La contaminació va superar al novembre els valors anteriors a la pandèmia a Barcelona

Havia de passar en algun moment i va ser al novembre. Els nivells de contaminació del mes passat a Barcelona van ser pitjors que el mateix mes del 2019, abans de la irrupció del coronavirus. En el cas del diòxid de nitrogen (NO₂), contaminant vinculat al trànsit, a les dues estacions més cèntriques de la ciutat la mitjana mensual va superar els valors màxims de referència tant de la Unió Europea com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són més exigents, segons ha alertat el portal Contaminació Barcelona.

Els nivells mitjans de NO₂ a les estacions de l'Eixample (Urgell cantonada amb avinguda de Roma) i de Gràcia (Travessera amb Gran de Gràcia) va ser de 42,3 micrograms per metre cúbic, cosa que supera per primera vegada els valors mensuals del 2019 (41,7), indica el web divulgatiu en el seu informe del novembre. També per primera vegada els valors van tornar a superar els de referència anuals de l'OMS, fixats en 40 micrograms per metre cúbic.

Más información

Barcelona va liderar la caiguda d’emissions durant el primer confinament

La contaminació provoca 1.000 morts l’any a Barcelona

La zona de baixes emissions redueix a un 1% els cotxes i motos més contaminants a Barcelona

Al balanç del novembre tampoc hi va ajudar el bon temps, perquè quan hi ha estabilitat atmosfèrica dificulta la dispersió dels contaminants. Una situació que se sol produir entre desembre i febrer quan es declaren episodis d'alta contaminació. La bona notícia és que els valors encara estan per sota de la mitjana dels últims quatre anys (56 micrograms per metre cúbic).

És preocupant que aquests paràmetres es van assolir en un context pandèmic en què el trànsit segueix per sota dels nivells habituals (un 15% menys) de les dates analitzades. En paral·lel, l'ús del transport públic va caure lleugerament respecte a l’octubre i l'ocupació es va situar sobre el 55%, segons xifres de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). El novembre es va caracteritzar també per la caiguda del trànsit a la ciutat els divendres, un descens associat als tancaments perimetrals de cap de setmana, recorda l'informe.

“El punt clau és saber si el coronavirus a mitjà termini haurà canviat alguna cosa des del punt de vista estructural”, es pregunta Miquel Ortega, físic i responsable de Contaminació Barcelona. Ortega planteja que “la crisi econòmica derivada de la pandèmia ens situa en un escenari on potencialment hi haurà menys mobilitat, per la mateixa crisi i pel treball”, però que la incògnita “és quanta gent anirà amb cotxe”. I el preocupa l'impacte de l'augment del repartiment de mercaderies derivat de l'augment de les compres per internet.

En el cas de les partícules PM10 (les més grans), al novembre el valor mitjà detectat a les estacions de trànsit va ser de 24,4 micrograms per metre cúbic, molt per sobre d'un any enrere (16,52) i similar al de la mitjana dels últims quatre anys.

L'investigador del CSIC Xavier Querol assenyala que les dades sobre contaminació durant la pandèmia mostren la clara vinculació entre trànsit i NO₂ i apunta com a recepta que “la mesura més eficaç per reduir la pol·lució és recuperar l'ús del transport públic”. “Sort que la gent teletreballa, perquè si no tindríem un problema amb el trànsit”, valora sobre les dades del novembre. Querol es mostra preocupat pel comportament de les partícules petites (PM2,5), que “no han baixat tant com a conseqüència dels purins a l'atmosfera, que provoquen que l'amoníac reaccioni i formi partícules”. “Amb la pandèmia hem pogut veure com és la ciutat sense contaminació i sense soroll”, celebra, i apunta: “Hem d'aprofitar que ara la gent és més conscient i més capaç d'actuar pel bé comú per fer entendre que la contaminació és una pandèmia silenciosa i invisible en què és molt difícil veure la seva causa i efecte quan la pateixes”.

Des d'Ecologistes en Acció, Maria García retreu a les administracions que “no fomentin ni reforcin prou el transport públic” i defensa que en una situació de pandèmia mundial “és el moment propici per fer una revolució i canviar les coses”. García qualifica d'“eternament tímides” les mesures contra la contaminació de l'Ajuntament i lamenta “el soroll polític i la confusió que generen quan no tenen resultats”, en referència, per exemple, a la Zona de Baixes Emissions, que ha entrat en vigor quan els cotxes que veta són residuals. En aquest sentit,critica que el veto als cotxes es basi en el que contaminen, “perquè s'incentiva comprar altres cotxes, encara que siguin elèctrics”. Les emissions derivades de la fabricació d'un vehicle equivalen a la seva circulació durant 150.000 quilòmetres, assegura García.

A la petició de valoració de les dades de novembre, l'Ajuntament respon a través de fonts municipals que estan “atents a les dades per veure com evolucionen i quina tendència prenen en els propers mesos, tenint en compte tots els factors ambientals, per poder extreure conclusions”.

Les males dades del novembre, amb tot, no evitaran, indica Contaminació Barcelona, que la ciutat tanqui el 2020 amb nivells anuals de contaminació inferiors als del 2019. Des de començament d'any la mitjana a les estacions de trànsit està en 34,3, per sota dels 40 que fixen com a valor mitjà la UE i l'OMS. En partícules, els valors també han caigut, però menys.