Homer a l’autobús

Els llibres petits —curts— no solen tenir gaire ressonància als suplements culturals. De vegades sembla que se’ls fa un cas proporcional a la seva petitesa, com si un llibre s’hagués de guanyar l’eco a còpia de presentar volum físic; com si el mèrit de ser ressenyat fos equivalent al soroll que fa el patracol si el rebotim per terra.

A mi els llibres petits m’agraden, perquè m’agrada llegir. Sovint tinc poca estona però em ve de gust començar i acabar una història. Els contes fan molt bé aquest paper, el d’oferir un relat curt i rodó, però solen anar acompanyats d’altres contes i aleshores et pots quedar amb la sensació de no haver acabat el llibre. En canvi, els llibres petits, manejables, els llibres que serven una història curta i prou, tenen sengles virtuts: m’expliquen alguna cosa amb principi i final, els puc dur a la butxaca del darrere dels pantalons i m’ocupen poc temps, per exemple el quart d’hora de fer cua a Correus o d’anar amb autobús.

Vibop edicions té una col·lecció que es diu Envinats, una embosta de plaquettes que repiquen el vi amb la literatura, l’art. Són llibres petits, perfectes per omplir una estona petita. Hi trobem Les olors —i les pudors— en la literatura, un divertiment de Vicenç Pagès Jordà; Vi i benzina, amb quatre històries apòcrifes de Joan Perucho servides per Julià Guillamon; A taula amb Francesc Eiximenis, amb fragments sobre el menjar i el beure de l’escriptor medieval a cura de Cristina Armengol; i altres volumets amb textos sensacionals de Vicenç Altaió, Jordi Cornudella, Perejaume, Merino, Josep Maria Espinàs, Narcís Comadira...

D’entre tots ells, m’ha agradat molt Polifem, el beverri, una peça de l’artista Joma que inclou un leporello (un desplegable) que recrea el cant del ciclop de l’Odissea d’Homer i que és una meravella. El llibret té regust artesanal, des de la coberta fins a l’interior, i es completa amb un opuscle amb la versió de Carles Riba. Aviat és dit: és el Riba de “vàrem llavors adormir-nos tocant al bater de l’onada”, de l’illa “és vídua d’homes i fa de pastís al cabrum belegaire”, el Riba del “monstre per fe’ esbalaí’”.

Dret a l’autobús, el quart d’hora que trigo per arribar a la feina s’ha omplert de vi, d’arbres amb crinera, de déus cabellblaus, de sang!, i de l’hàbil joc de paraula que fa servir Odisseu per enganyar el ciclop, dient-li que ell es diu Ningú: s’ha omplert de tot allò que demano als llibres.