Les plantacions de cànnabis eleven el robatori d’electricitat
El frau elèctric continua pujant malgrat la suma d’esforços entre Endesa, els ajuntaments i els cossos policials, que fan centenars d’actuacions a l’any
A Catalunya el frau elèctric continua pujant malgrat la suma d’esforços entre Endesa, els ajuntaments i els cossos policials, que fan centenars d’actuacions a l’any. Fins a l’octubre l’energia defraudada ascendia a 307,8 megawatts per hora (MWh) contra els 290 MWh de tot el 2018. Tanmateix els expedients oberts han baixat notablement: de 26.500 a 19.242. S’ha aconseguit frenar el petit defraudador, però la proliferació de plantacions de marihuana ha provocat que el furt energètic pugi exponencialment.
Connectar-se directament a la xarxa elèctrica comporta riscos. Al juny es va incendiar una caixa de comptadors a Torregrossa (Pla d’Urgell). En algunes zones la problemàtica és més evident, com a Reus o al barri del Culubret de Figueres, on gairebé cada mes es duu a terme una operació i on han passat de 148 avaries l’any passat a 338. Les defraudacions detectades han passat de 104 l’any passat i 99 aquest 2020 (per la covid s’han fet menys operacions). A Girona mesos enrere es va incendiar tota la instal·lació de comptadors als baixos d’un edifici de la Font de la Pólvora i els bombers van haver de treure un veí que anava en cadira de rodes per la finestra.
Fins a l’octubre Endesa ha aconseguit aflorar 307,8 MWh defraudats mitjançant entroncaments directes a la xarxa, dobles escomeses o la manipulació dels equips de mesura. El 63% d’aquest frau es produeix a les comarques de Barcelona; li segueix Tarragona amb gairebé un 20% malgrat tenir menys defraudadors que Girona.
Segons Endesa, el gruix del frau no el cometen consumidors en situació de vulnerabilitat energètica, sinó grans consumidors, empreses industrials i de serveis amb consums elevats i cada vegada més els cultius de marihuana. Va començar per Girona, escenari ideal per ser zona fronterera, i cada vegada més Catalunya s’està convertint en l’hort cannàbic d’Europa. Els experts, entre altres coses, l’atribueixen a l’existència d’una llei més laxa i per estar ben comunicada i que a Catalunya és possible aconseguir més benefici amb menys risc. El Consell Comarcal calcula que hi ha més de mig miler de cases ocupades amb la llum punxada només en les urbanitzacions de la Selva.
Els cultius d’interior són molt més profitosos per als delinqüents, poden obtenir quatre plantacions a l’any contra una a l’exterior. Es tradueixen en milions a l’any tenint en compte que al mercat il·lícit espanyol la grifa es ven a una mitjana d’uns 2.300 euros per quilo, un preu que es duplica a França i pot sextuplicar-se a Polònia. Els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil fan centenars d’actuacions a tot Catalunya en la lluita contra una pràctica que cada vegada s’associa amb delictes de més gravetat. Del gener al maig de l’any passat la Guàrdia Civil va fer 225 actuacions i va decomissar més de 5.500 quilos de marihuana processada i fins a l’agost passat la Policia Nacional havia fet 111 operacions en què es van confiscar 13.068 plantes i 1.385 quilos de marihuana processada.
Només aquest novembre els Mossos han localitzat 55 plantacions amb defraudació de fluid a Salou, Reus, el Vendrell, Sabadell i Fonteta (Baix Empordà) on van trobar dos búnquers als quals s’accedia amb muntacàrregues al soterrani d’una masia i sota un camp. També van desmantellar una organització criminal que disposava de cultius a Barcelona, Sant Vicenç dels Horts, el Vendrell i Olesa de Bonesvalls i a Almenar a Lleida. En tot l’any han fet 358 actuacions relacionades amb aquests tipus de delictes.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.