L’avenç del coronavirus obliga Catalunya a més restriccions

El coronavirus continua guanyant terreny a Catalunya i el Govern, aliè a les crítiques per falta de previsió i mitjans, s'afanya a endurir les restriccions per contenir els focus més descontrolats. Els casos registrats en una setmana —2.489 entre el 6 i el 12 de juliol— s'han duplicat respecte a l'anterior a tot Catalunya, tot i que preocupen especialment els rebrots a Lleida i l'evolució de la pandèmia a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Després del veto judicial a un primer intent de confinament domiciliari dels habitants de Lleida i set pobles més de la comarca del Segrià, el Govern ha aprovat aquest dimarts una nova resolució, emparada en un canvi en la llei catalana de Salut Pública, que restringeix el moviment i, en teoria, té més arguments jurídics.

A l'Hospitalet de Llobregat, amb 300 casos i diversos focus dispersos, la Generalitat, que té por que el virus s'escampi per l'alta densitat de població, també ha recomanat a la població dels barris de la Torrassa, la Florida i Collblanc (100.000 persones) que redueixi els contactes socials. A més, ha ordenat limitar aforaments als bars i restaurants i tancar teatres, cinemes i l'oci nocturn, entre d'altres.

El Govern ha mogut tota la seva maquinària jurídica per esquivar en 24 hores la negativa judicial al seu paquet de mesures, que també ha rebut les crítiques de la Fiscalia, que ha advertit de la incapacitat de l'Executiu català per legislar sobre drets fonamentals. Dilluns a la nit, mitjançant un decret llei, es va modificar la llei catalana de Salut Pública per incloure la capacitat de prendre certes mesures restrictives.

El canvi es va justificar perquè, tot i que l'estat d'alarma té com un dels seus supòsits l'atenció a les pandèmies, hi ha una altra llei orgànica encara més específica, la de mesures especials en matèria de salut pública, però que també té un enunciat molt general. Aquesta norma, del 1986, habilita l'“autoritat sanitària” —en aquest cas, la Generalitat, perquè té les competències en salut— a establir les accions preventives generals sobre malalties transmissibles i poder “adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb ells i el seu entorn immediat”. Aquesta llei orgànica és la mateixa que va esgrimir el Departament de Salut de Múrcia, el 13 de març, per confinar els veïns de Cartagena. En aquell cas no hi va haver cap tipus d'objecció jurídica. Malgrat tot, la nova resolució sobre Lleida no inclou taxativament l'obligació de romandre a casa (una cosa que sí que feia la resolució que es va tombar) i també es fixa una temporalitat, prorrogable, de 15 dies.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, va llegir dimarts part de la resolució però el contingut íntegre no es coneixerà fins avui dimecres, quan es publiqui als diaris oficials. El Govern es va negar dimarts a facilitar aquesta norma als mitjans de comunicació. Segons Budó, hi haurà restriccions d'entrada i sortida dels municipis afectats, es tancaran bars i restaurants al consum dins del local (només recollida i repartiment a domicili) i la població haurà de quedar-se a casa excepte si és per anar a treballar, comprar, tenir cura de gent gran o nens, o passejar amb les persones amb qui conviu, entre altres supòsits.

El nou paquet de mesures es va presentar a un jutjat contenciós administratiu perquè el validi, ja que es limita el moviment de les persones. Budó, que va rebutjar parlar de “confinament domiciliari” a la zona malgrat les restriccions de mobilitat individual dictades, es va mostrar confiada que, aquesta vegada, no hi haurà inconvenients. Des de Madrid, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va descartar de moment que el Govern central recorri contra la modificació de la normativa catalana.

No és Lleida, no obstant això, l'única zona que assumeix restriccions per la seva situació epidèmica. Tres barris de l'Hospitalet de Llobregat tornaran, de facto, a una mena de fase 2, després d'haver registrat un increment de casos. Hi ha 300 positius els últims 15 dies al municipi, el segon més poblat de Catalunya. El gros de contagis es concentra a la Torrassa (va passar de 18 a 62 casos en una setmana), Collblanc (de 8 a 36) i la Florida (la zona nord, d'11 a 30; i la sud, de 7 a 27). En aquestes zones es recomana —però no ordena— limitar els contactes socials, es restringeix al 50% l'aforament dins de bars i restaurants i tanquen discoteques, teatres, cinemes i esdeveniments esportius.

El Govern s'ha afanyat a adoptar mesures a l'àrea metropolitana per intentar que no es repeteixi el descontrol que hi ha hagut a Lleida per falta de previsió. La consellera de Salut, Alba Vergés, va assenyalar dimarts que s'havien reforçat els equips de Salut Pública de tot Catalunya, però no va concretar amb quants professionals, ni tan sols a la zona de l’Hospitalet.

Crítiques

Les queixes per la gestió del Govern s'intensifiquen. Sobretot a Lleida ciutat i els set municipis amb restriccions (Alcarràs, Aitona, Seròs, Soses, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Torres de Segre i les entitats municipals de Sucs i Raimats), que dimecres es tornen a llevar sense tenir clar què poden fer o què no. “Ens envien contínuament informacions contradictòries i al final tot és una gran incoherència i una mentida. Ens demanen que ens autoconfinem, ens fiquen la por al cos, però ni l'Ajuntament, ni la resta d'administracions ofereixen cap ajuda ni als comerciants ni a l'hostaleria”, protesta Josep Maria Muñoz, de la plataforma Som Veïns de Lleida. Aquest veí denuncia l'absència d'ajudes als temporers de la fruita, principals víctimes dels brots i en situació d'especial vulnerabilitat. “De res servirà que la resta de la població es confini mentre els més vulnerables continuen al carrer, perquè seguirà la transmissió comunitària”.

Hi coincideix Carmen Guerrero, presidenta de l'Associació de Veïns del barri de la Bordeta de Lleida: “Estem indignats perquè no ens estan dient la veritat. Vam estar primer confinats, després sortíem al carrer respectant franges horàries, després distàncies de seguretat i mascaretes per tornar ara a la casella de sortida. Tot això més la irresponsabilitat de les administracions provocarà que els negocis tornin a tancar i molts no tornin a obrir. Serà el caos”.

Enmig dels vaivens del Govern en la presa de decisions, alguns alcaldes del Segrià han reclamat aquesta setmana més informació i concreció en les mesures que afecten els seus municipis. “Sobren ens i burocràcia que alenteixen les coses. Cal ser més pràctics”, adverteix Manel Ezquerra, alcalde d'Alcarràs. El regidor rebutja el confinament al domicili. “Crec que no fa falta, sinó una fase 2. Això alertaria la ciutadania. Si s'expliquen bé les coses, la gent ho entén, però cal saber comunicar d'una manera eficaç des del Govern”, lamenta. Montserrat Jové, alcaldessa de Massalcoreig, també està en contra del tancament perquè els tres casos al seu municipi ja han rebut l'alta. “No m'agradaria un confinament a casa o que ens tanquin els bars. Estem bé i no hem tingut més problemes”, apunta.