Jordi Labanda dissenya el cartell de l’última pel·lícula de Woody Allen: “M’ho vaig rumiar molt, però crec en ell”

Com a la protagonista de Dia de pluja a Nova York, l'última pel·lícula estrenada de Woody Allen, un dia planejat es pot convertir en una inesperada jornada pels carrers de Manhattan. Només cal que se't creui pel camí la persona adequada. Això li va passar a l'il·lustrador Jordi Labanda al maig, en plena monotonia pandèmica, quan a la seva safata d'entrada va rebre un correu electrònic en què li oferien dibuixar el cartell de la nova pel·lícula del director novaiorquès, Rifkin's festival, que es presenta aquest mes.

“Va ser paradoxal perquè enmig del confinament, quan tot eren males notícies, l'encàrrec em va arribar com un raig de llum que ho va il·luminar tot en la foscor”, explica Labanda per telèfon des de Formentera, on esgota les vacances. Sempre havia somiat amb col·laborar amb Allen. “Les seves pel·lícules m'han format intel·lectualment i estèticament. Qualsevol persona que es consideri moderna ha begut del seu cinema”, diu.

La proposta li va arribar des de la productora de Jaume Roures, Mediapro, amb qui Allen va rodar Mitjanit a París, Coneixeràs l'home dels teus somnis i Vicky Cristina Barcelona. També hi participen les productores Gravier Productions i Wildside. Ja estava tot aparaulat. Ell era l'escollit. Només havia de dir que sí o que no.

L'última pel·lícula de Woody Allen, Rifkin's festival, es desenvolupa al Festival de Cinema de Sant Sebastià, on de fet es presentarà el 18 de setembre. En la il·lustració de Jordi Labanda, els personatges gaudeixen de l'ambient del luxós Hotel María Cristina a la capital guipuscoana.

Jordi Labanda, el primer il·lustrador estrella –una categoria que es va guanyar gràcies al seu mestratge a l'hora de recuperar i idealitzar el glamur dels cinquanta i seixanta–, ara havia de captar l'essència d'una comèdia romàntica que es desenvolupa a Sant Sebastià durant el Festival de Cinema, on s'estrenarà el 18 de setembre. La pel·lícula està protagonitzada per Gina Gershon, Wallace Shawn, Elena Anaya, Sergi López i Christoph Waltz.

La decisió no va ser fàcil a causa de la danyada imatge que arrossega el cineasta per l'acusació de presumptes abusos comesos el 1992 que va formular la seva filla adoptiva, Dylan Farrow, en una entrevista a la televisió el gener del 2018 arran del moviment Me too. “Vaig reflexionar molt sobre això i vaig concloure que havia de fer la feina perquè crec en ell”, comenta Labanda, que es va llegir la seva autobiografia i tots els documents públics sobre el cas abans d'acceptar. Rifkin's Festival és la primera pel·lícula d'Allen després de l'escàndol, que va vetar l'estrena de Dia de pluja a Nova York als Estats Units.

El procés d'elaboració del cartell desmenteix la fama de perfeccionista i primmirat que se li atribueix al director de Brooklyn. “Vaig tenir llibertat total”, explica l'il·lustrador. Helen Robbin, productora executiva del director des de fa 30 anys, li va enviar una còpia de la pel·lícula i una breu explicació del que volien. Després de visionar-la, li va enviar dos esbossos. “En menys d'una hora ja m'havia contestat”.

El resultat és un cartell fidel al Labanda més pur, entre el glamur i la ironia. Els protagonistes estan asseguts en unes taules, bevent un vi i mirant l'espectador, mentre els assistents al festival desfilen per l'Hotel María Cristina. “La finalitat és informar i generar el desig de l'espectador de veure-la sense revelar la trama”, afirma Labanda. Només sabem que és una història d'enamoraments furtius en l'edat madura que inclou un gir sorprenent.

La primera incursió de l'il·lustrador barceloní al cinema va ser el 2000, quan va fer el pòster per Espanya de la pel·lícula britànica Gent amb classe, protagonitzada per Julie Andrews. La cinta va recaptar més a Espanya que a qualsevol altre país i el cartell va servir d'exemple perquè Allen, que ja el coneixia per les seves col·laboracions en publicacions com The New York Times, Vogue USA o Harper’s Bazaar, es decidís per ell. Més tard, el 2013, va portar la direcció d'art d'American Autumn, d'Albert Moya, una experiència que recorda com a estressant per la completa dedicació que exigeix.

De tota la filmografia d'Allen, Labanda es queda amb la icònica Manhattan, que condensa l'essència psicològica del mateix director; amb la fantasia cinematogràfica de La rosa porpra del Caire. Els cartells de totes dues pel·lícules van ser dissenyats per Burt Kleeger, dissenyador fetitxe de Woody Allen durant anys i creador del cartell d'Interiors i Ombres i boira. Manhattan és, de fet, un dels cartells més aclamats del cinema, amb la parella asseguda en un banc, d'esquena a l'espectador, i al costat del pont que uneix l'illa amb Nova York salvant el riu Hudson, una imatge que recorda Chaplin i Paulette Goddard en l'escena final de Temps moderns.

A la llista, Labanda hi afegeix la comèdia Misteriós assassinat a Manhattan. “M'identifico amb aquesta parella de burgesos diletants que es fiquen en un embolic per avorriment”. El cartell, amb la il·lustració d'una lluna minvant sobre un fons anyil en el qual es retalla l'skyline de la Gran Poma, és, com molts dels de les pel·lícules d'Allen, objecte de desig de col·leccionistes.