El cinema torna a Banyoles 24 anys després

El passat 28 de gener es van ocupar totes les butaques que permetien les restriccions sanitàries (la meitat) de l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles (Pla de l'Espany) per veure Uno para todos, pel·lícula amb candidatures als Goya i els Gaudí d'aquest any. No hi hauria res de nou en això si no fos perquè feia 24 anys que no hi havia una programació estable de cinema en aquesta localitat de 20.000 habitants de Girona. “El que és estrany és que s'obri un cinema, no que es tanqui”, destaca el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca.

“Era una reclamació històrica que incloïa fins i tot la gent a qui no li agrada el cinema. Hi va haver propostes (públiques i privades) però no arrelaven”, diu Conca. Coincideix amb ell l'alcalde, Miquel Noguer: “Tots sabem que la recuperació d'un cinema a Banyoles, ciutat que va arribar a tenir tres cinemes, és una de les reivindicacions més repetides en l’àmbit cultural a la ciutat des del tancament de l'últim cinema”. El 25 de maig de 1997 es va veure l'última pel·lícula a El Mercantil (conegut com a Can Xampinya), l'últim cinema de la ciutat que va ser demolit el 2001.

“Els que tenim 30 anys o més guardem molts records de Can Xampinya”, se sincera Miquel Cuenca. “Allà vaig veure allà les meves primeres pel·lícules Disney i d’adolescent em vaig posar calent amb els primers pits que veia al cinema. Tota una trajectòria vital! Doncs en aquell espai ara hi ha un supermercat i pisos. És com quan vaig a Barcelona i a la llibreria Catalonia hi trobo el McDonald’s. Fa un mal...!"

Banyoles es va quedar sense cinema. Els banyolins es van acostumar a anar a les sales de Girona, a 20 minuts. “Les distribuïdores o exhibidores pensaven el mateix: no invertirien a Banyoles si la gent va a Girona. Però els més joves i els més grans ho tenien més difícil”, observa el regidor, que explica que la crisi del sector ha anat agreujant la situació, igual que els hàbits domèstics de consum: “Un amic meu que és productor em diu que no sap per què s’esforça tant en aconseguir una imatge brutal si després la gent no l'aprecia perquè la veu al mòbil”.

La notícia sorprèn perquè arriba en plena pandèmia, ara que les restriccions sanitàries asfixien les sales de cinema. “Que s'hagi aconseguit just ara és casualitat, perquè és un projecte històric”, diu Cuenca. “A més, té un doble arrasador: d'una banda és cert que ara les sales tenen capacitat reduïda i que en qualsevol moment podrien tornar a tancar temporalment, però, d’una altra, el confinament fa la sala més necessària que mai”.

Fins ara es reproduïen pel·lícules al bar de l'Ateneu i l'Ajuntament mai es va plantejar construir una sala nova o recuperar-ne alguna d'antiga. La inversió en l'auditori de l'Ateneu, que inclou una pantalla de 8x6 metres, ha sigut de 21.000 euros i els preus de les entrades oscil·laran entre els 3 i els 4,5 euros. “Era fonamental incorporar el cinema a la programació estable d'arts escèniques i musicals”, recalca el regidor de Cultura. En aquest primer trimestre es veuran, en una sola sessió, un dijous al mes, pel·lícules del Cicle Gaudí (premiades per l'Acadèmia del Cinema Català), el documental del mes del DocsBarcelona (Banyoles va ser de les primeres ciutats que es van incorporar a aquest festival, que porta un documental cada mes a 70 ciutats d'Espanya) i projeccions puntuals, com el cicle VOC, de curts en català.

“Cal anar a poc a poc, que la iniciativa faci xup-xup, que els ciutadans vagin tenint cada cop més ganes d’anar al cinema”, considera Cuenca. “A partir de l'abril, la programació passarà al cap de setmana. I al setembre afegirem cinema familiar i sessions de cinema club (amb gran tradició a Banyoles), és a dir, cinema clàssic i d'autor”.