Què aprendrem de la pandèmia a les aules?

Som davant d'un començament de curs que ha esdevingut un gran desafiament. Si ja ho va ser l'escola a casa entre el març i el juny, ara es vol tornar a l'escola presencial enmig d'una pandèmia. Ningú pot negar, o ho podrà fer més tard, no saber que ens enfrontem a un repte de conseqüències potencialment greus i de dimensió incerta. A les portes d'obrir les escoles, Espanya és el primer país d'Europa i el sisè del món que més casos nous per habitant reporta. I sabem que algunes de les recomanacions que hauríem de seguir no es preveuen que siguin una realitat: grups no més grans de 10 estudiants, activitats majoritàriament a l'aire lliure...

Quan l'horitzó eren les vacances d'estiu, després del confinament, de tot allò viscut, s'instal·lava una sensació d'alleugeriment en moltes persones. De descans merescut, guanyat. Les veus més rigoroses no deixaven de repetir que el virus no havia marxat, no havia desaparegut, no faria vacances. La malaltia continuava present. Ja sabíem que no era estacional. Era molt important tenir ben preparada l'anomenada “desescalada”, la sortida del confinament. La “nova normalitat” o la “represa”, o com en digués cada govern. Ara que acaba l'agost veiem que la situació s'ha agreujat i en el moment de més gravetat després del confinament “hem de tornar a la feina i a l'escola”, com deia aquesta setmana el president Torra.

En aquesta tornada a l'escola tan excepcional seria bo preguntar-se què aprendrem de la pandèmia a les aules (presencials o virtuals). A les aules, tinguem l'edat que tinguem, ens hi formem, ens eduquem, ens capacitem, tant si hi entrem com a estudiants o com a professorat. Tot allò que hi passa ens educa. Si hem dedicat poc temps a pensar i debatre com tornar a l'escola em sembla que encara n'hem dedicat menys a pensar i debatre com s'ha d'educar en pandèmia.

El curs passat a casa vam fer llengües, matemàtiques, història, ciència, música, literatura... La canalla de casa no va tractar la pandèmia. També ens vam dedicar a la docència, universitària en aquest cas, i vam decidir incorporar-la al temari virtual amb molt bona acceptació. La pandèmia pot entrar, ha d'entrar, en l'educació de les aules de totes les etapes educatives, d'una manera o altra. Aquest curs hi hauria de ser molt present. La pandèmia, el nou coronavirus, la covid-19 està constantment present en la vida, per això ens vam quedar a casa. Per això vam fer l'escola a casa, l'institut a casa, la universitat a casa... Ara hauríem d'anar més enllà. Ja a primària ens hauríem de poder preguntar, per exemple, quin és l'origen de la pandèmia, com ha evolucionat, com ens ha afectat, com hi hem reaccionat, què hauríem de fer per superar aquesta situació... A cada curs, en cada estudi, es pot fer amb una complexitat diferent, posant l'atenció en unes realitats o altres.

Al Museu de Ciències Naturals de Barcelona es pot visitar una petita mostra que ens pot ajudar. És al vestíbul, no cal ni entrada. Tot i que si hi entrem, a més de l'exposició permanent, podem visitar una exposició molt interessant dedicada als Micos i el nou terrat viu. La petita mostra té per títol: Brots: Epidèmies en un món connectat. Forma part d'un projecte del National Museum of Natural History Smithsonian que ara s'hauria de poder veure al museu de Washington, però està tancat pels efectes de la covid-19. L'exposició a Barcelona comença amb un plafó que porta per títol “Un món. Una sola salut.” i ens diuen: “La salut pública està vinculada amb la sanitat animal i la salut mediambiental. A mesura que la població del planeta creix, l'ésser humà interactua amb els animals i amb l'entorn de noves formes que poden provocar brots de malalties i epidèmies”.

Aquí és on som, abans de l'actual pandèmia i ara. Si no comencem entenent i explicant com hem arribat fins aquí difícilment en podrem sortir i evitar que ens hi tornem a trobar.

Les nostres aules (presencials o virtuals), des de l'escola fins a la universitat, als cicles formatius, a l'educació al llarg de la vida, haurien d'incorporar la pandèmia, les seves causes i conseqüències. Si no ho fem, no estarem garantint un objectiu fonamental de l'educació: formar perquè tinguem els coneixements i les eines per pensar amb el nostre propi cap tot allò que ens està passant. Avui la pandèmia i la crisi ecològica que hi està associada formen part dels reptes que no podem evitar.

 Jordi Mir és professor d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra