La solitud del luxe del passeig de Gràcia

Reposant en un banc del passeig de Gràcia de Barcelona, amb el mòbil a la mà, la Giovanna es treu un dels auriculars per sentir la pregunta. “De compres? Ja m'agradaria a mi. Soc la cangur”, diu la jove, de 23 anys, assenyalant el Kiron, un cadell que es refugia sota el banc del sol que castiga una de les avingudes més luxoses de Barcelona. Un local comercial a qualsevol de les dues voreres val 3.300 euros el metre quadrat, només per darrere del Portal de l'Àngel (3.420 euros el metre quadrat), segons l'últim estudi de la consultora immobiliària Cushma & Wakefield. El Kiron i la Giovanna descansen un divendres d'agost al matí davant de l'exclusiva firma de moda italiana Fendi. Al costat, la luxosa Jimmy Choo tot just aixeca les persianes. Són dos quarts de dotze.

“M'ha sorprès molt això de l'horari d'obertura”, assenyala el Josep Maria. Ell també busca la pau d'un banc, uns metres més avall. “La del darrere, fent fotos, és la meva dona”, riu. Tots dos han anat a una visita mèdica, i després ella ha entrat a algunes botigues. “S'ha apropat a Escada, però resulta que no obria fins a les 11”, explica aquest home lleidatà, preocupat per la situació econòmica. “Està molt buit. No em podia imaginar un passeig de Gràcia així… Es una catàstrofe”, opina, sobre la solitud del bulevard i els comerços, sense ningú a l'interior tret dels treballadors.

En una caminada entre les 11.17 i les 13.00, de baixada i de pujada pel passeig de Gràcia, es constata que les botigues de les marques de luxe són un erm. No es veu ni un client a Boggi Milano, Dolce & Gabanna, Celine, Dior, Chanel, Versace, Hermes, La Perla, Hugo Boss, Kenzo... “Mai hem viscut un agost així”, diu des de l'entrada un dels treballadors d'Ermegildo Zegna, que s'afanya a obrir la porta en veure que algú treu el cap.

A mesura que es baixa cap a la plaça de Catalunya, proliferen les marques més aptes per a un país on el salari més freqüent és de 17.480 euros l'any. La Sara, de 32 anys, i la seva mare, la Clara, de 62, s'han acostat a Benetton. “Hem vingut expressament per comprar tranquil·les”, expliquen, parades en una ombra de l'avinguda, habitualment plena de gom a gom de gent. Encara que, com assenyala la Sara, a l'agost sempre baixa perquè els que són de la ciutat se'n van de vacances. “I és divendres al matí, dels que encara són aquí, molts treballen”, afegeix.

“Depèn una mica del tipus de negoci. Als que depenem dels clients locals, ens afecta una mica menys”, explica per telèfon Luis Sans, president de l'Associació de Comerciants del Passeig de Gràcia i propietari de la històrica botiga Santa Eulàlia, sobre les conseqüències de les restriccions pel coronavirus. Sans admet que des dels brots detectats a Catalunya, ha disminuït també aquest client local, que se suma a l'absència gairebé total de turistes russos, nord-americans o asiàtics, que són el “80 o el 90 per cent” dels clients de marques de luxe internacionals.

En creuar a l'altra banda del passeig, i encarar la pujada, el mòbil marca les 12.30. És la vorera dels bars, també molt afectats per la sequera de turistes. La Mary, de 46 anys, i la seva mare, la Gloria, de 76, són les dues úniques clientes que es veuen a El Nacional, el mercat gastronòmic amagat en un passatge del passeig de Gràcia. “Abans hi havia una altra parella”, assegura la Mary. De Barcelona, ella i la seva mare s'han quedat de pedra en trobar-se la cèntrica avinguda gairebé sense ningú. S'estan prenent un aperitiu abans de visitar la Casa Batlló. “Van sortir entrades a 90 cèntims, i aprofitem”, explica.

De camí a l'avinguda Diagonal, es passa per davant del luxós hotel Mandarin, que està tancat. Una dona s'apropa a la porta del no menys luxós Majestic, però tampoc està obert. Al número 106 del passeig apareix l'únic local per llogar que es veu al carrer. I de totes les botigues, només Furla indica que ha tancat a l'agost pel virus. “El passeig de Gràcia no està deixant els locals, hi ha múscul financer. És possible que s'incrementi una mica la rotació, però les obertures programades s'han obert. La desertització temuda no arribarà al comerç de Gràcia”, sosté Sans. I ho diu molt convençut: “Quan torni el turisme es tornarà a ocupar”.