La tomba perduda del malaurat maqui ‘El Rubio’

S'anomenava Francisco Serrano Iranzo però se'l coneixia com El Rubio. Va ser un aguerrit maqui adscrit a l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó i se li atribueixen nombroses aventures a les muntanyes del Maestrat, moltes vegades acompanyat del seu soci de viatge: la Pastora. Estaven junts, la nit de l'agost del 1954, quan una pluja de bales va perforar mortalment els ronyons d'El Rubio. Va ser a la finca dels arrossers Nomen, als Reguers, prop de Tortosa. La Pastora, el turmentat maqui de controvertida identitat sexual (Florenci Pla Meseguer, batejat com a Teresa), va aconseguir escapar-se, però el seu còmplice no va tenir la mateixa sort.

En aquesta zona prop del riu Ebre se centren ara, 66 anys després, les excavacions que promou la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat per localitzar les restes òssies d'El Rubio. L'acció forma part del Pla de fosses, un projecte que està en actiu des del 2017 i que rastreja trinxeres, cementiris en desús o espais propers als antics hospitals de campanya per localitzar fosses comunes o sepultures on van ser enterrats soldats i civils que van morir a mans de les tropes franquistes. La d'El Rubio als Reguers és la fossa número 33 que s'obre per localitzar i identificar víctimes. La Generalitat manté que el programa d'excavacions ha possibilitat la recuperació de les restes mortals de 330 persones.

Lídia Serrano té 84 anys i és filla d'El Rubio. Viu a Castellote, Terol, el mateix poble on va néixer el seu pare i on no va arribar a tornar. Aquell estiu del 1954, la Guàrdia Civil va comunicar la mort a la família, però no va autoritzar el trasllat del cadàver. L'absència del pare va llastrar per sempre la memòria de la filla d'El Rubio. Fa un temps, va inscriure el cas en el cens de persones desaparegudes amb la intenció de poder localitzar-ne les restes, identificar-les i enterrar-les prop de casa seva.

Els treballs de recerca se centren en dues zones concretes del cementiri dels Reguers. Els tècnics del Departament de Justícia de la Generalitat disposen d'una mostra de l'ADN de Lídia Serrano i l'encreuament genètic amb les restes òssies que es puguin recuperar hauria de possibilitar la identificació del maqui desaparegut. La Direcció General de Memòria Democràtica afirma que, abans d'actuar sobre el terreny, s'ha fet “un exhaustiu treball de documentació” per acotar el punt exacte on podria ser el cos.

En un barranc de Vallcervera es van separar els camins d'El Rubio i La Pastora. El primer, ferit de mort, va instar el seu còmplice perquè fugís i es posés fora de perill després de l'assalt a la finca dels Nomen. “Tinc fred, Pastora”, van ser les últimes paraules del maqui agonitzant, segons el relat del succés que fa Alicia Giménez Bartlett a Donde nadie te encuentre. L'obra, Premi Nadal 2011, dedica un minuciós retrat a les desventures que van passar Francisco Serrano i Florenci (Teresa) Pla Meseguer mentre vivien com a fugitius a les muntanyes dels Ports.

Farts de tanta penúria, van idear un assalt a la finca dels Nomen per aconseguir un botí suficient amb el qual poder arrencar una vida nova a França, lluny de la fam i del setge de la Guàrdia Civil. Es van passar dies observant la casa i l'anar i venir de la família i del personal de servei fins que, per fi, la nit del 3 d'agost van passar a l'acció. Van irrompre en ple sopar i, metralleta en mà, van exigir 250.000 pessetes. El fill Nomen, oficial de les milícies franquistes, va aprofitar una distracció per agafar la seva pistola. Els dos maquis van acabar escapant-se corrents, sense cap cèntim i sota un tiroteig creuat. El Rubio, amb el cos farcit de plom.