Sant Roc, fase 4

Els dies que s’havia de fer la preinscripció escolar, a l’Ateneu Sant Roc ajudaven els veïns a emplenar els tràmits telemàtics. Era un servei més en la gruixuda agenda d’activitats d’assistència i auxili a la gent del barri. Una agenda que la covid-19 va alterar radicalment. Aquelles setmanes, el personal de l’ateneu es va dedicar a mantenir el contacte, a l’acompanyament emocional. La bretxa digital, però, limitava les eines. N’hi ha hagut sort, del telèfon. El WhatsApp l’han fet servir amb qui sabia llegir i escriure. També han ajudat en la distribució d’aliments que organitzaven altres entitats. Una emergència social agreujada per una economia submergida, sense papers. Les organitzacions assistencials s’han sentit abandonades per un Ajuntament absort en les seves misèries. Sis entitats, entre elles l’Ateneu, van signar un manifest a principis de maig denunciant la incapacitat política a l'hora de donar una resposta coordinada i ràpida a la crisi. Lamentablement, hi ha polítics que solament s’acosten al barri quan hi ha excursions electorals.

Ho expliquen Salvador Figuerola, el director, i Pilar López, la coordinadora de l’entitat. López és del barri i Figuerola hi va arribar fa uns 33 anys. “Et trobes una realitat que et descobreix què significa la pobresa, com s’envia a la perifèria de les grans ciutats. La importància de l’accés a salut, a l’habitatge, a l’espai públic, a l’educació.... És terrible que l’exclusió sigui conseqüència de viure o néixer en un determinat lloc, on les situacions es cronifiquen”, reflexiona Figuerola. López fa 25 anys que treballa a l’ateneu. Al principi, explica, el barri era un món de paios i gitanos fins que a partir del 2002 arriba gent de tot arreu. López reivindica el concepte d’ateneu, “entenent-lo com a espai de coneixement de l’altre, de dinamització comunitària”.

Sant Roc era una zona agrícola on els anys seixanta del segle passat es va aixecar, amb presses i malament, habitatge públic per allotjar població barraquista del Somorrostro, afectats de la riuada del 62 i expropiats per les obres de l’autopista. Encara ara, l’autopista és una ferida al mig d’un barri on zones altament degradades (aluminosi, misèria, pisos pastera, el tripijoc de la droga) són a tocar d’espais on la remodelació de l’habitatge ha transformat la vida de les persones. Un dels grans errors de l’autoritat d’aleshores va ser vendre l’habitatge públic. Va crear un deteriorat mercat immobiliari on han trobat forats espècimens asocials, com, per exemple, màfies okupes que són un estigma per un barri on hi ha una “potent varietat” demogràfica, en paraules de Figuerola. A la gent de la primera immigració, de tota la vida, s’hi han afegit paquistanesos, xinesos, subsaharians, etc. “La remodelació del Fòrum va provocar una altra onada. Cada cop que hi ha una gran remodelació a Barcelona... ve gent cap aquí. Els tres factors de diversitat són la religió, la llengua i la cultura”.

El Centro Social neix l’any 1969 com una iniciativa de la parròquia de la qual, encara ara, fan servir les seves instal·lacions en una sòlida col·laboració. L’any 1987, per millorar el servei al barri es converteix en Ateneu Popular Sant Roc i, finalment, l’any 2005, en un darrer canvi jurídic, es constitueix en Fundació Ateneu Sant Roc per treballar sense pressions externes. Actualment, un 35% dels ingressos són fons públics i la resta tenen altra procedència. “Vam blindar les finalitats de l’entitat i els diners. Els veïns són els que gestionen què es fa amb els recursos”. Els grans objectius són evitar el deteriorament de les situacions de risc infantil, augmentar la formació i participació social dels adults i fomentar la relació intercultural de les comunitats. A la fundació (313 socis) hi treballen 25 persones remunerades amb diferent dedicació. Hi col·laboren uns 400 voluntaris. El pressupost per a aquest any, ara tan espatllat, és de 640.000 euros.

Al centre, a més de grups amb diferents propòsits, com la coral o el de les arpilleres, un dels més dinàmics, hi ha un centre obert infantil i un de joves, una ludoteca que fan servir les escoles, es fan classes de reforç i de llengua (cent dones hi estudien català i castellà), colònies i esplais. Hi ha tallers, aules d’informàtica, un servei d’orientació sociolaboral, un espai d’atenció als nadons i a les mares joves... Una llarga llista d’activitats que també s’aprofiten per fomentar hàbits saludables, tant alimentaris (a moltes s’esmorza o es berena) com d’higiene. Al centre obert infantil, per exemple, els nens tenen una guardiola personal. “Davant de la cultura de la gratuïtat, fomentem que tot té un valor. El nen va dipositant els seus cèntims i, al final, un cas, aportarà els seus 10 euros quan es matriculi a les colònies”, explica López. A més de la població juvenil i infantil, l’ateneu té una especial dedicació a la dona. Tret dels voluntaris, hi ha pocs homes a les activitats. “Als espais familiars, qui ve és la dona. I la formació, històricament, l’hem orientat cap a la dona perquè l’home ha tingut més oportunitats de trobar-la fora d’aquí. Ell era qui anava a l’escola d’adults a les tardes mentre la dona seguia al pis, fent de mare i preparant el sopar. A més, en algunes comunitats encara hi ha la idea que la dona s’ha d’estar a casa. Una alternativa és oferir-li un espai de sortida amb els tallers, les aules... A més, els canvis a la família, generalment, arriben impulsats per la dona”, subratlla López.

Amb Francisco Muñoz, que fa 26 anys que treballa a l’ateneu, fem un tomb pel barri. És com passejar per un poble. Saludes i ets saludat. Un veí aprofita la trobada per preguntar si hi haurà esplai. No es que el demani, el reclama. Amb l’anomenada nova normalitat, l’Ateneu anirà recuperant el to i l’activitat d’abans. De fet, el carrer és un altre espai que l’Ateneu aprofita. Ser-hi ajuda a la convivència. No es perden cap festa ni diada popular i, a més, surten a jugar pels racons del barri. Una manera simpàtica de relacionar-se amb els nanos que els habiten. Una de les tasques de Muñoz és l’orientació laboral i escolar. Des d’ajudar a tramitar beques o convalidar estudis a indicar on es poden fer els aprenentatges que més convenen a cadascú. “La realitat del barri és molt dura”, admet Muñoz, però també reclama atenció als “brots verds”. “N’hi ha”. I explica el cas d’una noia algeriana que vol fer un grau de Química Alimentària per treballar en controls de qualitat. “O el d’una noia marroquina que té el batxillerat del seu país i ara estudia amb nosaltres català i castellà. Vol treballar en un aeroport. Li hem suggerit que faci un grau de transport i logística. Aquesta noia parlarà quatre idiomes –àrab, francès, català i castellà–, té un potencial enorme per trobar feina”. Veure joves de l’Ateneu que acaben un grau superior alimenta els ànims per seguir treballant. I en calen... perquè molts d’ells, quan puguin, marxaran del barri. Sempre cal tornar a començar. Fins quan?