L’hort de Sarrià que cura les addiccions

“Estic veient una sèrie de policies del Canadà i un és alcohòlic. En una festa, és l'encarregat dels còctels, se li acaba el rom, va a la cuina, agafa una ampolla, la mira i adreçant-s’hi diu: ‘Aquesta vegada no podràs amb mi’. Jo vaig fer el mateix treballant com a cuiner i parlant-li a una ampolla de vi amb què estava fent un estofat”, recorda Rafael Rosillo. Té 60 anys. Ha treballat entre fogons bona part de la seva vida i viu al benestant barri de Sarrià, a Barcelona. A més, és alcohòlic. Es reuneix tres dies per setmana amb uns quants veïns —sobretot veïnes— per, entre tots, intentar sortir del pou de les addiccions que han anat col·leccionant. Molts no és la primera vegada que fan teràpia, però ara, cuidant un hort, encarrilen el camí que se’ls va torçar fa anys.

Rosillo es reuneix els dilluns, dimecres i divendres amb usuaris del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències de Sarrià per tenir cura de la petita plantació improvisada instal·lada a la part posterior de l’edifici.

La idea va sorgir de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) juntament amb l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament. Totes dues entitats es van adonar que, en un entorn d’alt nivell adquisitiu com Sarrià, plantar i cuidar vegetals podria ajudar a deixar enrere un passat trencat per les addiccions. Els organitzadors han batejat aquest projecte com a Fènix, igual que l'au mitològica capaç de ressorgir de les seves cendres. L’ASPB disposa de 15 CAS distribuïts per tota la ciutat, on atenen des de persones que volen deixar de consumir fins a les que ho volen continuar fent, però amb un programa supervisat de reducció de danys (és el cas del consum supervisat o el lliurament de xeringues). No és el mateix perfil el de l’usuari del Raval que el de Sarrià. I per això l’hort urbà no ha de funcionar necessàriament a tots els punts de la ciutat.

Karen Nadal és la coordinadora del CAS Sarrià: “A Barcelona, l’alcohol és l'addicció per la qual més usuaris comencen un tractament (el 42% dels homes i el 50% de les dones). En segon lloc, hi ha el consum de cocaïna (representa l’inici de tractament del 20% dels homes i el 14% de les dones) i després vindrien altres drogues, com el cànnabis, les benzodiazepines o els opiacis”. Nadal és conscient que les dones addictes a substàncies experimenten un “més estigma” i això fa que tardin més a demanar ajuda. De la unió de totes aquestes variables sorgeix el projecte de construir un hort a la part posterior de l’edifici del CAS de Sarrià. “L’únic requisit que imposem és que l’usuari no vingui sota els efectes de les substàncies en el moment de fer el taller. Això no vol dir que no hi hagi recaigudes, que tractarà el mateix terapeuta”, defensa la coordinadora.

A Sarrià, la covid ha afectat també els veïns addictes. “Al principi del confinament, els usuaris trucaven per telèfon i deien que estaven perfectament i que el confinament els havia anat molt bé per deixar de consumir. Després vam comprovar que hi havia recaigudes enormes i que no podien suportar sols aquesta situació”, adverteix Nadal.

A les 9.00 del matí comença la feina a l’hort. Els usuaris/pacients tenen entre 40 i 55 anys i són, majoritàriament, dones. El coordinador del projecte Fènix és Edgar Peñas, una enciclopèdia humana del món agrícola. “Aquí el que aconseguim és, sobretot, un benefici físic dels usuaris i això fa que augmenti la seva autoestima. Cal tenir en compte que la majoria en la seva vida no tenen una estructura normalitzada i gràcies a aquest tipus de teràpies aconsegueixen certa normalitat”, manté Peñas. A l’hort que ha dissenyat planten pèsols, faves, cols, flors comestibles... és un veritable refugi de biodiversitat amb què aconsegueixen, a banda de fruits, “reforçar els consells terapèutics i que els usuaris hi participin activament i es relacionin socialment entre ells”.

Cristianne Muñoz és andorrana i té 52 anys. Treballava en un centre d'estètica fins que la covid va arrasar-ho tot. “Vaig ser jo sola la que vaig acabar demanant ajuda. Primer vaig voler deixar l’alcohol jo sola però al final vaig haver de recórrer a professionals. A l’hort tinc el temps ocupat i això és el més important: tenir el cap ocupat”.

Rafael Rosillo és dels veterans. Va arribar al CAS Sarrià ara fa “tres anys i nou mesos”. Era la tercera vegada que intentava deixar l’alcohol. Ho havia aconseguit les mateixes vegades, però només havia arribat als sis o set mesos d’abstinència. “Les altres vegades sempre pensava quan podria beure. Ara sé que no puc beure, si em prenc una copa me’n vaig a fer punyetes”, admet. Rosillo sempre ha treballat de cuiner i des del març passat està en un ERTO. “A les cuines corre molt d'alcohol i molta cocaïna. És una feina molt estressant. Jo a la cocaïna vaig saber posar-hi fre, però a l'alcohol no”, es lamenta. Rosillo admet que tot ha anat millor des que, en lloc de beure, es dedica a plantar i treballar a l’hort: “Fa tres anys m’havia deixat la meva parella, havia perdut la feina i la meva germana m’havia fet fora de casa. Em movia per impulsos i sense pensar si podia fer mal als altres o a mi mateix. Tot m’importava un rave. Ara he après a frenar”.

La covid dispara el consum als domicilis

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) admet que, des del començament de la pandèmia el març passat, hi ha hagut una disminució en el consum de drogues dins els que anomenen els “contextos recreatius”. Tot i així, els tècnics de l’ASPB han constatat que ha augmentat el consum d’alcohol, cànnabis i benzodiazepines a casa. Al principi de la pandèmia, els “contextos més vulnerables” es van veure afectats per l’impacte que la covid va tenir en el mercat il·legal. Però, transcorreguts els mesos, els tècnics de l’agència mantenen que la disponibilitat que tenen els usuaris de les drogues ha arribat al mateix nivell que hi havia els mesos previs que es declarés l’estat d’alarma. Als 15 CAS de Barcelona van arrencar, el 2019, 4.534 tractaments (3.342 d’homes i 1.192 de dones) i per consum d’alcohol en van ser 2.019 (1.413 homes i 606 dones).