‘El judici’ i el punt de vista

L’emissió dels dos primers capítols del documental El judici (Mediapro) ha estat envoltada de canvis misteriosos. Primer es va anunciar per sorpresa la seva estrena el diumenge 11, després del 30 minuts d’una hora emboirada sobre els diners andorrans de la família Pujol. Però de manera igualment sobtada va deixar d’estar programat aquell dia i es va anunciar per al diumenge 18 l’estrena dels dos primers capítols. Es tracta d’un títol molt conegut de Mediapro. La productora es va bellugar políticament perquè TV3 comprés per 800.000 euros els vuit episodis. Finalment els va adquirir per 440.000. Què va passar amb aquests canvis de data? Va semblar que hi havia massa càrrega política en una sola nit? S’havien introduït amb calçador a la graella per acontentar una audiència que podia sentir-se incòmoda amb el 30 minuts?

Aquests darrers temps hi ha un sector de l’independentisme particularment bel·ligerant contra ERC i TV3. En diuen “la TÑ3” i la consideren un estri propagandístic d’ERC. Ja es va escalfar, i molt, amb l’entrevista del seu director Vicent Sanchis a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. No va agradar ni el temari ni que l’entrevistador repreguntés, que és la seva feina. La van considerar una agressió. El programa sobre els diners d’Andorra va provocar que, a Twitter, a més d’insults a determinats convidats del reportatge, n’hi hagués més d’un i més de dos que demanaven un programa sobre la família de Pere Aragonès... Ara resulta, segons aquestes veus, que TV3 és un mitjà “botifler”, traïdor.

FAQS, que aquesta setmana es va moure a divendres per evitar la competència de la final de la Copa de futbol (la prèvia del partit va obrir el TN vespre del dissabte!!!), va fer un avançament promocional d’El judici de la mà del mateix Jaume Roures, timoner de Mediapro, productora que també ho és del FAQS. La menció de l’estrena es va incloure en una tertúlia sobre periodisme i poder amb Màrius Carol. Tot un anunci. No és la primera vegada que Roures hi va. I s'hi mostra còmode... gens engavanyat per freqüentar un programa que produeix. És a casa seva.

Curiosament, el FAQS del divendres va parlar de l’ennegrit ambient tertulià de Twitter... i en aquesta mateixa xarxa social, la mateixa nit, l’abans esmentat sector crucificava la presentadora. En un punt se’ls ha de donar la raó: no cal anar a Sevilla per fer una entrevisteta a Los Del Río i sense mascareta pel carrer.

No sé si n’hi haurà prou amb El judici per reconciliar aquest racó d’audiència, insòlitament hostil, amb TV3. Una pregunta inevitable és: la redacció de TV3 no pot fer una sèrie sobre el judici als líders independentistes de fa dos anys?

Què ens espera? El que resulta inapel·lable és el patiment i la lluita dels familiars dels presos que comença a veure’s en els dos primers capítols. El director, Lluís Arcarazo, ha fet una tria àgil d’una muntanya de material disponible. Però al web del programa hi ha una explicació tan diàfana com preocupant sobre el documental: la narració, diu, està feta des del punt de vista dels advocats defensors. Que hi intervingui un personatge com el fiscal Javier Zaragoza, que va sostenir políticament que hi havia un delicte de rebel·lió, no amaga la tria reconeguda d’un punt de vista. No és la millor manera d’acreditar una voluntat periodística. Al marge que es poguessin, o no, treure aquestes conclusions... s’hi hauria d’arribar després d’un contrast més equilibrat d’opinions que no hi va ser en els dos primers capítols. Però fins i tot el singular d’“el punt de vista dels advocats” és un enunciat erroni. La posició de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, com es veu en la seva intervenció en el programa i ja documentada al seu llibre L’encàrrec, resulta totalment discrepant “del punt de vista dels advocats” que assumeix el documental. Melero no els considera presos polítics i aquest és el títol del segon capítol.