“Ningú certificarà la meva por al contagi el 14-F”

Entre finals de la setmana passada principis d'aquesta, 82.053 ciutadans de Catalunya han rebut la notificació perquè el diumenge 14 de febrer formin part —ja sigui com a presidents, vocals o suplents— de 9.117 meses electorals. Es tracta d'un dels comicis més anòmals celebrats en aquesta comunitat autònoma i el primer sota una pandèmia mundial. Ahir dijous, 1.030 membres de meses van presentar una queixa conjunta al Síndic de Greuges per la qual al·legaven que “en plena tercera onada” es veuran obligats a romandre més de 12 hores “en un local tancat”, en contacte amb centenars de persones, entre les quals n'hi haurà d'infectades —i els seus contactes estrets—, que la Generalitat recomana votar a l'última hora amb les urnes obertes, entre les 19.00 i les 20.00.

Els membres de les meses denuncien que, tot i que l'Administració ha assegurat que els proporcionarà equips de protecció individual (EPI) per posar-se quan votin els contagiats, ningú els ha format sobre com els han d'utilitzar. I consideren que obligar-los a anar a les meses vulnera el seu dret a la salut.

EL PAÍS ha contactat 10 membres de meses designats. Tots rebutgen la celebració dels comicis en la data prevista i comparteixen la por de contagiar-se o endur-se el virus de les urnes a casa.

Mercedes Ridruejo té 57 anys i és del Vendrell (Baix Penedès). Li va arribar la notificació a finals de setmana. “Vaig signar el justificant de recepció al funcionari que me'l va portar i vaig afegir al paper: ‘És un perill i una imprudència fer-nos participar en aquestes eleccions’. Jo visc sola. Si em poso malalta depenc exclusivament de mi”, denuncia. Ridruejo treballa en una distribuïdora de begudes que ven ara un 30% del que facturava abans de la pandèmia. “Tinc por. Això és el que tinc. I cap metge certificarà que no puc anar a la mesa electoral per por”, denuncia.

A Mónica González de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) no li han assignat cap mesa. Però sí que li ha tocat a la seva filla Ainoa Mariner, de 19 anys. “El problema és que tinc un altre fill, de 13 anys, amb una malaltia rara —distròfia muscular de Duchenne— i amb un 75% de discapacitat. Si la meva filla es contagia podria ser fatal per al seu germà. Estem presentant informes mèdics i tot tipus de documentació però ens estan dient que no tenim gaire cosa a fer perquè la persona vulnerable és només convivent de l'Ainoa”, lamenta González.

3.700 integrants de meses electores s'han subscrit a un canal de Telegram batejat com a Membresmesa2021. D'aquests, 1.030 van presentar ahir la queixa al Síndic. Un d'ells treballa a l'Hospital Clínic de Barcelona. És sanitari i prefereix mantenir l'anonimat. “La paraula és indignació. Fa més de 15 anys que visc a la zona del Fòrum de Barcelona i m'han trucat perquè vagi a una taula de Gràcia, encara no ho entenc”, lamenta. “Fa un any que només treballo. I quan no ho faig, soc a casa. He vist moltes persones passar-ho molt malament. A qui se li ha acudit fer eleccions en plena pandèmia? Fa mesos que estem amb el material just als hospitals i ara, de cop, pretenen aconseguir EPI per a totes les meses electorals”, s'indigna.

Betty Pérez és de la Garriga (Vallès Oriental) i té 40 anys. Viu al pis del costat del seu pare de 79 anys. “No ens queixem per vici. Ja sé que hi ha gent d'altres professions que estan en contacte amb positius. Si treballes en un supermercat ets un treballador essencial i, en última instància, pots decidir si treballar o no. Nosaltres hi estem obligats i, si no hi anem, cometem un delicte. Són unes eleccions, es poden ajornar. A més, hi ha una hora zombi en la qual entrarem en contacte amb gent infectada”, lamenta.

Marta Juaneda té 49 anys i és de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). El seu pare va morir l'1 de desembre per covid. “La meva mare, de 73 anys, viu ara amb mi perquè s'ha trencat el fèmur. M'ha tocat ser vocal i ens posaran en perill per interessos polítics. Ningú es preocupa per nosaltres”, lamenta.

Octavi Bisquet té 37 anys, és de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i és diabètic: “Haig de mesurar-me la glucosa, menjar cada tres hores. El meu metge en el seu informe és contundent i assegura que en el risc actual de pandèmia he de considerar-me persona d'exclusió. Estic al·legant... però és difícil”.

Sonia Ibarra té 47 anys i li ha tocat una mesa de l'estació del Nord a Barcelona: “Soc asmàtica i tinc insuficiència cardíaca. Tinc molta relació amb la meva mare, que és una persona de risc. El problema és que he anat diverses vegades a l'ambulatori i no m'atenen. Ningú em fa un informe per presentar-lo”.

La llista continua: Gemma Melendo viu amb la seva mare de 70 anys amb problemes cardíacs. Cristian Pujó és pare d'un nen de tres mesos: “Ha arribat un punt que m'és igual. No em penso presentar el dia de les eleccions i ja assumiré el procés posterior”. Marta González té una perruqueria al barri barceloní del Poblenou i també és molt crítica: “Fa un any que treballem amb mesures molt restrictives. Cada dia utilitzem capes i tovalloles d'un sol ús per a les 30 senyores que venen al meu negoci i ara em diuen que vagi a una taula amb el perill de convertir-me en un veritable microbi quan acabi la votació”.