La portada que va fer parlar la Nobel Glück en català

“De vegades, és com si la vida et cridés”, diu també de forma poètica Núria Busquet per intentar explicar-se com va arribar a conèixer l'obra i a traduir el primer i fins ara únic poemari de la flamant premi Nobel Louise Glück en català: Nit fidel i virtuosa, a Edicions del Buc. Podria dir ara que coneixia l'obra de l'autora nord-americana, però no era així. “De res: no n'havia llegit res; vaig entrar un dia del 2015 a La Central, em va agradar la portada del llibre, una imatge d'una ciutat de nit i un joc de negres, grisos i blancs trencats amb les estrelles i les lletres del títol i l'autora, i me'l vaig emportar; el vaig llegir i, amb el temps, aquesta veu es va quedar ressonant dins meu”.

Mai abans Busquet havia traduït poesia, però, no obstant això, sense cap encàrrec, va començar a traduir aquest llibre de Glück, publicat el 2014 als Estats Units. Li va cridar l'atenció “no tant el punt confessional que tots destaquen com l'austeritat de com ho fa, amb la fredor de la seva anàlisi constant del que passa filtrat pel sedàs psicoanalític fruit dels seus molts anys de teràpia; la seva poesia és una manera d'analitzar-se i sobreviure a un món que li fa mal”, fixa. Però Glück no xiscla, segons Busquet, que, com a traductora també de Sylvia Plath, la pot comparar amb la seva compatriota nord-americana: “Plath es mostra més cridanera, enfadada; Glück és més freda i calculadora, menys cridanera, és l'antiimpacte”.

No diria que la seva lectura costa, però Busquet entén que per llegir la poesia de la nova Nobel “cal estar disposat a entrar a fer l'anàlisi amb ella; no és críptica, en absolut, no abusa mai de les paraules, que sempre són senzilles, però és dificultosa perquè no crida l'atenció, cal fer un esforç poètic per entrar en l'anàlisi… A mi m'agrada aquesta fredor”, resumeix. I també gaudeix amb el repte que significa que “no saps si la seva veu poètica és la d'un home o la d'una dona, cosa que l'anglès facilita; jo vaig optar per la veu femenina”.

A Pau Sanchis també l'entusiasmava aquesta “poeta de veu aparentment senzilla, però que va calant, és d'una bellesa pertorbadora, austera, un autoconeixement que interpel·la”. Sanchis, poeta també, va fundar aquest 2014 en què apareixia Nit fidel i virtuosa als Estats Units, amb tres amics més (amb el també poeta Rubén Luzón, l'escriptor Francesc Borona i el gestor cultural Josep Martínez), Edicions del Buc a València. Potser era una predestinació. Com que ja havia llegit Glück en castellà des de la també valenciana Pre-Textos, no li va costar acceptar la proposta de Busquet d'editar-lo en català sota el seu segell, que publica només poesia, uns quatre títols l'any, “només la que ens agrada, ens ho mirem molt”, diu. El va llançar el 2017, va fer un tiratge de 300 exemplars “i encara en queden alguns per certes llibreries”. Però avui aquest llibre l'apropa a gairebé una fita editorial per la seva ràtio: amb només 21 títols publicats en sis anys de vida, Edicions del Buc ja té un flamant Nobel al seu catàleg abans que hagués estat premiada, cosa que la majoria d'editors potser no aconseguirà en tota una llarga trajectòria d'anys i milers de títols.

Sanchis està “eufòric”, però, de moment, tot està sent, confessa, un petit terratrèmol: “Cap dels quatre vivim de l'editorial i ens hi dediquem durant les estones que ens deixen les altres feines; no acostumem a estar sotmesos a aquesta pressió, ara no donem a l'abast: aquest migdia ja teníem més d'una desena de comandes”. De moment, intentarà llançar per a la setmana que ve 200 exemplars més. “No cal precipitar-se”, assegura, bon coneixedor de les vendes que té la poesia en català; i aquesta cautela va també per la possibilitat d'editar més llibres de Glück. Busquet tindria clar amb quin seguir, si és el cas: “Aniria amb L’iris salvatge, amb el qual va guanyar el Pulitzer, perquè està entre la poesia que fa ara i la dels seus inicis, com Firstborn, que podria ser una altra opció”. Diu que està predisposada a tornar a la poeta nord-americana, de la qual conserva una carta personal en què li agraïa la seva traducció: “Em va sorprendre rebre-la perquè en tots els aspectes formals de cobertes i fotos va ser primmirada fins a la desesperació; fins i tot ens preguntàvem amb l'editor si de debò volia ser publicada”.

“No he pensat —admet Sanchis— ni en reeditar més ni en publicar altres títols d'ella”, entre d'altres coses, diu, perquè “en menys de 15 dies” ha de treure d'impremta un poemari de la portuguesa Sophia de Mello. Potser és l'influx de l'austera fredor que desprèn la poesia de Glück.