_
_
_
_

Salut incorporarà les farmàcies a la seva xarxa de cribratges massius

La Generalitat iniciarà d’aquí a un mes l’enviament de cartes a la població perquè vagin a la farmàcia a recollir autoproves

Una farmàcia a Barcelona.
Una farmàcia a Barcelona.Carles Ribas
Josep Catà Figuls

Catalunya ja ha aconseguit doblegar la corba de la segona onada de la pandèmia de coronavirus i està sortint de la fase de mitigació, en la qual tots els esforços estaven dedicats als centres sanitaris. En aquest context, la Generalitat ha decidit fer un pas endavant i tornar a ser proactiva per identificar positius de coronavirus entre els asimptomàtics i per traçar i frenar la transmissió del virus, amb l'objectiu d'evitar nous rebrots que dificultin l'arribada a una possible tercera onada. En aquesta estratègia, el Departament de Salut ha anunciat aquest divendres que reprendrà els cribratges poblacionals massius, i per fer-ho incorporarà, per primera vegada, les farmàcies. En un sistema que iniciarà d'aquí a un mes, aquestes funcionaran com a punt de recollida i lliurament d'autoproves a població seleccionada en un cribratge.

Más información
Catalunya flexibilitza la desescalada i permetrà obrir bars i restaurants fins a les 21.30
Nadal de 10 persones i Cap d’Any amb toc de queda

L'arribada de la segona onada va posar un fre a l'estratègia de cribratges i detecció precoç de la transmissió del virus que s'estava fent des que Catalunya va sortir de la primera onada. Des del juliol, s'han fet a Catalunya 2,5 milions de proves, amb una positivitat del 3,3%, i una de les estratègies més importants ha estat la dels cribratges a les escoles: s'han fet 488.000 proves en dos mesos, amb un 3,1% de positius. No obstant això, amb la segona onada gairebé totes les proves van passar a fer-se als centres sanitaris, on acudien ciutadans amb símptomes o sospites. En el pic de la segona onada, es van fer 270.000 proves a la setmana, entre PCR i d'antígens, una xifra rècord. Actualment, els contagis han caigut i també, lògicament, el nombre de proves que es fan. “Hem de tornar a sortir al carrer a fer cribratges”, ha assenyalat el doctor Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública de la Generalitat, en una roda de premsa acompanyat per la consellera de Salut, Alba Vergés.

La novetat més important d'aquesta estratègia de reprendre els cribratges és que, per primera vegada, Catalunya incorporarà les farmàcies com a eina per a fer aquestes proves massives. A diferència de la Comunitat de Madrid, que ha demanat l'autorització perquè a les farmàcies es puguin fer proves diagnòstiques, o d'Ourense, on hi ha una estratègia perquè aquests establiments facin tests serològics, Catalunya no vol que les farmàcies siguin un punt de diagnòstic, sinó només un punt des del qual fer cribratges.

En aquest sentit, el sistema funcionarà com ja passa amb els cribratges per al càncer de còlon: la Generalitat enviarà cartes a població de més de 18 anys (en una primera fase es farà amb població de més de 50 anys) demanant que vagin a la farmàcia a recollir una autoprova PCR per la via nasal (molt menys invasiva que la nasofaríngea i, per tant, apta perquè se la faci cada ciutadà per si mateix). La prova serà recollida, realitzada a casa, i retornada a la farmàcia, des d'on s'enviarà al laboratori. “És una automostra nasal, la mateixa que estem plantejant per als instituts, i no necessitem cap tipus de permís per part del Ministeri, perquè els tests no es faran dins de les farmàcies, ni es vendran”, ha explicat Argimon.

El secretari de Salut Pública ha explicat que la Generalitat ja ha arribat a un acord amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, i que ara començarà una fase d'explicar el sistema a totes les farmàcies, amb l'expectativa que la gran majoria (com passa amb els cribratges del càncer de còlon) se sumi a l'estratègia. Argimon no ha detallat a quanta gent se li enviarà una carta, ja que primer cal veure com respon la població, i quants ciutadans accepten prendre's una automostra. El departament calcula que aquest sistema començarà a funcionar d'aquí a un mes.

En paral·lel als cribratges mitjançant farmàcies, el Departament de Salut també reprendrà els cribratges poblacionals comunitaris, que es faran en zones on hi ha una alta incidència del virus (començarà per Rubí i Terrassa) i també en els anomenats “punts lleugers”, és a dir, cribratges amb menor participació però a molts punts de la geografia catalana.

A més, el departament intensificarà els tests a col·lectius vulnerables, com la població que viu en residències i el personal sanitari. I, com a novetat, desenvoluparà una estratègia per fer cribratges a joves, mitjançant proves que es duran a terme en clubs esportius. “Entre 18 i 25 anys és on tenim una incidència més elevada, però també és el que menys es presta a fer cribatges massius. Hem d'anar a buscar-los i un dels llocs on podem trobar aquesta població és en l'esport. Als clubs hi haurà d'haver una persona que reculli les mostres, anoti les dades i les enviï, i una altra persona que faci les proves, que seran tests d'antígens nasals”, ha explicat Argimon.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_