Barcelona prepara un pla de xoc contra les ‘cuines fantasma’
L’Ajuntament proposa impulsar una ordenança municipal i un pla d’usos per regular aquesta activitat
Els confinaments domiciliaris i les restriccions en la restauració han contribuït a la proliferació de les anomenades cuines fantasma o dark kitchens. Són locals —o fins i tot naus— on es cuina a porta tancada. Els clients contracten els àpats gràcies a plataformes (Glovo, Deliveroo...) i són els riders els qui recullen el menjar en aquestes cuines i el lliuren al client. El fenomen ha evolucionat fins al punt que a Barcelona es construeixen macrocuines, una mena de coworking amb més de 20 cuines que es lloguen. Les alarmes ja han saltat a l'Ajuntament, que ha anunciat un pla per frenar aquests negocis.
El Bar Lozano és un petit negoci de restauració situat al 202 del carrer de Puigcerdà, al districte barceloní de Sant Martí. Fins fa cinc anys, a la nau que té paret amb paret hi havia una perruqueria i una petita fusteria. Tots dos negocis van tancar i la nau es va quedar buida. Així va ser fins fa tres setmanes, quan van desembarcar desenes d'obrers a l'antiga fusteria. “Ens vam assabentar que hi estaven construint una macrocuina quan el cap d'obra va entrar al bar i va dir que si s'espatllava la sortida de fums del Lozano no se'n feia responsable”, denuncia Verónica Soto, veïna del carrer.
“De seguida ens vam mobilitzar. Imagina't obrir un dia el balcó de casa i trobar-te una xemeneia connectada als extractors de 20 cuines industrials que estan operatives les 24 hores al dia. Hem calculat que podrien fer milers de serveis al dia. Imagina't el moviment de riders i motos en aquest carrer. Vam informar els nostres veïns, sobretot els de més edat, del que s'estava gestant i vam decidir impedir-ho”, diu, contundent, Soto. El passat 28 de febrer una grua va intentar introduir material dins de la nau. Els veïns, “fins i tot vestits en pijama”, van baixar al carrer a xiular fins que els obrers se'n van anar. “Fem cassolades cada vegada que els veiem aparèixer. Hem anat al districte però ens diuen que amb la llei a la mà no hi poden fer res”, lamenta la dona.
El Consistori coneix dos projectes de macrocuines a la ciutat. Una és en una nau del carrer de Felipe de Paz, al barri de les Corts, on es volen instal·lar fins a 40 cuines. L'Ajuntament ha paralitzat l'obra però només momentàniament perquè els promotors s'han excedit en l'edificabilitat. El projecte del carrer de Puigcerdà, amb 20 cuines, continua en marxa. No hi ha cap incompliment legal però, de moment, no han comunicat a l'Ajuntament l'activitat que es durà a terme a l'interior. Malgrat tot, el govern municipal ha decidit posar fre a aquests negocis.
ERC va demanar ahir en la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona que la tinenta d'alcalde Janet Sanz informés de com es pretén posar fre a aquestes macrocuines. Sanz va anunciar la creació d'un “pla de xoc” contra les cuines fantasma. La regidora va assenyalar la necessitat d'impulsar una ordenança municipal i un pla d'usos per regular aquesta activitat. “És una activitat nova a la ciutat que no està prevista en la normativa actual”, va lamentar la tinenta d'alcalde. Sans va assegurar que els serveis d'inspecció municipals estaran molt atents a aquestes activitats i va demanar ajuda a la resta d'administracions.
Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, va demanar al govern municipal que s'aturin els projectes en marxa per “revisar de manera exhaustiva les llicències i regular la seva implantació amb l'eina més adequada”. Francina Vila de JxCat va demanar “creativitat” per frenar la marxa de les cuines. Celestino Corbacho de Ciutadans va animar Sans a utilitzar “l'entramat jurídic” actual per frenar aquests projectes fins a tenir una nova normativa.
Negocis amagats sota llicències de plats preparats
Carlos Cervera és el gerent de Projectum.es, una enginyeria que des de fa un parell d'anys s'ha especialitzat en les cuines fantasma. Projectum.es estudia la viabilitat d'aquest tipus de negocis. “Per fer-ho tenim en compte l'ordenança urbanística i el gran hàndicap, les sortides de fums. Ara mateix no hi ha una llicència que s'adapti a aquest negoci i per això la majoria de clients opten per declarar la d'activitat de plats preparats amb obrador i, si és en zona industrial, el d'obrador industrial”, admet Cervera. Una cuina legal necessita 10 metres quadrats més una zona d'emmagatzematge i una altra de residus que pot ser compartida. Segons Cervera, el preu sense equipaments del metre quadrat ronda els 500 euros i els equipaments superen els 30.000. “La inversió es recupera en dos anys”, assegura. El negoci és tan pròsper que grans inversors com Cooklane són els que construeixen les macrocuines i comercialitzen llogant les desenes de cuines que construeixen a l'interior.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.