‘La vampira de Barcelona’ i ‘Las niñas’ triomfen en uns Gaudí molt repartits

La vampira de Barcelona, la recreació de la història d'Enriqueta Martí, una dona que va ser acusada de raptar i prostituir nens petits en el Raval del 1912 en un cas en el qual es van veure implicats personatges de l'alta societat barcelonina, es va endur aquest diumenge el premi a la millor pel·lícula a la gala de l'Acadèmia del Cinema Catalá que es va celebrar a l'audiitori del CCIB, a Barcelona, i els premis del qual van ser molt repartits. El primer llargmetratge de ficció de Lluís Danés, que partia amb 14 nominacions, va guanyar també els guardons a Millor direcció artística (Lluís Danés), vestuari (Mercè Paloma, el cinquè Gaudí de la seva carrera), efectes visuals (Lluís Rivera, també en el seu cinquè reconeixement) i maquillatge i perruqueria (Laura Pérez i Xavi Valverde).

Más información

‘La vampira de Barcelona’, ‘Las niñas’ i ‘Sentimental’, les més nominades als Gaudí

Carme Elias: “De vegades trobes directors que dius: amb tu, fins al final!”

“Qui ens havia de dir, ara fa un any, que tornaríem a veure una sala de cinema plena?”

La revelació dels Goya va triomfar també en els Gaudí: Las niñas, que tenia només una nominació menys que La vampira…, dirigida per Pilar Palomero, es va endur els premis a Millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció, fotografia i so. Es tracta, igual que en el cas de Danés, de la primera ficció de la directora. La pel·lícula explica la història d'una nena en un col·legi de monges a la Saragossa del flamant any 1992, i plasma amb tendresa els temors, les il·lusions i les aspiracions d'una generació que desperta a l'adolescència.

Una altra òpera primera, My Mexican Bretzel, de Núria Giménez Lorang, va triomfar en la tard-nit dels Gaudí en portar-se no només el premi al Millor documental, sinó també al guió i al muntatge. La barcelonina Giménez Llorang va construir una entranyable pel·lícula a partir d'unes 50 bobines de cinema, la majoria de 16 mm, la resta, de 8 mm, que va trobar en buidar la casa del seu avi, a Suïssa. Ve a ser el diari fílmic d'una dona, Vivian Barret, i la seva relació amb el seu marit, un home ric, en els anys 50 del segle passat. És el segon cas en la història dels Gaudí que un documental es porta el premi al Millor guió; ja va succeir el 2010 amb Garbo, l’espia, de Edmon Roch. Un altre documental, Niños somos todos, de Sergi Cameron, s'ha portat el premi a la Millor música original, del Niño de Elche.

En l'apartat interpretatiu, Candela Peña va guanyar el seu segon Gaudí com a Millor actriu per La noces de Rosa, d'Iciar Bollain. Verónica Echegui també repeteix en la categoria de Millor actriu secundària pel seu paper a L’ofrena, de Ventura Durall. Mario Casas, igual que en els Goya, va ser considerat el millor actor principal per No mataràs, de David Victori, i Alberto San Juan, Millor de repartiment per Sentimental, de Cesc Gay.

La mort de Guillem, de Carlos Marques-Marcet, va ser la Millor pel·lícula per a televisió. Critica la història de l'assassinat d'un jove antifeixista de 18 anys a mans d'un grup neonazi valencià. L'autor del crim només va passar quatre anys a la presó. El premi a el Millor curtmetratge va ser per Ni oblit ni perdó, de Jordi Boquet Claramunt, que parla del mateix cas.

Carme Elias, Gaudí d'Honor

Una de les protagonistes de la gala va ser Carme Elias, que va rebre de mans de la seva amiga i col·lega Vicky Peña el Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2021. “M'agrada perdre'm pel bosc de les emocions a l'hora de crear un personatge, com la Caputxeta vermella”, va dir l'actriu, que va revelar que tots els personatges li han deixat petjada i que va dedicar el guardó, entre altres, als que estan empresonats per haver-se “expressat amb llibertat”. “Lo cor de l’home és una mar que tot l’univers no l’ompliria”, es va acomiadar, citant Verdaguer.

En l'edició d'aquest any, si el 54% de candidatures eren femenines, la tendència s'ha mantingut i, per primera vegada, el nombre de dones premiades, 12, va superar el d'homes, 10. Cal destacar la presència de dones entre els guanyadors de premis tradicionalment masculins com el de Millor fotografia (per a Daniela Cajías, per Las niñas), Millor so (per a Amanda Villavieja, Alejandra Molina i Fernando Novillo, per la mateixa pel·lícula) i Millor direcció de producció (per a Anna Parra i Luis Fernández, per Adú).