Empordà de vi i lletres

Alonso Quijano, el cavaller que va viatjar per la Manxa per “desfacer agravios, enderezar entuertos y proteger doncellas”, murmura paraules que no sent ningú en 33 llengües en un racó aliè al virus planetari, dins d'un paradís de llibres, molts de centenaris, però que ara ningú pot veure. La preciosa biblioteca del castell de Peralada, una de les col·leccions privades més importants del món, es troba confinada fins que la pandèmia de la covid-19 faciliti tornar a veure els seus increïbles tresors bibliogràfics. Alguns d'ells són precisament aquestes traduccions a més d'una trentena de llengües en què podríem sentir a l'entenimentat gentilhome —davant del dement món pandèmic que actualment habitem—, i que formen part del fons de volums cervantins que s'hi allotgen, entorn de 5.000, dels quals més d'un miler són diferents edicions del Quixot.

Per arribar fins als 100.000 exemplars que ocupen els seus alts prestatges cal viatjar fins a la concepció mateixa del castell, construït al segle XIV pels vescomtes de Rocabertí, després que una primera fortalesa fos destruïda l'any 1285 durant la croada contra Catalunya liderada pel rei Felip III de França. Va ser el 1923 quan el va adquirir l'empresari barceloní Miquel Mateu i Pla, que va ampliar notablement la biblioteca dels germans Rocabertí —un advocat i un enginyer de mines vinculats a personatges de la Renaixença i que es van dedicar a la recerca d'exemplars humanístics i científics—, en una activitat frenètica com a bibliòfil. Va aconseguir així uns 200 incunables, uns 700 exemplars rars dels segles XVI i XVII, i 800 executòries de noblesa.

Aquesta entrega als llibres és l'arrel de la infinitat d'iniciatives culturals que s'han anat promovent des del castell, escenari cada estiu, des del 1987, del Festival Internacional de Música Castell de Peralada. De mantenir el llegat d'una família consagrada a les arts es va ocupar la gran mecenes Carmen Mateu Quintana, que juntament amb el seu marit va fer que el lloc fos un complex artístic i museístic, amb exposicions i conferències i el suport constant a joves entorn de l'àmbit de les veus, els compositors i la dansa. Per això al castell també és possible conèixer l'immens fons de llibres sobre arts decoratives, i visitar el Museu del Vi (museucastellperalada.com), que ofereix una àmplia exposició de 750 objectes, amb unes sales que va preparar als anys seixanta Manolo Muntañola, un dels millors interioristes barcelonins del segle XX.

La cultura enològica va unida a la comarca de l'Empordà, naturalment, i al castell de Peralada conèixer la història del vi pot completar-se amb el Museu del Vidre i la Ceràmica, amb més de 2.500 peces que recorren des de l'Egipte faraònic fins al segle XIX. Hi ha objectes de vidre de Venècia, Silèsia, Bohèmia o La Granja de San Ildefonso, i una col·lecció de càntirs —durant els segles XVII i XIX s'oferien com a regal de noces—, copes, biberons per a vedells, cornetes, canadelles o tirallets. Fins i tot s'hi pot veure una col·lecció numismàtica que, amb més de 2.000 peces, inclou des d'una sèrie de dracmes emporitans fins a una altra de la monarquia espanyola; també podran descobrir-se els precedents dels ambientadors actuals, les almorratxes, d'origen àrab (flascons de perfum), i flascons xinesos per a opi; i coses tan curioses com una mostra de mancerines, que, inventades per Mancero, virrei de Mèxic, s'utilitzaven per prendre xocolata desfeta.

Al costat del castell s'estén el parc que va dissenyar l'arquitecte paisatgista francobelga François Duvillers al segle XIX, amb un gran nombre de varietats de plantes i arbres, estàtues, un llac i estanys, camins sinuosos, un aviari habitat per faisans i diversos tipus de coloms, o una gruta construïda el 1877. Un hàbitat que serveix de llar a una colònia de cigonyes blanques des que, el 1996, es va fer un projecte de recuperació d'aquesta espècie (ara hi ha més de 30 nius).

Si es volen rastrejar les virtuts naturals dels voltants, hi ha uns quants itineraris per triar, a peu o amb bicicleta, com la ruta dels estanys creada dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (aiguamollsdelemporda.cat), o la Ruta del Vi DO Empordà (doemporda.cat), que dona mostres d'una tradició documentada des del segle XIV.

Una crònica reial

Fer alguna de les visites guiades pel nucli antic de Peralada, vila de la qual hi ha referències arqueològiques des del segle VI abans de Crist i que acull activitats cada cap de setmana, permet desentranyar la història dels seus empedrats carrers des que era un poblat iber fins a l'actualitat. El recorregut podria incloure, al marge de visitar el Museu de la Vila, el claustre romànic de Sant Domènec, l'església de Sant Martí i la casa natal de Ramon Muntaner, militar de la Corona catalanoaragonesa que a la seva Crònica de Muntaner va descriure un període històric que abasta els anys 1208-1328 i que relata els regnats dels monarques que va tractar personalment, com Jaume I. Es tracta d'un dels documents historiogràfics imprescindibles de l'Europa medieval.

Avui, ja sigui en un simple passeig pel poble o entrant al famós Casino del Castell, es pot palpar la seva història i el seu art, molt singularment en aquest lloc dedicat al joc amb unes parets decorades amb immensos tapissos i quadres que no desentonarien al Museu del Prado, com un retrat de Felip II del segle XVI. A més, una porta comunica el casino amb tota una joia gastronòmica guardonada amb estrelles Michelin: el Castell Peralada Restaurant, comandat pel xef Xavier Sagristà i el sommelier —i excels especialista en formatges— Toni Gerez; tots dos amb tres dècades d'experiència en establiments com El Bulli, han dissenyat una carta basada en els productes del territori que és un memorable espectacle per al paladar.

Per tancar el dia, a pocs minuts amb cotxe, un immillorable lloc per dormir és l'hotel Peralada Wine Spa & Golf (hotelperalada.com), que té al seu voltant un camp de 18 forats i un centre de benes­tar i bellesa basat en les propietats del vi i el raïm. L'hotel prepara els seus propis vins i caves Peralada —l'hoste pot visitar les seves vinyes i cellers, i fer degustacions—, i ofereix enoteràpia a partir dels productes que no aconsegueixen la qualitat exigida per la marca, de tal manera que són aprofitats per fer tractaments i productes d'estètica, ja que les qualitats antioxidants del raïm aporten beneficis a la salut. Una vegada allotjats allà, es pot menjar al seu restaurant L’Olivera, barreja d'exquisideses tradicionals i innovació avantguardista, i res de més relaxant, per fi, que estar a la piscina interior amb vista a les muntanyes lluminoses a l'estiu i nevades a l'hivern.

Toni Montesinos és autor de ‘Palabrería de luxe. De la Ilustración hasta Houellebecq’ (Ediciones del Subsuelo, 2021).