Pere Aragonès, un pragmàtic al polvorí de la Generalitat

El nou president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) és un polític diferent entre els referents del nacionalisme català. No només evita la cridòria de les xarxes socials, també es caracteritza per una discreció que el distancia del populisme que conreen referents del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i sobretot els dirigents del seu soci de govern, Junts per Catalunya. En una formació com ERC, que s'ha distingit en molts moments de la seva història per abanderar un independentisme intransigent, Aragonès representa la nova cara moderada dels republicans, allò que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va dir aquest setembre que li recordava els valors pragmàtics de l'extinta Convergència i Unió (CiU). Encara més inusual és que un polític independentista es defineixi avui com “una persona d'ordre”, tal com assegura el mateix vicepresident de la Generalitat al llibre Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (Pòrtic), publicat aquest 2020.

Aragonès tindrà l'encàrrec d'encapçalar el Govern fins a les noves eleccions, previstes per a d'aquí a uns quatre mesos. Ho farà condicionat pels seus socis de Junts per Catalunya i per unes bases d'ERC que no sempre han acompanyat l'estratègia de certa moderació que ara defensa la cúpula del partit. El marge d'Aragonès per canviar l'estat de les coses a la Generalitat és, doncs, limitat. El fins ara vicepresident i màxim responsable econòmic del Govern procedeix d'una família d'empresaris que van destacar en el sector tèxtil i hoteler. El seu pare va ser regidor independent en les llistes municipals de CiU i el seu avi va ser alcalde de Pineda durant el franquisme. Aragonès explica al llibre, realitzat amb la periodista Magda Gregori, que es considera una persona “amb capacitat d'interlocució entre sectors molt amplis de la societat”. També subratlla que per a ell és fonamental “treballar per mantenir el prestigi de les institucions catalanes”, una idea que coincideix amb el discurs d'ERC en els últims mesos a favor que el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqués eleccions per evitar la seva destitució per part del Tribunal Suprem. Aragonès va qualificar aquest dilluns la sentència que inhabilita Torra de “cop antidemocràtic a les nostres institucions”, la qual cosa dona idea que poc canvi es pot esperar en aquest sentit al si del Govern.

Oriol Junqueras va ungir Aragonès com a home fort del partit en una reunió del 2018 a la presó d'Estremera, on el president d'ERC esperava ser jutjat pel referèndum inconstitucional de l'1 d'octubre del 2017 i la posterior declaració unilateral d'independència. Aragonès té maneres d'actuar diferents de les de Junqueras: ni té el seu carisma ni tampoc un perfil messiànic. La mà dreta de Junqueras és un home que actua amb cautela i que evita cridar l'atenció. La seva elecció va marcar la nova línia a seguir d'ERC, partidària de no dinamitar els ponts amb el PSOE i Podem, i, sobretot, obstinada a aglutinar una majoria electoral nodrida amb nous independentistes més pragmàtics.

Aragonès ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l'estructura del partit. Sembla que queden lluny els anys més radicals, quan liderava les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC). La seva imatge més famosa d'aquella època va ser la presentació el 2005 d'una campanya esgrimint cartells amb el lema “Cada segon Espanya ens roba 450 euros”. El 2006, el proper president en funcions defensava de forma vehement el vot contrari de les joventuts republicanes en el referèndum del nou Estatut d'Autonomia, per considerar-lo insuficient en drets socials i sobretot en els aspectes sobre l'autogovern de Catalunya.

Entre el 2012 i el 2017, quan el nacionalisme català va emprendre la cursa unilateral per la independència, Aragonès es va mantenir en un segon pla, com a suport a les primeres espases del partit, Junqueras i Marta Rovira. Després de la sentència del judici de l'1-O, l'octubre del 2019, Aragonès va ovacionar la desobediència en diverses ocasions, fins i tot, i malgrat la seva responsabilitat institucional, l'ocupació de l'aeroport del Prat.

En el llibre L'independentisme pragmàtic, el possible candidat d'ERC en les properes eleccions autonòmiques defensa que serà necessària en el futur la confrontació i les “microdesobediències” per aconseguir l'autodeterminació: “Convindrà una estratègia d'enfrontament, de confrontació, de tensió”. “Es produiran altres situacions que ens permetran desacreditar l'Estat amb microdesobediències”. Preguntat al febrer, en la roda de premsa de presentació del seu llibre, què eren per a ell aquests plantejaments de desobediència i de confrontació, Aragonès va respondre que el diàleg amb el Govern del PSOE s'havia de regir per la mateixa lògica que una negociació sindical, en la qual “hi ha accions per la part sindical i per la part patronal que intenten condicionar el resultat”. Aquestes paraules les va pronunciar Aragonès poques setmanes abans que esclatés la pandèmia de la covid-19 i una crisi global que ha relegat el conflicte a Catalunya a un segon terme.