Les matrícules dels màsters cauen fins a un 10%, però els graus resisteixen

El cataclisme anunciat en les matrícules universitàries no ha estat tal. Tot i que els campus havien previst una caiguda d'alumnes a causa de la pandèmia, finalment les dades d'aquest inici de curs mostren com les inscripcions en els graus pugen lleugerament, però de manera generalitzada, mentre que el comportament en els màsters és irregular: en algunes universitats puja, però allà on baixa, ho fa menys del previst.

A la primavera, les universitats públiques van llançar un crit d'alerta per l'impacte econòmic que tindria la crisi sanitària a les seves arques –que van estimar en uns 75 milions d'euros–, a causa de l'augment de despeses sanitàries i informàtiques, però principalment pel descens d'ingressos provinents de les matrícules. En aquell moment, els campus catalans treballaven amb una previsió de pèrdua de fins al 7% d'alumnes de grau i de fins al 30% dels de màster.

Però la pandèmia sembla que ha respectat, en aquest sentit, les universitats, especialment els graus, on s'ha produït un augment generalitzat d'alumnes, que va des d'un tímid 1% a la Universitat de Barcelona, la de Girona i la de Lleida, al 3% de l'Autònoma i el 7% de la Rovira i Virgili, segons dades dels campus. Els rectorats ho atribueixen al fort increment d'alumnes que a l'estiu es van presentar a la selectivitat (5.400 més). Però des de Tarragona apunten a motius addicionals que expliquen els seus bons resultats. “Hi ha factors externs, com el fet que part dels estudiants que abans escollia estudiar a Barcelona pel fet d'anar a viure a la capital s'ho ha pensat dues vegades aquest curs. També hi ha factors interns: hem mirat d'adaptar-nos a la situació, i hem convertit les classes presencials en classes telemàtiques retransmeses per streaming, no només penjant continguts. A més, hem augmentat l'oferta dels graus de més demanda, com Medicina, les enginyeries o Economia”, assenyala Domènec Puig, vicerector de Programació Acadèmica de la URV.

Un panorama diferent es dona als màsters. La de Barcelona, l'Autònoma i la de Girona registren notoris descensos de matrícula d'entre el 7 i el 10%. Toni Forés, director de l'Àrea Acadèmica de Gerència de la UB, la més afectada, assenyala que la caiguda s'explica pel fre en l'arribada d'alumnes estrangers a causa de la pandèmia. Malgrat tot, Forés es mostra satisfet amb els resultats, ja que a l'abril treballaven amb un descens del 30% de la matrícula. “Podia haver anat millor, però també molt pitjor”, admet.

Des de la Politècnica no ofereixen dades de màster perquè asseguren que han allargat el termini per presentar els treballs de final de grau fins a finals de novembre, així que esperen que les estadístiques –que ara indiquen una minva del 10%– es recuperin quan aquests alumnes s'hi puguin matricular. “Preveiem un descens, però no tan important com el previst inicialment”, admet Núria Garrido, vicerectora de Docència de la UPC.

Pel que fa a la resta, les inscripcions d'aquests estudis de postgrau s'han mantingut a Lleida (una mínima reducció de sis alumnes), però han crescut un 2,5% a la Pompeu i un 14% a la Rovira i Virgili. Cristina Gelpí, vicerectora de Docència de la UPF, apunta que han augmentat els alumnes d'altres comunitats i justifica els resultats per diversos factors: “És una oferta consolidada, amb titulacions molt implantades; a més, s'ha fet un seguiment individual dels alumnes preinscrits per retenir-los i es va fer difusió de la docència híbrida –el primer trimestre és telemàtic– per donar facilitats als alumnes estrangers preveient que hi hauria restriccions de mobilitat”. Des del campus tarragoní interpreten que estan començant a recollir els fruits de les polítiques dels últims anys per captar més alumnes de màster. “S'ha revisat l'oferta, s'han eliminat els títols que no funcionaven i s'ha apostat pels que podien funcionar millor. També s'han ofert màsters totalment virtuals i altres d'híbrids. De fet, una part d'alumnes no són de la província de Tarragona i el 30% són estrangers”, puntualitza Domènec Puig.

Els responsables dels campus coincideixen a admetre que les primeres previsions que es van fer eren especialment pessimistes en els màsters perquè les preinscripcions (un tràmit obligatori per cursar un postgrau) a la primavera, coincidint amb el confinament, eren molt baixes. “Suposo que la gent tenia al cap altres coses”, admet el vicerector de la URV. Però el pas dels mesos i la millora de la situació sanitària van incentivar les sol·licituds, a la qual cosa s'hi va sumar el sorprenent creixement d'alumnes de selectivitat. “Malgrat tot i de la pandèmia, al final la vida continua, i si vols estudiar, estudies”, ressol la vicerectora de la UPC.