L’Ajuntament de Barcelona divideix Fabra i Coats

Quan el gener del 2019 l’Ajuntament va anunciar que convocava un concurs per cobrir, amb una sola persona, la direcció del Centre d’Art Contemporani i la de la Fàbrica de Creació vinculats a la Fabra i Coats, van ploure les crítiques i les reaccions negatives en el sector de l’art que considerava que aquest “dos en un” no portaria a bon port per ser dos equipaments de característiques diferents. També va denunciar que, en ser un càrrec directiu de l’Ajuntament, el nou responsable seria escollit per altres càrrecs d’aquesta institució, com així va ser. L’àrea de Cultura de Joan Subirats va fer cas omís i va tirar endavant amb el concurs i la seva mà dreta i assessor de la presidència a l’Icub, Dani Granados, va assegurar que d’aquesta forma “els dos equipaments es retroalimentarien de forma recíproca i redissenyarien l’ecosistema de l’art contemporani barceloní”. Després de presentar-se 23 candidats es va imposar, l’abril de 2019, Joana Hurtado, fins aquell moment responsable del programa d’arts visuals del Centre Cívic Can Felipa de Poblenou.

Però ara l’Icub es fa enrere i dona la raó als que van criticar la mesura separant fàbrica i centre d’art i deixant Hurtado al capdavant només del segon mentre que preparen, segons Granados, la convocatòria d’un nou concurs per dirigir la fàbrica de creació.

És el que va transcendir aquest divendres durant la inauguració de dues noves exposicions en aquest enorme centre sorgit de la revalorització d’una de les indústries tèxtils més importants d’Espanya. Van ser-hi presents Hurtado i Granados, a més dels comissaris de les dues mostres i algun dels artistes. En aquell moment, i només a preguntes dels periodistes, Granados va dir que “el projecte continua intacte, però s’ha fet una reconfiguració de funcions per donar una resposta decidida a reforçar les arts visuals. La Joana és la directora del centre d’art i, d’alguna manera, intentarem donar resposta al context que tenim, mancomunant estratègies i reforçant la relació del centre amb les arts visuals, així com una manera d’economitzar recursos”.

Segons Granados, que va insistir que el perfil d’Hurtado és el més adequat per a la tasca centrada en el centre d’art, “no s’ha liquidat el concurs. La hipòtesi d’integrar els programes continua vigent, però amb una nova direcció de la fàbrica”, va continuar. “Carles Sala [un històric de l’Icub que va estar precisament en el jurat que va escollir a Hurtado] serà la persona que portarà la coordinació entre centre i fàbrica”.

Hurtado, que va reconèixer que “era una decisió de l’Icub que jo he d’acceptar”, està a l’espera de firmar la rescissió del seu contracte de cinc anys (quatre més un) fruit del concurs que havia guanyat fa menys d’un any per passar a tenir “un contracte de dos anys més un de prorrogable”, com ella mateixa va explicar. “La via administrativa que hem trobat és un contracte, però no és una externalització, és un contracte que dona continuïtat a aquest concurs que és una de les puntes de llança de l’estratègia de la ciutat en les seves polítiques artístiques”, va prosseguir Granados.

Serà un contracte artístic com el que té el director de la Virreina, Valentín Roma, que escurça més de la meitat la vinculació d’Hurtado amb el centre cultural que estipulava el concurs en què va participar i que va guanyar. Hurtado no va dubtar a classificar el que havia ocorregut com de bones pràctiques “relatives”, però va reconèixer que “el costat positiu és el compromís d’un reforç dels recursos i del personal necessari per al Centre d’Art”.