La hilarant comèdia de Cesc Gay ‘53 diumenges’ triomfa al Romea

Gran èxit al Teatre Romea, dels que aixequen l’ànim en aquests temps tan propensos al desencant, la depressió i la tristesa pels efectes de la pandèmia. 53 diumenges és una comèdia tan divertida que es podria convertir, sense problemes, en una pel·lícula o una sèrie de televisió. Gens estrany tractant-se d’una obra del director i guionista català Cesc Gay. En la seva segona incursió teatral, tracta les relacions entre germans, un terreny abonat a la baralla. Sent un tema trillat, construeix un joc teatral hilarant en què Pere Arquillué, Marta Marco, Àgata Roca i Lluís Villanueva broden els seus personatges amb taules i una irresistible vis còmica.

Nova diana de Cesc Gay, que ja va encertar de ple en el seu debut teatral amb Els veïns de dalt, una àcida comèdia sobre les relacions de parella. Ara posa en el punt de mira les complexes i habitualment poc harmonioses relacions entre germans a partir d’una reunió familiar en què n’hi ha prou amb una frase en aparença inofensiva perquè saltin espurnes per tot arreu.

L’autor mostra amb traç ràpid el caràcter i els punts febles dels tres germans de l’«entranyable» família. El germà petit (Arquillué) és un actor amb poca sort que acaba de passar un càsting per fer de tomàquet en un espot de gaspatxo. Els seus germans grans, que el tracten com un mitja merda, són una professora erudita que mai diu les veritats a la cara (Marco), i un tarambana que viu sense fotre brot mantingut per la seva dona i el seu sogre: Lluís Villanueva el recrea de forma imponent.

En l’encaix de les escenes, hàbilment embastades i rematades amb cops d’alta comèdia, juga un brillant paper Àgata Roca, que encarna la parella del germà petit amb gràcia i fina ironia. Orgullosos, tossuts i insegurs, els tres germans han quedat per parlar sobre el seu pare, ja molt gran, que viu sol, de vegades es perd, oblida les coses i ha adquirit el mal costum d’ensenyar-li el penis a la veïna. La reunió és una bomba de rellotgeria que pot explotar per la raó més insignificant.

Els actors estan de primera, es diverteixen en escena i treuen punta a qualsevol insinuació, retret o crítica amb el to, el gest i la intenció adequada. 53 diumenges és, en suma, un reconfortant exercici de talent, ofici i inspiració que el públic disfruta entre rialles.