Olesa de Bonesvalls, el poble en mans de Déu

A Olesa de Bonesvalls hi ha dos grans propietaris, la família Parellada Torrents i l’Església. “Els Parellada i els Torrents es van ajuntar i sumen moltes finques. Això de l’Església, és cosa de l’hospital i dels segles”, diu Joan Massana, constructor jubilat, veí d’Olesa, més conegut al poble per ser de Cal Tano. “L’hospital” és l’Hospital de Cervelló, centre de pietat i d’acollida de viatgers entre Tarragona i Barcelona, construït el 1263 i actualment sota els auspicis del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) és, juntament amb el Pont de Suert (Alta Ribagorça), el municipi de Catalunya on l’Església ha immatriculat més propietats, segons les dades publicades el juliol passat per la Generalitat.

Més de 3.700 finques i edificis, sobretot temples però també aparcaments o habitatges, van ser immatriculats per l’Església a Catalunya des del 1946. La llei hipotecària aprovada aquell any concedia als bisbes els mateixos poders que un notari. Finques de les quals no constava la titularitat al registre de la propietat, només amb la firma del prelat, passaven a ser un actiu de l’Església. Aquest privilegi va finalitzar el 2015. El Departament de Justícia de la Generalitat ha creat una Oficina de Mediació sobre Immatriculacions després d’acumular-se demandes de particulars i de municipis que reclamen la titularitat de finques que l’Església s’havia autoconcedit.

Carlos Vico, regidor d’Urbanisme d’Olesa de Bonesvalls, afirma que no hi ha constància al municipi de cap litigi vinculat a les finques immatriculades. Aquests terrenys ocupen “centenars d’hectàrees, la majoria de bosc i de matoll improductiu, a més d’alguna hectàrea de vinya", resumeix una portaveu del Bisbat de Sant Feliu. Els responsables de patrimoni del bisbat detallen que les terres procedeixen en gran part d’herències a favor seu per part de “molts membres de la família Cervelló”, el llinatge que va aixecar l’Hospital.

Olesa de Bonesvalls és un petit municipi de 1.800 habitants entre el Parc Natural del Garraf i les muntanyes de l’Ordal. És un paisatge bell, de frondosos boscos de pi i d’alzina, i també de petites parcel·les de vinya. De les terres de l’Església no s’obté avui cap rendiment, confirmen Massana i els seus companys de tertúlia a la terrassa del bar Cal Nen, al barri de l’Hospital. Quan cau el sol, sobre la riera de l’Ordal, amb uns vins i unes tapes, el grup d’amics estima que l’Església pot ser la propietària d’una quarta part de l’extensió del municipi, és a dir, unes 600 hectàrees. Ni el Bisbat ni l’Ajuntament no han pogut precisat la xifra al·legant que el personal responsable és de vacances.

La vila es manté aïllada, malgrat la proximitat d’un gran municipi com Vilafranca del Penedès, per una complicada carretera d’accés, estreta i plena de revolts. A més de l’Hospital, l’altre gran referent d’Olesa és la fàbrica de dolços Fleer, fundada per la família Torrents. Lourdes Bañolas i el seu marit Joan Arenas són restauradors d’antiguitats al barri de l’Hospital. Admeten haver descobert la qüestió de les immatriculacions per la premsa. “L’únic que sabem és que aquí hi ha hagut dos grans terratinents, els de la Fleer i l’Església”. Diuen que l’única topada del municipi amb l’Església va ser fa dotze anys, quan va insistir a l’Ajuntament d’Olesa per sol·licitar que uns terrenys ubicats a la serra dels Punyalets fossin explotats com a pedrera. “Hi va haver oposició al projecte perquè a prop del poble ja tenim dues pedreres, i finalment va ser rebutjat”, explica Bañolas.

Cal Nen es localitza en una plaça on abans es batia el blat. On ara hi ha bosc, abans hi havia terrasses de vinya i, en menor proporció, de cereals. Els camps de l’Arquebisbat de Barcelona –titular de les finques immatriculades fins a la creació el 2004 del Bisbat de Sant Feliu– eren explotats en condició d’arrendament per pagesos locals. Massana encara recorda la generació del seu avi, a la qual les instàncies eclesiàstiques els permetien recollir un piló de fusta d’alzina per fer carbó. Les vinyes que envolten l’Hospital estan deixades de la mà de Déu perquè ningú en té cura, comenta l’Anna, una veïna del noble edifici. La portaveu del Bisbat de Sant Feliu informa que estan treballant amb les administracions públiques per elaborar un pla de neteja dels seus boscos, per reduir el risc d’incendis i per “fer visitables com a oferta turística els diferents avencs i coves del municipi”. També està previst que l’Hospital, actualment en un precari estat de conservació, sigui rehabilitat “per fer-lo visitable i rendible”. La possibilitat de convertir Olesa de Bonesvalls en un reclam turístic provoca escepticisme a la tertúlia de Cal Nen. “El que necessitem és una carretera amb més corbes”, diu Massana per fer broma, celebrant la tranquil·litat del seu poble.