La rica il·lustració d’Arnal Ballester, premi Maria Rius

L'il·lustrador Arnal Ballester considera que “fa ja molt de temps que es viuen moments de pura distopia, que generen malestar”. Potser ningú millor que ell per entendre'ls des del seu ofici, a partir d'aquesta tendència a puntuar el seu treball amb tocs abstractes i moltes vegades amb imatges trencadisses, d'una qualitat contrastada durant més de quatre dècades d'ofici en tots els seus registres possibles: premsa, publicitat, disseny, llibres, il·lustració… Una trajectòria que avui s'ha vist reconeguda amb el Premi Maria Rius d'Il·lustració, que concedeixen les llibreries barcelonines Laie i La Caixa d’Eines i que, amb un jurat destacat (amb representants de l'Associació de Mestres Rosa Sensat; l'Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, el grup de treball de biblioteques infantils i juvenils Bib Botó i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil), ha arribat ja a la seva tercera edició. Enguany s'ha reconegut també, a títol pòstum, el treball de Carme Peris.

Ballester (Barcelona, 1955), que segueix els passos de la mateixa Rius (2018) i Fina Rifà (2019) en el guardó, té una trajectòria iniciada ja als 15 anys i que es va encaminar ràpidament llavors cap a la premsa d'humor gràfic, col·laborant, entre el 1972 i el 1976, en revistes com El Papus i Por favor. Després d'un parèntesi de gairebé una dècada quan es va llicenciar en Història, va tornar al món de la il·lustració a mitjans dels anys vuitanta per la finestra d'una editorial de jocs de rol, que el va portar, amb els anys, fins i tot a dissenyar fons de pantalles de jocs. Una experiència que ha influït en el seu discurs, ja que opina que “el futur del nostre ofici passa per la de ser un il·lustrador-animador”. L'exquisitesa del seu treball en aquesta àrea es va traduir, com bona part de la seva carrera, d'una banda en un premi, el Junceda d'Animació, pel curt Amic Hulot (2004). De l'altra, des del 1989, com a professor de narració visual a l'Escola Massana de Barcelona, aspecte docent que el jurat ha destacat en el marc del seu “constant compromís per la dignificació de la professió”.

Autor d'uns 80 llibres il·lustrats, la carrera de Ballester té, entre altres reconeixements, el d'Il·lustrador de l'Any en la prestigiosa fira de llibre infantil de Bolonya (1993), el premi Serra d’Or per les imatges de la col·lecció Els artístics casos de Fricandó (1995) o el Nacional d'Il·lustració del Ministeri de Cultura (2008).

El Premi Maria Rius, sense dotació econòmica (el guardó consisteix en una bella peça en plata elaborada per la prestigiosa Capdevila Joiers, un ocell blau amb grans ales i bec llarg, motiu recurrent en l'obra de Rius), busca valorar trajectòries professionals de referents de la il·lustració. Així, a més de Ballester, el Premi d'Honor, a títol pòstum, ha estat per a Carme Peris (Barcelona, 1941-2018), pel seu “llarg i intens compromís en l'àmbit de la il·lustració per a nens i la seva generosa dedicació al món del llibre infantil en català”, guardó que va recollir la seva filla, Roser Bausà. Primera presidenta del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, Peris, que a banda de premiada il·lustradora també va ser dissenyadora, gravadora i professora de tipografia, va donar prop de 4.000 treballs seus a la Biblioteca de Catalunya.