Colau avança en la batalla contra el cotxe malgrat les reticències del PSC
Barcelona anuncia 53 noves pacificacions en entorns escolars i ultima el primer dels eixos verds a l'Eixample
Reduir els cotxes a la ciutat per fer-la més amable i rebaixar la contaminació. És una de les qüestions que tensa, a l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa Ada Colau i els seus socis del PSC. Amb tot, els comuns avancen en la batalla contra el cotxe: han anunciat 53 noves pacificacions d’entorns escolars, el carril bici del carrer d’Aragó està en fase d’adjudicació, estudien un peatge de congestió i ultimen la presentació de les obres per fer estructural la pacificació de Consell de Cent, el primer dels eixos verds en els quals volen convertir un de cada tres carrers de l’Eixample.
I si Colau no fa més en aquesta batalla és perquè la pandèmia ha impactat en les inversions previstes. L’Ajuntament té previst presentar ben aviat la consolidació de la pacificació del carrer de Consell de Cent, passant de l’anomenat “urbanisme tàctic” –amb mobiliari i senyalització provisional– al ciment. La primera actuació es va realitzar durant la pandèmia amb pintura i tanques i va suposar deixar només un carril per als cotxes (un altre és per a bicis i dos més per als vianants). La nova intervenció suposarà crear, a més, places en les interseccions amb vies verticals també pacificades, com Rocafort, Borrell i Girona.
Amb aquesta actuació, en línia amb la que es va fer al carrer de Borrell en l’entorn del mercat de Sant Antoni, es redueix dràsticament el trànsit, tant al carrer on s’intervé (el límit de velocitat és de 10 quilòmetres per hora) com en les vies que creuen, perquè la creació de places impedeix el trànsit rodat i restringeix la zona als veïns i serveis.
En el paquet d’actuacions per guanyar espai al cotxe també es troba el carril bici del carrer d’Aragó, unes obres que, si tot va segons el calendari previst, començaran al novembre. També es va anunciar fa dues setmanes la intenció de pacificar l’entorn de 53 noves escoles durant l’any 2021 per rebaixar la contaminació i el soroll que pateixen els alumnes i vetllar per la seva seguretat.
“Guanyar espai per a la gent i tenir més espai verd no té tornada enrere”, repeteix constantment l’alcaldessa, que afegeix que el que està fent Barcelona “no és una ocurrència” i que ho fan altres ciutats europees “perquè els nivells de contaminació i soroll són insostenibles”. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, s’expressa en els mateixos termes. De Sanz depèn la macroàrea de Model Urbà, d’on surten totes les decisions, segons asseguren diverses fonts.
Dins de l’àrea, a ningú se li escapen les friccions amb el PSC, que és qui té la cartera de Mobilitat. La regidora Rosa Alarcón discrepa, per exemple, sobre la conveniència d’estudiar el peatge per reduir els cotxes que entren a la ciutat. Els socialistes asseguren que comparteixen l’objectiu de lluitar contra la contaminació, però rebutgen els ritmes amb què s’han executat algunes actuacions: creuen que els canvis es fan massa ràpidament i sense prou consens. Fonts pròximes a l’Executiu creuen que els socialistes tenen aquesta opinió perquè “no estan còmodes quan els grups de pressió insisteixen, es posen molt nerviosos”.
Entre les poques concessions que han fet els comuns figura la suspensió del tall de la Via Laietana els caps de setmana. Però s’han reprès els talls de l’eix Sants-Creu Coberta i Gran de Gràcia i la necessitat de desviar una desena de línies d’autobusos molesta els tècnics de mobilitat.
En el cas del peatge, en l’última comissió, Alarcón es va abstenir en la proposta d’estudiar-lo. “És el moment d’oferir certeses. Obrir ara el debat és començar la casa per la teulada”, va al·legar. Els comuns van votar-hi a favor. Alarcón sol recordar que el peatge no figura en el pacte de Govern i els seus socis en el govern municipal responen que figura en altres documents, com la Declaració d’Emergència Climàtica. I afegeixen que fins i tot l’associació empresarial Barcelona Global dona suport al peatge.
Els socialistes, d’altra banda, defensen altres actuacions contra la contaminació més enllà de centrar-se en l’eliminació de cotxes: des d’ordenar la política de distribució de mercaderies fins a millorar les voreres en els barris que no són cèntrics, la velocitat comercial dels autobusos i reclamar infraestructures com Rodalies o la L9.
Entorns escolars
La millora dels entorns escolars (en alguns casos han eliminat dos de tres carrils de circulació), aparentment ningú la discuteix en l’estructura política. Consideren que els nens van per sobre de qualsevol altra qüestió, tot i les actuacions que comporten desesperen els tècnics de mobilitat perquè alenteixen la velocitat comercial dels busos.
L’urbanisme tàctic és una altra qüestió que ha tensat l’Executiu, tot i que els socialistes admeten que les actuacions per guanyar espai després de l’estat d’alarma s’havien d’executar molt de pressa. Al PSC tenen, això sí, més objeccions amb la qüestió estètica de les pintures i les tanques de ciment pintades de groc. Colau i Sanz responen que van recórrer al que hi havia als magatzems municipals i que les tanques es van utilitzar per baixar les terrasses a l’asfalt i salvar ocupació en la restauració.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.