Grans punts de vista

Al llibre àlbum Capgirat hi convergeixen tres estrenes. Per una banda, l’editorial Bindi Books, que fa poc que ha començat en la literatura per a infants; per l’altra, l’escriptora Alba Dalmau (Cardedeu, 1987), coneguda pels originals contes d’El camí dels esbarzers(Angle), que s’inicia en la literatura il·lustrada; i Cinta Vidal (Barcelona, 1982), jove artista coneguda internacionalment per l’obra pictòrica i els murals, i que, força anys després, fa la seva segona incursió en un llibre il·lustrat, ara amb un estil i una trajectòria definits i reconeguts.

Capgirat és una proposta d’alt voltatge i d’enorme qualitat, adreçada a un ventall molt ampli de públic, infants o adults, i també a admiradors de l’obra de les dues autores. El text utilitza les paraules essencials, és àgil i crea expectativa, tot esdevenint un catàleg literari de l’obra d’una artista, una invitació per passejar tranquil·lament i amb els ulls esbatanats davant les curioses il·lustracions de Vidal. El conte de Dalmau es posa al servei de l’obra de Vidal, sembla el caminet perfecte per descobrir i embadalir-se en els detalls sorprenents de l’obra pictòrica de l’artista.

Resumint, l’obra de Vidal seria una reflexió al voltant del punt de vista. I Capgirat és també, en ben poques paraules, un conte que gira sobre la mirada que establim sobre les coses. A partir d’aquesta idea, en les seves pintures i il·lustracions, Vidal descontextualitza edificis, persones, mobles, i els fa surar en l’aire; juga amb la perspectiva, la geometria o la ingravidesa, i els seus dibuixos recorden les figures impossibles de l’artista holandès M. C. Escher. Així, Capgirat és un exemplar ben particular que ajudarà molts lectors a descobrir aquestes dues artistes emergents i a seguir-los el rastre.

A la coberta del també llibre àlbum Perdut a la ciutat, hi ha un primer pla de la finestra d’un bus, rere el vidre de la qual hi ha el perfil d’un nen i la seva mirada fixa, tirant a trista, enmig dels carrers de la ciutat.

El jove il·lustrador canadenc Sydney Smith no s’estrena en aquesta obra gairebé sense paraules. D’ell, els darrers anys hem pogut gaudir aquí de dos exemplars excel·lents: Un camí de flors, de Jon Arno Lawson (Libros del Zorro Rojo, 2017), un àlbum sense mots; i Pueblo frente al mar, de Joanne Schwartz (Ekaré, 2019), meravellosa història que descriu una família d’un poble de tradició minera i, subtilment, allò que els suposa i implica aquest fet.

Ara Smith es presenta sol, amb vinyetes i il·lustracions a doble pàgina que narren el periple solitari d’un nen per la ciutat. La dibuixa com una selva, farcida d’obstacles i de perills, on és clau el punt de vista del narrador. Mentre s’observa cada pas d’aquest infant enmig de les imatges, del gegant espai urbà i d’una tempesta de fred i neu, apareix la veu del narrador que interpel·la el protagonista, la veu de la mare que, com un àngel protector, projecta en el fill allò que ha de fer i el que no, els llocs on refugiar-se i els llocs a evitar...

Per al lector, és com endinsar-se en una pel·lícula, amb una veu en off que, tot partint de l’experiència, coneix bé la ciutat i també el protagonista, i que dona consignes precises i subtils, però sobretot que deixa fer, deixa que el fill es perdi per les pàgines, s’espavili pel seu compte i adquireixi l’experiència necessària per sobreviure en aquesta selva.

Smith ofereix una nova demostració de la narració literària bàsicament a través de les imatges, amb enorme força poètica i emotiva.