Barcelona comença a multar cotxes i motos contaminants

Barcelona començarà a multar aquest dimarts 15 els turismes i motocicletes més contaminants que circulin per la zona de baixes emissions (ZBE), és a dir, els que no tenen etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit. La ZBE, que engloba la ciutat i quatre municipis, va entrar en vigor l'1 de gener i preveia començar a multar a l'abril, però l'epidèmia de coronavirus va retardar la imposició de sancions fins al 15 de setembre. Setanta càmeres controlaran les matrícules que entrin i circulin per la ciutat i les multes són d'un mínim de 100 euros.

Fins a l'any que ve no es multaran els vehicles comercials i de transport, que poden continuar circulant encara que no tinguin el distintiu especial. La política de mobilitat de l'alcaldessa Ada Colau, que inicialment només va provocar el rebuig de la Plataforma d'Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC), va originar abans de l'estiu duríssimes crítiques dels gremis del motor i fins i tot de Foment del Treball.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), els quatre municipis afectats i la Generalitat recorden que amb la crisi sanitària el ritme de recuperació del trànsit privat ha estat més ràpid que el de l'ús del transport públic. I defensen la reactivació de la ZBE “per evitar tornar als alts nivells de contaminació previs a la crisi sanitària i prevenir malalties associades a la mala qualitat de l'aire”.

L'AMB estima que només el 3% dels turismes i motos que circulen pel perímetre de la ZBE no tenen etiqueta. En xifres són 16.300, va explicar al juny el vicepresident d'Ecologia de l'organisme metropolità i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia. En els dos primers mesos de funcionament (el gener i el febrer), el veto al cotxe contaminant ja va expulsar 36.000 vehicles.

Per no perjudicar els autònoms amb rendes baixes, la moratòria els permet circular encara que els seus cotxes i motos no tinguin etiqueta s'ha ampliat fins a l'abril del 2021 “atenent les conseqüències socioeconòmiques derivades de la crisi de la covid”. El termini de moratòria per a les furgonetes sense etiqueta també finalitza l’abril del 2021; el dels camions, al juliol, i el dels autocars, el 2022. En conjunt, els vehicles de transport i mercaderies més contaminants són un 6% del parc que circula per l'àrea de restricció.

La ZBE, activa de dilluns a divendres de 7.00 a 20.00, comprèn les ciutats de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, i parcialment Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat. En total són 95 quilòmetres que conformen la zona de veto als cotxes contaminants més grans d’Europa. La idea del projecte de Llei de Canvi Climàtic de la Generalitat és que abans del 2023 totes les ciutats de més de 50.000 habitants tinguin zones de baixes emissions.

L'AMB ha previst permisos puntuals: les persones de fora de Barcelona i els vehicles estrangers podran entrar o sortir fins a 10 vegades l'any, les persones amb minusvalia o amb mobilitat reduïda relacionada amb tractaments mèdics i vehicles de serveis singulars (com els funeraris) i d'emergències. En els primers mesos de vigència de la ZBE, 14.500 d'aquests afectats s'havien inscrit en el registre metropolità que tramita permisos o exempcions.

Als usuaris de vehicles contaminants que optin per donar-los de baixa, l'AMB els facilita una targeta de transport públic per tres anys sempre que no comprin un vehicle nou (9.000 persones ho havien fet fins a principis de setembre). L'organisme també té oberta una línia de subvencions per a la renovació de furgonetes per a autònoms.

Mentrestant, entitats com la Plataforma d'Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC), que han organitzat mobilitzacions amb èxit, ja preparen noves protestes, explica el seu portaveu, Mònica Xufré. Al gener, la plataforma va anunciar que impugnaria la ZBE i demanaria mesures cautelars per evitar les multes, però fins ara no hi ha notícies del front judicial. Al maig, després de la creació de nous carrils bici i zones per als vianants per facilitar la desescalada de la crisi sanitària, transportistes, patronals i gremis del motor van crear una Plataforma per la Mobilitat Privada i van acusar Colau de no dialogar.

Al juliol, a aquestes crítiques s'hi va afegir amb una vehemència inèdita en matèria de mobilitat la gran patronal catalana, Foment del Treball. La patronal va encapçalar un acte en què diverses organitzacions van carregar contra els plans impulsats per l'Ajuntament per reduir el trànsit i la contaminació. El seu president, Josep Sànchez Llibre, va advertir que aquestes mesures poden condemnar 50.000 llocs de treball.