Imatges d’un món en prepandèmia

Les fotos que anualment premia i exposa World Press Photo reflecteixen molts dels esdeveniments viscuts al llarg de l’any anterior. Per això, les imatges que poden veure’s des d’aquest divendres al CCCB de Barcelona, en una de les primeres exposicions d’aquestes impactants imatges que recorreran durant un any 120 ciutats de 50 països, no parlen de la pandèmia, i deixen veure que, encara que el virus sembla que tot ho tapi, hi ha hagut altres problemes més enllà del coronavirus.

Más información

Dos fotògrafs barcelonins, Ricard García Vilanova i Ramon Espinosa, finalistes del World Press Photo

Cinc exposicions de fotos per veure-hi amb uns altres ulls

Les fotografies guanyadores del World Press Photo 2019

Temes com el canvi climàtic i la crisi mediambiental, l’odi a escala global, els problemes de gènere, la relació amb la fauna salvatge i la protesta ciutadana són els protagonistes absoluts de les imatges seleccionades en aquesta edició. Com la gran guanyadora, Straight Voice (veu ferma o veu convençuda), del japonès Yasuyoshi Chiba, feta a Khartum, capital del Sudan, i publicada per France-Presse, en la qual es pot veure un jove de 15 anys recitant un poema durant les manifestacions contra el règim envoltat d’un grup de persones que l’il·luminen amb els seus mòbils després del tall del fluid elèctric dels militars. “El jurat va premiar la foto per mostrar que la joventut té veu i rebutja les autoritats”, va recordar Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, fundació que fa 16 anys que porta a Barcelona la mostra, que es podrà visitar en aquesta ciutat fins al 20 de desembre. “La missió de la nostra entitat és que el fotoperiodisme es reconegui com una eina fonamental en democràcia”, va dir Omedes, que va recordar que les imatges són “veraces, d’alta qualitat i no manipulades; necessàries per poder fer arribar als ciutadans una opinió crítica i veraç del que passa al món”.

Aquest any hi han participat 4.000 fotògrafs, 30% dones, de 125 països que han enviat 74.000 imatges que optaven a una de les vuit categories. Una de les novetats d’aquest any és que hi ha la possibilitat de fer visites guiades en línia a través de la plataforma Filmin.

Entre els guardonats, dos fotoperiodistes de Barcelona, Ricard Garcia Vilanova, amb una imatge de les protestes pacífiques d’universitaris l’1 d’octubre a l’Iraq contra el govern, i Ramon Espinosa, que va reflectir els efectes de l’huracà Dorian a les Bahames; en les categories de Temes i Notícies d’actualitat, respectivament, ha estat premiat el sevillà Antonio Pizarro en la de Naturalesa, amb la imatge de dos linxs fugint espantats del tret d’un caçador a Aznalcázar (Sevilla). “És la vuitena vegada que un espanyol guanya aquesta categoria, en què competeix amb fotògrafs de National Geograhic”, va recordar Omedes.

Garcia Vilanova, especialitzat en zones de conflicte i crisis humanitàries, i freelance, amb fotos publicades a Le Monde, Time, The New York Times, The Guardian i Der Spiegel, entre d'altres, va aprofitar la presentació de la mostra per reivindicar que molts conflictes en què moren milers de persones no tenen reflex als mitjans, relegats per altres esdeveniments. De fet, la seva fotografia no es va publicar. “Qui controla les imatges dels conflictes són els grans mitjans de comunicació, i això és un perill, no existeix diversitat. La foto la vaig poder fer perquè era allà com a càmera d’una televisió francesa”, va recordar.

“En l’edició d’aquest any hi ha més guanyadors fotògrafs d’agència que no pas freelance”, va dir Omedes, que de cara al 2021 considera que les imatges no se centraran només en la covid. “No serà monogràfic perquè al món hi passen més coses. Sens dubte hi haurà molts projectes sobre la pandèmia, però només hi haurà els millors; el grupuscle serà extens, però tindrem accés a les de millor qualitat; però passaran i seran importants moltes altres coses, sens dubte”.