L’infern dels immigrants i la doctrina d’Albiol

L’alcalde de Badalona veia inadmissible fa uns dies que el 56% dels afectats —supervivents de l’incendi de la nau industrial del Gorg— no fes ús dels albergs que les administracions havien posat a la seva disposició. El quadro que presentava Xavier García Albiol li permetia reforçar la seva doctrina d’èxit: els immigrants que no tenen la seva situació legalitzada són desagraïts i tiren els diners públics que tant necessitem “els de casa”. El primer regidor de Badalona projectava a més l’ombra de la sospita sobre els més vulnerables a l’afirmar que faria una roda de premsa per explicar la situació d’inseguretat en què els ocupants de la nau havien sumit els veïns del Gorg.

Desagraïts, delinqüents i en situació d’il·legalitat. Un cercle perfecte per a una bona homilia albiolista. El cas és que l’alcalde, a part de retòrica, no va poder presentar davant els mitjans ni una sola denúncia contra els ocupants. I a més el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sentenciava en un comunicat: “No hi ha incoat cap procediment judicial de caràcter penal en relació amb l’immoble objecte d’incendi, ni procediments pendents d’incoació”. Tampoc els Mossos d’Esquadra van trobar “denúncies per robatoris, per tràfic de drogues o delictes sexuals”. Una altra cosa era la percepció d’alguns veïns que adduïen problemes convivencials.

Entre aquests gairebé 200 ocupants —dels quals quatre van perdre la vida i una vintena van resultar ferits— hi ha el senegalès Seydou. Fa tres anys que viu a Espanya. Vivia des de fa dos al local que es va cremar i assegura que ell “mai ha tingut problemes amb els veïns”. I això que motius de tensió no n’han faltat. La nau no té aigua des de fa anys, expliquen des de Badalona Acull, una associació que ajuda i assessora els immigrants. “Abans de l’estiu passat i a causa de la pandèmia, la font pròxima es va quedar sense subministrament i la de més a la vora estava a uns dos quilòmetres”, afirma l’Angelina, membre de l’esmentada organització humanitària. A més, l’estat d’alarma i el confinament van acabar amb la recollida de ferralla de què vivien i viuen els gairebé dos centenars de persones de la nau sinistrada. La tensió estava a flor de pell. Però d’això a la situació d’inseguretat hi ha una bona tirada.

El catecisme d’Albiol incideix que la llum de la nau estava punxada, una constant en què abunda la precarietat. A bona part de les vivendes de la vella Obra Sindical de la Llar del badaloní barri de Sant Roc és fàcilment observable la falta de comptadors d’electricitat i el proveïment pel mètode de la “punxada”. I és clar, hi ha accidents, com l’incendi de fa gairebé dos anys a l’avinguda Marquès de Mont-Roig, de Badalona, que va costar la vida a tres persones i el del Gorg. La capacitat de sorpresa queda per als que tinguin prou cinisme.

Dels 200 habitants de la nau, només 19 hi estaven empadronats. La gran majoria viuen atemorides amb la idea de la deportació. Fa unes setmanes a Terrassa es va oferir allotjament a un grup d’immigrants en situació d’il·legalitat. Al cap de pocs dies, la policia es va presentar al local i en va detenir quatre, que van ser enviats als seus respectius països d’origen. La por s’afegeix a la precarietat i potser cal buscar més aquí que en la doctrina albioliana de la perversitat intrínseca de l’immigrant pobre el rebuig de les ofertes de les administracions

Clara Blanchar explicava fa uns dies en aquestes pàgines que, entre els habitants de la nau, al senegalès Keita li demanaven 6.000 euros per passar de Líbia a Lampedusa. Al Seydou no li ve de gust explicar quant va pagar pel viatge en pastera des d’aquest mateix país nord-africà a Itàlia abans d’arribar a Badalona, però s’endevina que va passar un infern per aconseguir els diners. És dels afortunats que compten amb targeta sanitària. I està cansat de lluitar contra una realitat que l’ignora. Perquè més enllà del catecisme xenòfob d’Albiol, hi ha un infern burocràtic per aconseguir l’empadronament. Cal passar pels serveis socials, superar dues entrevistes a mesos vista i ser al domicili-nau quan la policia municipal visiti el local. Després cal esperar tres anys per accedir legalment al mercat de treball. Tot això mentre es recull ferralla i es fuig de la policia i la llei d’Estrangeria per evitar la deportació. Ara hem sabut gràcies als Mossos —a la república catalana la policia també farà el recompte de la pobresa?— que hi ha 37 naus ocupades com la del Gorg. Dimarts l’Ajuntament de Badalona celebrarà un ple monogràfic sobre l’incendi. Keita continua vivint de nau en nau i venent ferralla com quan va arribar fa 17 anys. García Albiol segueix alimentant el seu catecisme.