durant la Setmana Santa passada, Endesa i la Generalitat van firmar els convenis per condonar el deute de 35.518 famílies en situació de vulnerabilitat. En total, l'elèctrica majoritària a Catalunya es fa càrrec de 28.495.403 euros i les administracions, de 10.658.842 euros. És un primer pas cap a la sensatesa que haurien de seguir les altres companyies. És cert que l'epicentre del problema és la pobresa sense qualificatius. Però és bo que s'avanci sectorialment perquè no es repeteixin situacions com la de la Rosa, la dels tres veïns que van morir a l'incendi de Sant Roc el gener del 2019 o –també a Badalona– les quatre víctimes de les flames a la nau industrial del Gorg. Els petits pedaços salven vides en espera de grans remeis que no arriben.