_
_
_
_

La contaminació va caure un 28% el 2020 a Barcelona per la pandèmia

La ciutat va registrar, coincidint amb la pandèmia i la caiguda del trànsit, els valors més baixos de la sèrie històrica

Una imatge de Barcelona a l'abril del 2020, en ple confinament per la pandèmia.
Una imatge de Barcelona a l'abril del 2020, en ple confinament per la pandèmia.Massimiliano Minocri
Clara Blanchar

Era esperable, però faltaven les xifres fins al desembre. Les dades de gener a desembre mostren que l'any passat a Barcelona la contaminació va caure en mínims històrics, coincidint amb la pandèmia i la dràstica reducció de la mobilitat i el trànsit en les setmanes de confinament més dur, a la primavera. Aquest dilluns el portal divulgatiu Contaminació Barcelona ha publicat l'anuari 2020 i conclou que la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2, associat al trànsit) va registrar els valors més baixos de la sèrie històrica.

Fins i tot va aconseguir no superar els valors màxims que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 40 micrograms per metre cúbic. Els autors de l'estudi assenyalen que les xifres són fruit de l'excepcionalitat i insisteixen que la ciutat prengui mesures estructurals per reduir la pol·lució. Vistos els nivells mes a mes, s'observa clarament com la caiguda anual es deu als mesos de restriccions més dures en la mobilitat, quan el trànsit va caure en picat.

Más información
Barcelona: del trànsit a la mobilitat
La contaminació va superar al novembre els valors anteriors a la pandèmia a Barcelona
Barcelona va liderar la caiguda d’emissions durant el primer confinament

Perquè al mes de juliol, els nivells de contaminació ja havien recuperat el llindar que afecta la salut. I al novembre, els nivells de diòxid de nitrogen van superar de nou els anteriors a la pandèmia. L'últim informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona alertava que la contaminació provoca mil morts cada any. I un altre de la mateixa agència apuntava que si l'aire fos tan net com a la primavera, se n'evitarien 800.

L'anuari detalla que la contaminació per NO2 va caure un 28% a les estacions de trànsit (les dues que estan ubicades en carrers molt transitats) i un 25% en les de fons (són cinc estacions, més allunyades del fum directe dels cotxes). La contaminació per partícules PM10 també es van reduir a valors mínims històrics, però la caiguda va ser menys destacada. En aquest cas, a les estacions de trànsit la pols en suspensió (que pot ser d'obres o del rodament dels pneumàtics, entre altres causes) sí que va superar els nivells que marca l'OMS (20 micrograms per metre cúbic).

Respecte al soroll, algunes setmanes els nivells també es van situar per sota del llindar que recomana l'OMS, encara que “es van recuperar ràpidament”, precisa l'informe. L'anuari recorda que les últimes dades anuals publicades (del 2017) assenyalaven que el 57% de la població viu per sobre dels nivells de soroll que recomana l'organització internacional. En el moment més dur del confinament, quan es va imposar el silenci i s'escoltaven els ocells, el soroll va arribar a caure en 4,9 decibels.

El responsable de Contaminació Barcelona, Miquel Ortega, apunta que “el 2020 va ser l'any amb menys contaminació de la sèrie històrica, i és una gran notícia per a la salut, però és també una cosa accidental, fruit de l'excepcionalitat de les mesures contra la covid”. “Per desgràcia encara queda molt a fer per canviar les condicions estructurals que produeixen cada any nivells de contaminació per sobre de la normativa europea i del que s’ha establert com a màxim per garantir una ciutat saludable”, matisa Ortega, físic i doctor en ciències ambientals.

L'anuari estima que per garantir que totes les estacions de mesurament registressin nivells de contaminació per sota del límit que marca l'OMS, el trànsit s'hauria de reduir un 12% respecte als nivells prepandèmia. Aquest nivell de mobilitat és el que s'ha produït a la ciutat entre setembre i desembre, quan Barcelona va recuperar el pols, però encara no s'ha arribat al trànsit que era habitual abans del coronavirus.

En vistes al futur, Ortega entén que “el 2021 serà un any clau”. “Som en un encreuament on esperem superar la covid, però és incert com evolucionarà la contaminació. Dependrà de factors com el ritme de la recuperació del transport públic, el volum de persones que teletreballen i el ritme de recuperació econòmica”.

La pandèmia ha provocat una crisi de confiança en el transport públic sense precedents. El seu ús va arribar a caure un 90% i ha tancat l'any amb una caiguda del 46%. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha admès que no espera recuperar el 100 de viatgers del metro i el bus aquest any. “Els nivells d'ús han comportat una crisi econòmica que pot posar en risc el sistema de transport en global i les inversions compromeses per millorar la xarxa”, adverteix l'anuari.

L'anuari, finalment, convida les autoritats a “consolidar” una xarxa de seguiment del soroll a la ciutat i a publicar les dades, una petició que hi ha entitats que reclamen des de fa anys; a més de suggerir la necessitat de crear més estacions de mesurament i de “millorar l'avaluació d'alguns contaminants”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_