_
_
_
_

Francesos, els últims resistents del turisme a Barcelona

Les dades de telefonia que recopil·la l’Ajuntament mostren com al juliol hi va arribar a haver 36.000 visitants del país veí

Visitants a Barcelona, segons el país de procedència dels telèfons mòbils.
Visitants a Barcelona, segons el país de procedència dels telèfons mòbils. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona
Clara Blanchar

Això que una imatge val més que mil paraules serveix per explicar les dades de visitants estrangers a Barcelona aquests darrers mesos. Els números que recopila l'Oficina de Dades de l'Ajuntament sobre els turistes que visiten la ciutat, obtinguts a partir del país de procedència dels telèfons mòbils, mostren la davallada del turisme la setmana del 16 de març, quan es va decretar l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus. Francesos, belgues, italians, britànics i nord-americans es van esfumar i els únics que van tornar a la ciutat d'una manera clara van ser els primers, els visitants del país veí, a partir del 21 de juny.

Más información
El Mobile al juny, la data que marca la fi de la crisi
El 90% dels treballadors dels hotels de Barcelona estan en ERTO

Els francesos són, també, els visitants que viuen més a prop i que poden arribar a la ciutat per carretera i amb cotxe privat, i evitar així compartir transport en trens o avions. Habitualment, entre els clients europeus dels hotels de Barcelona, els francesos ocupen el segon lloc, darrere dels visitants del Regne Unit. L'impacte de la crisi sanitària entre aquests establiments ha estat enorme: el 75% dels hotels de la ciutat estan tancats des del març i el 90% dels seus treballadors segueixen en expedients de regulació temporal d'ocupació.

Les dades mostren com durant la primera setmana de l'estat d'alarma van quedar una mica menys de 3.000 francesos a la ciutat, a partir de la segona amb prou feines n'hi havia uns centenars, sense arribar al miler. A partir del 12 de maig, van començar lentament a tornar, fins a tornar-se a disparar a finals de juny. La xifra més alta de francesos a la ciutat va ser el 12 de juliol, amb 34.900 persones. La setmana següent va ser la de l'inici del rebrot del virus a la ciutat i la xifra va caure altre cop fins a un mínim de 3.100 el 5 d'agost. I de nou va remuntar fins als 26.000 del dia 23 d'agost, l'últim del qual s'han publicat dades.

Les xifres de visitants de França estan molt lluny de la de la resta de les nacionalitats que mostren les dades. Els del Regne Unit (21.000 persones al dia abans de l'estat d'alarma) van fregar els 5.000 també abans del rebrot del juliol i es van esfumar quan el Govern de Boris Johnson va implantar la quarantena obligatòria de dues setmanes en tornar al país.

Els italians (11.000 abans del confinament) van arribar a ser 4.000 a l'estiu; els holandesos no van arribar als 3.000 en totes les vacances; i els nord-americans, que abans del confinament eren 16.000, van caure i la seva presència no s'ha recuperat. El 23 d'agost n'eren 479.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_