La Generalitat alerta d’una pressió en les uci catalanes similar a la primera onada

Catalunya es prepara perquè la pressió hospitalària continuï creixent malgrat la millora de la corba epidemiològica. El Departament de Salut de la Generalitat projecta que la pandèmia pugui arribar a ocupar uns 900 llits d’uci, una xifra que es va superar a la comunitat en la primera onada i que preocupa especialment el Govern per l’impacte de l’activitat en la resta de malalties.

“Ens dirigim a un escenari molt dur als hospitals i en l’atenció primària”, va avançar Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut. “Aquesta onada no tindrà res a veure amb la segona onada. La tercera implicarà una tensió hospitalària molt més alta. Abans del gran creixement de les properes setmanes a les uci ja partíem d’una situació pitjor”. Catalunya actualment té 621 crítics per covid, una xifra superior al pic de la segona onada, i Salut considera que a partir dels 650 la desprogramació generalitzada afecta altres processos urgents. “L’onada actual s’assemblarà a la primera. N’hem après molt i estem més ben dotats, però els límits del sistema són els que són”, va avisar Comella. El director va xifrar a 1.300 llits uci el límit de la comunitat, encara que va alertar dels alts riscos que comportaria arribar a aquestes xifres. “És probable que arribem als 900 pacients covid a l’uci. Si sumem els 200 o 300 crítics d’altres malalties, la pressió serà altíssima”.

Catalunya va assolir un pic de més de 1.500 crítics per covid en la primera onada, en un moment que els recursos hospitalaris es van dirigir pràcticament en exclusiva a la pandèmia. La pretensió de Salut és minimitzar el mal i el retard de la resta d’activitat sanitària. “Hem volgut mantenir la resta d’activitats mèdiques, però fer unes coses implica deixar de fer altres coses. Si s’altera més la situació correm un risc de desbordament, no només en la covid, sinó en la resta de malalties,” va avisar.

La consellera de Salut, Alba Vergés, va lamentar la gestió de la pandèmia del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a qui sempre es va dirigir com el “ministre-candidat”: “Illa sempre parla de cogovernança i no atén les peticions de diferents comunitats respecte a algunes qüestions. No es pot parlar de cogovernança. Demanem eines per gestionar la situació”.