La casa de Julio Muñoz Ramonet explicarà el col·leccionisme al segle XX

Ni biblioteca, ni museu en sentit estricte, ni centre dedicat a estudiar les pràctiques comercials fraudulentes durant el franquisme, com es pretenia durant un temps. La casa de Julio Muñoz Ramonet (Muntaner, 282) “i tot el seu contingut”, en especial una important col·lecció d'art que va deixar l'industrial en herència el 1991 a Barcelona, serà un centre que explicarà el col·leccionisme artístic del segle XX. Com a referències tindrà Ròmul Bosch i Catarineu (origen de la col·lecció) i Muñoz Ramonet i conservarà, interpretarà i posarà de relleu tot el seu llegat a més de generar coneixement i debat sobre l'art, la cultura i la ciència. També serà un lloc obert a la ciutadania dins de la dinàmica de barri on està enclavat i de tota la ciutat. Són alguns punts del Pla Funcional que va aprovar per unanimitat el mes passat el patronat de la fundació que gestiona l'herència en la seva última reunió i que l'Ajuntament ha donat a conèixer aquest dijous.

En els més de 4.000 metres quadrats construïts de la finca –en mans de l'Ajuntament des de juliol de 2013, quan, després d'un llarg litigi de 20 anys per l'herència, el jutge va lliurar les claus i s’hi va poder entrar per primera vegada–, també hi haurà espai per analitzar i estudiar les connexions entre la ciutat, la cultura i l'art i la burgesia al segle XX a Barcelona, especialment en la postguerra i la seva relació amb el poder. Aquí els eixos aniran des de Ferran Fabra i Puig (1866-1944), segon marquès d'Alella, que va manar a Enric Sagnier la construcció de l'habitatge el 1917 i 1918 (i un jardí de més de 3.500 metres quadrats que va projectar Nicolas Forestier) i Muñoz Ramonet, que va ser el seu amo des que la va comprar el 1945 fins a la seva mort el 1991.

A la Torre, el segon dels habitatges, situat als números 26-28 del carrer Avenir, on va viure Florinda Ramonet, la mare de l'industrial, fins que va morir el 1962, serà una residència temporal d'artistes i científics d'altres països o ciutats, una destinació que, en algun moment, també es va estudiar per als dos habitatges.

Per posar en marxa aquest projecte, l'Ajuntament ha habilitat una partida inicial d'1,8 milions d'euros amb la perspectiva d'obtenir en els propers anys altres fonts de finançament. En els propers dies es convocarà el concurs d'arquitectura per escollir l'equip redactor del projecte, un procediment que s'allargarà com a mínim nou mesos.

El projecte variarà en funció de si la col·lecció que va llegar Muñoz Ramonet es conserva i s'exhibeix a l'edifici o no, quant a la seguretat, la museografia i les garanties d'una conservació preventiva adequada. També caldrà habilitar algun espai, a la superfície o al soterrani, que permeti mantenir en reserva la col·lecció, que no estigui a la vista.

A finals del 2016 es va constituir un grup de treball format per experts en memòria històrica i membres de l'equip de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona que havien de treballar en companyia del gabinet jurídic municipal perquè sabien que les quatre filles i la resta dels hereus estarien molt pendents per si podien impugnar els seus plans, com han anat fent al llarg dels últims anys. El termini que es va fixar aquest grup per tenir un dibuix definit del futur enfocament de l'ús dels habitatges del llegat va ser d'uns sis o set mesos. Al final han estat cinc anys.

El primer que està previst realitzar és una exposició a la casa per donar a conèixer l'herència en el seu conjunt per primera vegada. La mostra, prevista per al 2021, comptarà amb algunes de les peces originals que s'han recuperat (de l'interior de la casa, d'una finca de Sant Andreu de Llaveneres i de les confiscades per la Guàrdia Civil en domicilis i magatzems de la família Muñoz a Madrid) i també còpies a mida real de les obres que falten encara per recuperar, les més importants del llegat