El taxi, en estat d’alarma

Pistejar és com els taxistes anomenen a donar voltes per la ciutat a la recerca de passatge, una cosa que ara no surt a compte perquè amb prou feines hi ha clients, gasten gasoil, contaminen i confessen que és desesperant. A la parada de l'hospital Clínic, aquest dimecres al migdia, la cua de taxis era de més d'una vintena i donava la volta pel carrer de Roselló. “I això que aquí hi ha una mica de moviment”, explica el Jaume després de passar més d'una hora avançant el cotxe metre a metre. A l'estació de Sants ha arribat a esperar dues hores per encotxar: “És que tot s'ha esfondrat, no hi ha turistes, tampoc no hi ha convencions, els comerços tiren poc, el teletreball també ha restat moviment i ara es noten les vacances”, afegeix.

El del taxi ha estat un sector molt castigat per la pandèmia, amb una caiguda de la facturació del 80% en els primers compassos del desconfinament i que ara es manté entre un 60% i un 80% en comparació amb el que es facturava abans de la crisi. Aquests són els càlculs que fa el Sindicat Català del Taxi (STAC) i Elit Taxi, que es veuen ratificats quan es pregunta als conductors com va la cosa.

A la parada de taxis de Rambla de Catalunya amb Provença els conductors xerren a l'ombra al passeig central: “Això és una ruïna. És que no hi ha clients i ja pots donar voltes que és igual. Al centre ja ni baixo”, explica el Miguel, amb 30 anys al volant del taxi. Feia 60 minuts que era a la parada, que està ben situada per l'intercanviador del metro dels Ferrocarrils de la Generalitat: “Fem jornades de 12 hores de feina per ingressar entre 60 i 70 euros i d'aquí has de descomptar totes les despeses. “No surten els comptes”

L’Omar, un marroquí assalariat amb 10 anys d'experiència, explica que guanyava més cobrant l'ERTO que amb la facturació actual. Coincideixen en la tertúlia improvisada que ara les parades menys dolentes són les que hi ha als hospitals, al mercat de la Boqueria i les que sempre han funcionat bé, com la de Travessera de Gràcia amb Bailèn, a més de l'estació de Sants. “Anar a l'aeroport suposa una espera d'entre 5 i 6 hores per agafar passatge i després potser és una carrera de poc més del mínim...”, afegeix el Miguel. I al port no arribarà cap creuer fins a la tardor, si es compleixen les previsions. Com la majoria dels hotels estan tancats, l'opció de ser-hi a prop tampoc no és bona.

Treure un taxi al carrer suposa una despesa fixa diària d'entre 40 i 50 euros. “Hi ha taxistes que amb prou feines passen dels 60 euros al dia, això és impossible. El taxi no havia viscut una crisi com aquesta en la vida”, resumeix Tito Álvarez, el líder de les mobilitzacions de fa dos anys dels taxistes que es van rebel·lar contra Uber i Cabify.

Álvarez, que continua coordinant l'associació Taxi Project i Elit Taxi, va ser, juntament amb STAC i altres associacions del sector, un dels promotors d'una autoregulació dels conductors per al mes d'agost: “Si no hi ha feina ni per a 1.000 taxis com hi ha d’haver 8.000 fent voltes cada dia?”

Barcelona compta amb una flota de 10.500 taxis: el 95% són autònoms i el 5% restant està en mans d'empreses. I dels 10.500, 3.000 d'aquests solen estar a doble torn. Durant els mesos del confinament —des de mitjans de març, abril, maig i juny— va treballar el 20% de la flota. I de forma progressiva van treballar més dies a la setmana, al principi només un dia, després dos fins, a l'alliberament complet, al juliol. “La previsió que al juliol es recuperaria una mica el turisme no s'ha complert i afrontar agost amb tots els cotxes en moviment era impensable. Vam acordar que entre setmana treballaria el 60% de la flota, i el 50% el cap de setmana. Així es treballen quatre dies i es descansen tres”, explica Luis Berbel, president de l’STAC.

Que un sector tan heterogeni com el del taxi es posi d'acord en una autoregulació és bastant singular, i tant l’STAC com Álvarez coincideixen que l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) s'hi hauria d'haver implicat. “La resposta de l'IMET era que no tenien competències jurídiques per regular l’activitat d'un treballador autònom. El cert és que ja ho han fet en altres crisis, com quan es van fixar els torns a l'aeroport o es van introduir els dos dies de festa”, recorda Berbel.

Pressió al Govern

El Sergio, amb 30 anys al volant del taxi, ha viscut altres crisis del sector: “La dels anys posteriors als Jocs va ser dura, l'econòmica del 2008 també, però aquesta és pitjor. La prova és que fins ara mai no hi va haver cap tipus d'ajuda al sector”. Es refereix als ajuts del Govern central als autònoms, que havien perdut el 80% dels ingressos, a més dels pagaments únics de la Generalitat i l'Ajuntament durant els mesos de l'estat d'alarma.

La dificultat d'accedir ara a la continuïtat d'aquests ajuts és i serà un dels cavalls de batalla de la tardor que ve, avisa Tito: “Pressionarem el Govern a partir del setembre perquè facilitin l'accés als ajuts. Per a un taxista és difícil demostrar pèrdues per sobre del 75%, però no hi ha feina. Hi ha taxistes que han demanat moratòries als bancs, més de 3.000 tenen la llicència pignorada i paguen 1.000 euros al mes. Per a molts la situació ja és desesperada i no ens quedarem amb els braços plegats”.

A més, l’STAC amplia la petició d'ajuts, dins del marc d'un pla de xoc, a l'administració central perquè acordi la moratòria de tots els préstecs, hipotecaris o no, relacionats amb l'activitat del taxi, com la compra de la llicència o la del vehicle. També insten la condonació total o parcial de la quota dels autònoms durant un any: “Està clar que aquesta crisi costarà molt més d'un any de remuntar”, al·lega Berbel.