Barcelona compra locals buits per reimpulsar el comerç

Una elèctrica, un servei de dentista públic i ara l'Ajuntament de Barcelona s'ha proposat impulsar una immobiliària pública de locals comercials. El primer pas el fa invertint 16 milions d'euros per comprar entre 30 i 60 locals de planta baixa que estan buits per crear una cartera de locals públics de protecció oficial i després llogar-los. D'aquesta manera es vol facilitar que hi hagi activitats que sovint es veuen excloses pels preus de mercat, com el comerç de proximitat i diverses iniciatives empresarials.

La pandèmia no ha fet més que agreujar els problemes de locals buits que ja patien algunes zones de la ciutat. Ara, segons un estudi del Consistori a partir de la informació dels portals immobiliaris, a la ciutat hi ha 5.323 locals de planta baixa sense activitat, que suposen 1.500.000 metres quadrats sense ús. Aquests són només els que s'anuncien, i caldria sumar-hi un nombre indeterminat que també estan tancats però que ni es lloguen ni es venen. De fet, segons un inventari municipal del 2016, aquell any la ciutat tenia 78.000 locals de planta baixa, dels quals 60.000 estaven actius.

La mitjana de la recuperació comercial postpandèmia és d'un 69% del conjunt de la ciutat, segons dades de l'Ajuntament. Però hi ha punts vermells i Ciutat Vella només n'ha recuperat el 37%; Sant Martí —la zona de les platges—, el 53%, i l'Eixample, el 59%. Les zones turístiques són les més castigades per la crisi econòmica derivada del coronavirus i són les que acumulen més rètols de “es lloga” o “en venda”. L'Eixample i Ciutat Vella acumulen el 40% dels locals sense activitat.

A Ciutat Vella, l'Ajuntament destinarà sis dels 16 milions per comprar locals. “De la mateixa manera que hem impulsat la compra d'habitatge per tenir una borsa de pisos de protecció oficial, o tenim polítiques d'escoles, ara ho fem amb els locals per la importància que té que no hi hagi gaires persianes abaixades en un carrer, per raons de convivència i econòmiques, i per la necessitat de buscar un equilibri”, apuntava el regidor de Pressupost, Jordi Martí, en la presentació de la mesura de govern que forma part del pacte amb ERC als pressupostos de l'Ajuntament.

Els republicans van ser els que van plantejar la iniciativa de promoure mesures per dinamitzar zones semidesertes comercialment, recuperar el comerç de proximitat i evitar que els fons d'inversió acaparin més metres quadrats de la ciutat. Londres, Brussel·les i París ja han provat aquest sistema, especialment per a emprenedors de negocis que no poden accedir als preus de mercat. Fa uns dies, l'Ajuntament va triplicar el pressupost a 87 milions per a la reactivació econòmica de la ciutat i l'operació de la compra de locals forma part d'aquest paquet.

“Serem casolans”, va resumir Martí a l'hora d'explicar el sistema de generació d'aquesta borsa de locals. Serà per un procés de concurrència pública al qual es podran presentar els propietaris de locals en venda i es valoraran diferents paràmetres, com el preu, l'estat de conservació, els metres quadrats i la ubicació.

A favor i en contra

El procés de compra es farà aquesta primavera i l'Ajuntament creu que es podran comprar entre 30 i 60 locals, en funció del preu. Els locals es llogaran a partir del 2022 amb preus públics —més econòmics que els de mercat atesa la seva condició de locals de protecció— per un període d'entre cinc i set anys.

“Estem a favor de la col·laboració publicoprivada i aquesta iniciativa va en aquesta línia. Barcelona té un excés de locals buits i des del sector es pot ajudar a buscar i oferir locals per a activitats empresarials diferents”, comenta Anna Puigdevall, directora general de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC).

No ho veu igual una altra veu del sector immobiliari, Gerard Marcet, de Laborde Marcet, per a qui la iniciativa del govern municipal no deixa de ser “intervencionisme en un mercat que s'autoregula”. Opina que, en el fons, són iniciatives oportunistes que “potser poden tenir rèdits polítics però dubto que siguin útils per facilitar activitats comercials. Probablement sí que ho puguin ser per a iniciatives culturals”.