Microteatre es reinventa per continuar viu

La pandèmia ha escanyat les arts en directe: teatres, sales de concerts, també cinemes… Però si tenim en compte la fórmula 15-15-15 (15 metres quadrats, 15 minuts, 15 espectadors) que aplica Microteatre a les seves actuacions, la situació encara es complica més. Les sales d'aquest espai de Barcelona van reobrir l'11 de febrer després de trampejar tot el que les restriccions per la pandèmia els han permès trampejar i després d'unes obres per adaptar amb mampares les petites sales. La rentrée ha estat polèmica després d'una denúncia d'actors que reclamen que Microteatre no els ha pagat les seves actuacions dels mesos de desembre del 2019 i de gener i febrer del 2020, just abans de la pandèmia.

Aquest peculiar teatre situat al sud de Gràcia s'ha passat pràcticament mig any (des del març fins a l'agost de l'any passat) tancat, encara que al maig va començar a funcionar el bar, amb productes per emportar. “De dilluns a diumenge, totes les hores que se'ns permetia”, diu Libertad Ribera, actriu i gerent de l'espai. Res de teatre. El juliol del 2020 va celebrar el seu cinquè aniversari sense cap obra en cartell. La seva casa mare, a Madrid, té el doble d'anys.

Les sales havien estat un niu de gent que venia per veure tres, quatre, cinc espectacles en un vespre, i sopava plats de noms suggerents (la pizza Beckett o l'entrepà Shakespeare eren dels més estimats). Cada cinc minuts, una campaneta indicava que s'iniciava una funció en alguna de les quatre sales. Des de les 19.45 fins a la mitjanit es representaven vuit obres d'un quart d'hora de durada com a molt, incloent-hi sessions “perdulàries” a partir de les 22.00. Cada obra, sis sessions. Un no parar. L'humorista José Corbacho és padrí de la sala, per la qual han passat incomptables intèrprets, des de Pep Munné a Dafnis Balduz. “Més que un negoci és un projecte de vida”, comenta Ribera. “És com el primer pla d'una pel·lícula però en teatre, sents respirar els actors. És un format encantador!” Es venien una mitjana de 500 entrades al dia. “Un mal dia, en veníem 200…”, recorda la gerent. 

Aquesta proximitat s'ha convertit ara en la pitjor de les imprudències, és clar. Per solucionar el problema, Microteatre ha triplicat l'espai d'una sala i en dues de les altres tres hi ha col·locat una mampara transparent que separa els actors del públic. A més, les sessions s'han hagut d'espaiar considerablement per evitar aglomeracions, l'horari és fins a les 21.00 i l'aforament ha passat de 15 persones a set. “Al començament, després de reobrir, un dia bo veníem 50 entrades i un mal dia, 20, amb sort”. Ara, les sessions són de dijous a diumenge i, en funció de les restriccions, el 18 d'abril obriran els vermuts musicals. 

El 2020 va deixar les arques de Microteatre sota mínims. L'empresa ja havia rebut dos cops importants: el primer, arran de l'atemptat de la Rambla, l'agost del 2017, que va fer que força gent durant un temps deixés d'anar al teatre, i el segon, molt més dur, a causa de les manifestacions vinculades al procés quan la zona, prop de la Diagonal, va ser escenari de continus aldarulls. Va baixar moltíssim l'assistència en aquella temporada i van ampliar el crèdit que tenien. L'acabaran de pagar d'aquí a tres anys. “Al novembre pensàvem tancar l'empresa”, reconeix Ribera.

El local no arriba a 300 metres quadrats i el lloguer és de 4.000 euros al mes. “La propietat s'ha portat bé durant el tancament per la pandèmia, ha estat dialogant, però quan no tens activitat, per més que s'hi posin bé les passes putes”, explica, ben directa, l'actriu. L'Ajuntament, a través de l'Institut de Cultura (Icub) els va concedir 4.000 euros d'una subvenció que van sol·licitar de 28.000 euros. L'empresa tenia tres treballadors fixos, dos voluntaris i un becari.

Microteatre reconeix que té un deute amb actors i actrius que han passat per les sales: “Hi ha 24 companyies a les quals només hem pogut pagar el 25% del que els devíem per les seves actuacions dels mesos de desembre del 2019 i gener i febrer del 2020”, admet Ribera, que xifra el deute en 23.000 euros. “Fa poc hem pogut pagar-los un altre 5%, però de moment no tenim res més. Algunes d'aquestes companyies s'han mostrat solidàries [una d'elles, de fet, està treballant ara a Microteatre]”.

En canvi, el punt de vista dels afectats, que s'han agrupat en la plataforma Afectats Microteatre, és un altre: “Ens queixem perquè l'empresa menteix quan diu que no ens pot pagar perquè va haver de tancar per la pandèmia, quan el que reclamem és anterior al tancament”, diu l'actriu Marta Fons, que reconeix que havien signat que se'ls pagaria a 90 dies, per la qual cosa haurien d'haver cobrat a finals de març, d'abril i de maig del 2020, en plena pandèmia. “Però una cosa són 90 dies i una altra molt diferent 380, quan els diners que vam generar nosaltres sí que els van arribar a cobrar. No creiem que tinguin mala fe, simplement que la pandèmia ha destapat una molt mala gestió per part de l'empresa”.

Microteatre considera que el que persegueixen amb aquesta actitud és que tanquin les sales, cosa que Fons nega categòricament adduint que per a ells com més sales de teatre hi hagi, millor. “La plataforma Verkami va rebutjar fer un micromecenatge amb nosaltres en veure el que estaven publicant a les xarxes socials”, diu Ribera. Al final, la recaptació de fons per internet, que té com a objectiu principal, segons reconeix la gerent, pagar part del deute amb els actors, es va obrir en una altra plataforma.