_
_
_
_
_

El Palau Robert posa rostre a la pandèmia

La mostra ‘7,5 milions de mirades’ reuneix fotos d’Adriana Eskenazi i Laura Encursiva de catalans després del confinament

Fotografia d'Adriana Eskenazi i Laura Encursiva sobre un bomber que es pot veure al Palau Robert.
Fotografia d'Adriana Eskenazi i Laura Encursiva sobre un bomber que es pot veure al Palau Robert.

La mascareta cobreix el somriure del rostre, però les parts descobertes revelen les emocions de les persones. Ulls que són una finestra a l’ànima, petits plecs a prop de les parpelles o celles arrufades que despullen l’estat anímic. Les fotògrafes Adriana Eskenazi i Laura Encursiva retraten els sentiments produïts per la pandèmia a través d’una seixantena d’imatges preses a persones de Catalunya. El resultat es plasma en l’exposició 7,5 milions de mirades, que pot veure’s (gratis) a l’entrada del Palau Robert de Barcelona fins al 23 de setembre.

Després de rebre l’encàrrec de l’equipament cultural de la Generalitat, les dues fotògrafes van recórrer amb cotxe tota la comunitat després del confinament. Entre les seves destinacions, les quatre capitals de província i la Costa Brava. “Al final ho hem fet molt nostre. Hem fotografiat persones de totes les edats: nens, que no comprenien els canvis dràstics que estaven vivint, i avis, molts dels quals ho van viure en solitud; però també temporers, personal sanitari i bombers, perquè també volíem retre homenatge a tot els que han fet contra el virus”, explica Eskenazi, en conversa telefònica.

Les imatges mostren com els ha afectat a tots l’emergència sanitària. De poder de moure’s amb total llibertat a quedar en quarantena d’un dia per l’altre i de donar abraçades i petons a mantenir una distància prudent amb el rostre cobert. Per a molts, també ha representat pèrdues, acomiadaments o adeus per llargs períodes de temps amb familiars grans, en vista del risc de contagi. “Totes les mirades tenen el mateix context: el d’estar gairebé tres mesos confinat pensant en el que estava passant i en el que passaria”, destaca Encursiva.

Als retrats es veuen cares d’incertesa, por o preocupació. Però també d’esperança o alegria. “Dins de tot aquest procés ens vam posar en contacte amb diferents associacions. Vam buscar certs perfils que potser, si surts al carrer, no són tan fàcils de trobar, com quan vam estar amb una entitat de l’ètnia gitana a Tarragona”, prossegueix Encursiva.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_