7 dades a part dels vots per parlar de les eleccions de Catalunya

És complicat fer un resum breu dels resultats a Catalunya, però ho podem intentar: amb el 98% escrutat, el PSC i ERC empaten a escons (33), tot i que els socialistes sumen més vots. Vox és quarta força amb 11 escons i Ciutadans s'enfonsa, i passa de 36 a 6. Oferim altres dades que poden ser interessants per avaluar les pujades i caigudes dels partits respecte a les anteriors eleccions catalanes. (Pots seguir la informació en directe sobre la jornada electoral a EL PAÍS).

1. Sumen els independentistes. I el tripartit

Els independentistes sumen majoria absoluta (74 escons, xifra que millora els 70 de les eleccions anteriors) i més del 50% dels vots del Parlament. L'independentisme guanya en vots a Girona, Tarragona i Lleida, però perd a Barcelona.

També sumaria un tripartit d'esquerres (74 escons, que milloren els 57 de fa quatre anys), però ERC va signar fa uns dies un document en el qual es comprometia a no pactar el Govern amb el PSC. Es tracta d'un Parlament molt d'esquerres: els partits progressistes (PSC, En Comú Podem, CUP i ERC) sumen 83 diputats, respecte als 61 de fa quatre anys.

2. El PSC guanya en vots per tercera vegada

Els socialistes han passat de 17 a 33 escons, i han sumat 16 nous diputats. El 2017 eren quarta força. El partit només havia aconseguit ser el més votat el 1999 i el 2003, amb Pasqual Maragall com a candidat, tot i que llavors va sumar menys escons que Convergència i Unió: 52 davant de 56 el 1999 i 42 davant de 46 el 2003. Maragall va ser president entre el 2003 i el 2006.

Els 33 escons del PSC i d’ERC és la xifra més baixa per al guanyador d'unes eleccions. Fins ara ho havien estat els 36 diputats de Ciutadans el 2017. Tant llavors com ara hi havia un Parlament fragmentat amb tres partits per sobre dels 30 escons.

3. Vox suma representació a les quatre províncies

Vox entra per primera vegada al Parlament català i ho fa com a quarta força amb 11 escons (amb el 98% escrutat): 7 a Barcelona, 2 a Tarragona, 1 a Lleida i 1 a Girona. Ha sobrepassat els 200.000 vots, més del doble que el PP. El Partit Popular ha aconseguit els seus tres escons a Barcelona.

4. La desfeta de Ciutadans

Ciutadans ha passat de 36 escons a 6: 5 a Barcelona i el sisè a Tarragona. Així doncs, ha passat del 25,4% al 5,6% dels vots. Ciutadans, Vox i el PP sumen 20 escons. El 2017, el PP (4) i Ciutadans en sumaven el doble, 40.

5. El PDeCAT queda fora del Parlament

El PDeCAT ha sumat més de 76.000 vots amb el 98% escrutat, prop del 2,7% del total. Ha sigut el partit més votat dels que no han aconseguit cap diputat. Aquesta formació, fundada el 2016, és hereva de Convergència i Unió i va ser la fundadora de la coalició Junts per Catalunya. Aquesta posició, la del partit més votat sense representació, la va ocupar el Pacma el 2017, quan va obtenir 38.743 vots (un 0,89%). Aquest partit no es va poder presentar a les eleccions del 2021 perquè no havia aconseguit el nombre d'avals que exigeix la llei.

6. La participació més baixa de la història

La participació ha quedat en el 53,5%. La més baixa fins al moment era del 54,87%, l’any 1992. Aquelles eleccions van donar la quarta victòria consecutiva a Convergència i Unió, a més de la seva tercera majoria absoluta seguida. Sí que ha augmentat el vot per correu: Correus va revelar divendres 5 de febrer, hores abans que s’acabés el termini, que havia rebut un total de 270.392 sol·licituds per votar per via postal. La xifra és gairebé 3,5 vegades superior a la que es va registrar a les eleccions del 2017 –llavors en van ser 78.872.

7. A la Vall d'Aran guanya el PSC

El PSC no només guanya a la majoria de comarques de Barcelona i Tarragona on va guanyar Ciutadans fa quatre anys. També guanya a la Vall d'Aran, amb gairebé un 31% dels vots, un percentatge similar al que va obtenir el partit d'Inés Arrimadas el 2017. Els segueixen ERC i Vox amb més d'un 14% dels vots. El PSC ha guanyat a vuit comarques, ERC en 10 i JxCat en 24. Els socialistes no van ser primera força en cap comarca fa quatre anys.