Dues persones ofegades cada setmana a les platges catalanes aquest estiu

Entre el 15 de juny i el 3 de setembre han mort ofegades a les platges del litoral català 24 persones, cosa que implica una mitjana de dues a la setmana i, en conjunt, dues menys que l'estiu passat. Com altres anys, la gran majoria dels morts, el 79%, són homes. En aquest estiu de pandèmia destaca, però, la nacionalitat dels difunts. L'any passat, la meitat de les 26 víctimes van ser estrangers, la majoria francesos, anglesos, belgues o italians. Durant aquest peculiar estiu, afectat per la covid, que ha deixat les platges pràcticament sense turisme internacional, més del 90% de les víctimes han estat de nacionalitat espanyola.

Aquest estiu ha estat el pitjor dels últims cinc pel que fa a morts de menors. A les platges catalanes han mort quatre menors d'entre sis i setze anys, i les causes han estat diverses. Els dos més petits no sabien nedar, un altre menor de deu anys es va banyar amb bandera groga, i el de setze anys va morir després que el piqués un peix aranya.

Els homes, amb un índex global de mortalitat que duplica el femení, estan especialment exposats al risc d'ofegament, segons l'OMS. Els estudis indiquen que es deu a “una exposició més alta a l'aigua i a pràctiques més arriscades, com els banys en solitari, de vegades després de consumir alcohol”.

En aquest sentit, la cap del servei de Gestió d'Emergències de Protecció Civil, Montse Font, puntualitza que “les dones són més previngudes”. “Si no se senten segures, demanen ajuda o es banyen acompanyades, cosa que en els homes no acostuma a succeir. Per això, si es troben malament, ningú els veu”, explica. Se'ls coneix com “ofegats silenciosos”, es desmaien al mar sense moure els braços ni cridar per demanar ajuda, “cosa que fa que siguin molt difícils de detectar i rescatar amb vida”, relata.

Pel que fa als accidents a les piscines, “hi acostuma a haver més accidents crítics, però no mortals, i la gran majoria són menors”, afegeix. Entre el 15 de juny i el 3 de setembre, en hotels i establiments públics, o en cases particulars, han mort set persones, tres de les quals eren menors. També hi ha hagut 17 ofegaments, en els quals s'ha pogut salvar la persona, és a dir, “no mortals”. Un 82% eren menors.

L'OMS calcula que al món moren cada any ofegades a l’aigua unes 320.000 persones. El mes d'agost passat ha estat, des que els comptabilitza la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS), el 2015, el que més morts ha registrat en els espais aquàtics espanyols, 81. El 2019 van ser 74. Fins al 31 d'agost han mort 272 persones. El País Valencià, Catalunya, Andalusia i Galícia sumen 158 víctimes, un 58% del total.

Durant aquest estiu, inèdit per la crisi del coronavirus, les escapades a la muntanya també s'han increment notablement, fet que s'ha traduït en un increment dels accidents. “La gent ha sortit molt més al medi natural i això ha comportat més rescats”, afirma el sergent del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, Alfons Esterlich. Entre l’1 de gener i el 31 d'agost el GRAE ha fet 1.035 rescats al medi natural, a Catalunya, davant els 938 del 2019.

D'aquest augment destaca, a més, que durant els mesos de confinament només van fer una vintena de rescats. Per tant, la xifra és més elevada que el 2019, malgrat que hi ha hagut tres mesos menys d'actuacions durant l'estat d'alarma al pic de la pandèmia, entre el març i el maig.

Aquest 2020 és un any de rècords. Els rescats al medi natural han augmentat un 11%; a les muntanyes, un 9%; les recerques, un 17%, i un 162% (més del doble) al medi fluvial, rius, rieres i basses. Si es manté la tendència, serà l'any amb més actuacions des del 2009, quan van començar a recopilar-se les xifres.

Fins i tot la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya assegurava fa uns dies que la gran quantitat de sortides de persones a la muntanya, sobretot al Pirineu però també en altres massissos del territori català o fora d’aquest, ha fet que els accidents s'hagin triplicat fins i tot entre els mateixos federats.